dimecres, 26 de setembre del 2012

TROBADA D'ENTITATS DE GENT GRAN DE L'ALT EMPORDÀ

Bona tarda a tothom: Sr. Director Territorial del Departament de Benestar Social i Família a Girona, Sr. President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sr. Conseller de Benestar Social de l’Alt Empordà , Sres. Alcaldesses, Sres. Alcaldes, Sres Regidores, Srs. Regidors, companyes i companys del Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà, amigues i amics empordanesos.

Una vegada més ens trobem reunits els components de les entitats que formen el Consell Consultiu de la Gent Gran de  l’Alt Empordà. Aquest any 2012, que la Unió Europea va designar com l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, està essent un any molt actiu per a tots nosaltres. Puc dir amb satisfacció que la nostra comarca es una de les que més actes ha celebrat tenint  per lema el que ens va indicar la Unió Europea. La majoria d’ells a la capital, a Figueres, tal com li correspon pel nombre d’habitants.

Però a més a més, s’han fet actes a Agullana,  Sant Climent Sescebes, Castelló,  Roses, i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya m’han manifestat el seu agraïment per la nostra activa col•laboració. L’Alt Empordà, i no és la primera vegada que ho dic, demostra una capacitat d’organització important i és una de les zones més actives, no només de la demarcació de Girona, sinó també en del conjunt de Catalunya. Només la comarca del Bages, i en concret la seva capital Manresa, ha estat a la mateixa altura nostra.

Sense anar més lluny, dimarts vinent dia 25, està previst que la secció de gegants i cap grossos del Casal de la Gent Gran de Figueres i de l’Associació de Gent Gran del Casal facin una visita als nens i nenes que estan atesos a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Pensem que serà una de les activitats més emotives que es poden produir en aquest any de la Solidaritat Intergeneracional. I vindrà des de l’Alt Empordà, fet que ens ha d’enorgullir a tots.

I jo com representant vostre en el CGGCat us en dono les gràcies i us vull llegir la primera de les  Gràcies de l’Empordà que he anat  penjant al meu bloc d’Internet, durant 32 setmanes, i que formen el llibre d’en Pere Coromines, editat l’any 1919, que porta per  títol: Les Gràcies de l’Empordà.  El llegiré igual com va ser escrit, sense les normes ortogràfiques que més tard va impulsar Pompeu Fabra, es a dir tal com s’escrivia abans de la normalització.

Gràcia I  La Gent Empordanesa

La primera gràcia de l’Empordà és la franca i noble i forta gent empordanesa .En la fondària dels seus ulls s’hi veu un cel clar de tramuntana. En la còrpora ossuda i musculosa ens mostra el llegat d’una raça de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues, toçuda i brava en el batre de les roques, confiada en la pròdiga provisió del sol, segura de la voluntat de triomfar per seu lliure albir.

 L’empordanès es alegre per la seva llealtat, es valent perquè  avorreix la mentida i és franc perquè estima la virtut. Si voleu saber lo que són l’hipocresia, la pobresa d’esperit, la fúria gasiva, l’encongiment místic, la traïdoria o la perfidiosa quimera, no hi vingueu pas a l’Empordà. Les bruixes de Llers han fuit devès el Puig de Bassegoda i el Canigó, i de cap a cap de la plana l’empordanès parla amb veu alta i treu l’ànima en fora com un pagà, és hospitalari, recte i compassiu com un creient, i si no realisa l’ideal del varó perfecte, és per aqueix pols de veritat i sensualisme, que li fa avorrir les lleis posades a la virtut, els artificis socials del poder, de la moda i de l’iglésia, i els entrebancs rituaris de l’amor 

Tot això ens deia en Pere Coromines, nascut a Barcelona i de pare i mare de Biure, fa gairebé 100 anys. Amigues i amics empordanesos, aquesta terra sempre ha estat una terra admirable i admirada per molta gent. Encara que ara les circumstàncies ens ho facin veure tot fosc i una mica incert sempre ens n’hem sortit i ara no en serà una excepció. Amb l’ajuda de tothom, els d’aquesta part del territori català, donarem exemple de treball, de sacrifici i de saber fer les coses ben fetes. Els devastadors focs començats al migdia del 22 de juliol, avui fa dos mesos, precisament a La Jonquera i Portbou, les dues poblacions que sempre hem considerat les portes d’entrada a l’Europa que tan hem anhelat i que ara ens porta tants problemes, ens han posat a prova una vegada més i penso que tothom ha pogut comprovar la qualitat de les persones que vivim en aquest indret privilegiat de la nostra estimada Catalunya. L’Empordà, terra d’acollida dóna les gràcies a totes les persones que ens han volgut ajudar en aquell final de juliol de patiment i angoixa.

Aquí hauria d’acabar  però com que tinc la oportunitat de tenir tanta gent reunida els hi volia dir que ja que aquestes trobades les fem cada dos anys, la d’avui serà la darrera vegada que els hi dirigeixi la paraula. El proper 2013 compliré, si Déu ho vol, vuitanta anys, i penso que desprès de 9 anys representant l’Alt Empordà al CGGCat ha arribat l’hora del relleu. Cal gent més jove que continuï la tasca, amb empenta i noves ideés. Per a mi ha estat un honor representar una comarca tan esplèndida com la nostra i m’ha permès conèixer i relacionar-me amb gent molt important dintre de les entitats de suport a les persones grans, tant a nivell comarcal, ( penso, per exemple,  en l’amic Oleguer Costa Caball  de Sant Climent Sescebes),  com de demarcació i també de país. Una experiència que ha valgut la pena,  per lo que restaré per sempre agraït d’haver-me donat aquesta oportunitat.

Que acabeu de tenir una bona diada, i un feliç retorn a les vostres llars, visca l’Empordà i visca Catalunya.  Moltes gràcies.