dilluns, 10 de setembre del 2012

LES SIS MILLORS POESIES EMPORDANESES

                       LA CANÇÒ DEL TAPER  (1)

De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització

                                            Sota un cel pur y esplendent,
                                            Vora la mar remorosa,
                                             Tot guaytant a sopl ixent
                                             Hi somriu ma Patria hermosa.
                                             N’es tot l’any verger en flor;
                                             N’es la gent robusta y sana;
                                             Lo glever es un  pa d’or
                                             Brunyit per la tramontana.
                                             Aquí hi viu tothom feliç;
                                             Aquí hi gran’l bé de Deu...
                                             Y d’aquest bell paradís
                                             Puch ben dir qu’en som hereu

                                             Oh ma Patria ampurdanesa,
                                             Jo so`l fill que t’aymo més;
                                             So’l puntal de ta riquesa...
                                             ¡ay de tú si jo’t faltès
                                                             
                                                             II
                                          
                                             Tant bon punt rellú l’aurora
                                              Prench les eines amatent:
                                              Quan me veu l’escayradora
                                              Los carrachs me du somrient.
                                              Bat l’estoix ab gran fal.lera
                                              Per l’encaix y ensüadó
                                              Y al cimbell de la panera
                                              Va cayent el tap rodó.
                                              Y¡ala, ala! Bregà’y fora,
                                               Vaig pensant ab cor gojós;
                                                Eixa vida m’enamora,
                                                Lo treball es mon repós.

                                                (Aqui repeteix  la segona estrofa,
                                                Oh ma Patria, etc etc................)

                                                               III
                                                  Mon caràcter jovenivol
                                                 N’es amich d’esbargiment:
                                                 No’m fa plaer l’estar pensívol;
                                                 L’esplayança es mon content.
                                                 En cap balles de la plana
                                                 Jo no hi puch pas may fallar;
                                                   Quan puntejo la sardana
                                                   ¡aalló si qu’es puntejar!
                                                                          
                           .