LA CANÇÒ DEL TAPER (1)
De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització
Sota un cel pur y esplendent,
Vora la mar remorosa,
Tot guaytant a sopl ixent
Hi somriu ma Patria hermosa.
N’es tot l’any verger en flor;
N’es la gent robusta y sana;
Lo glever es un pa d’or
Brunyit per la tramontana.
Aquí hi viu tothom feliç;
Aquí hi gran’l bé de Deu...
Y d’aquest bell paradís
Puch ben dir qu’en som hereu
Oh ma Patria ampurdanesa,
Jo so`l fill que t’aymo més;
So’l puntal de ta riquesa...
¡ay de tú si jo’t faltès
II
Tant bon punt rellú l’aurora
Prench les eines amatent:
Quan me veu l’escayradora
Los carrachs me du somrient.
Bat l’estoix ab gran fal.lera
Per l’encaix y ensüadó
Y al cimbell de la panera
Va cayent el tap rodó.
Y¡ala, ala! Bregà’y fora,
Vaig pensant ab cor gojós;
Eixa vida m’enamora,
Lo treball es mon repós.
(Aqui repeteix la segona estrofa,
Oh ma Patria, etc etc................)
III
Mon caràcter jovenivol
N’es amich d’esbargiment:
No’m fa plaer l’estar pensívol;
L’esplayança es mon content.
En cap balles de la plana
Jo no hi puch pas may fallar;
Quan puntejo la sardana
¡aalló si qu’es puntejar!
.
dilluns, 10 de setembre del 2012
LES SIS MILLORS POESIES EMPORDANESES
Etiquetes de comentaris:
Les sis millors posies empordaneses
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada