Comentari POLITNÒMIC ( polìtico- económic)

 LA SETMANA DESPRËS

La setmana passada la vàrem titular com la “setmana de la por” i veritablement n'hi ha per aixó i per a molt més. Potser no som gaire  conscients de l’abast de les 32 condicions que va haver d’acceptar el Govern d’Espanya per tenir accès als més de 60.000 milions d’euros que necessita el món financer estatal i que l'Eurogrup va anar enviant de mica en mica, aixó sí. .

El que ha quedat clar és que els bancs ( de caixa ja no en quedarà cap, encara que comercialment facin servir aquest nom) seran sotmesos per les autoritats econòmiques europees a tota mena de controls a fi d’evitar futurs disbarats que els han portat a la situació actual. Fins i tot els que no necessiten finançament europeu.

 El paquet de mesures anunciades pel president del Govern el dimecres 11 i ratificades pel consell de ministres del divendres 13  ha impactat  l’opinió pública. Sobretot la pujada de l impost sobre el valor afegit. I haurem d’esperar a veure el BOE per llegir la lletra petita`, ja que l’anunciada pujada del 18 al 21 % en alguns casos serà del 8 al 21, en passar de l'IVA reduït al normal. Serveis com la perruqueria, estètica, oci (cinema, teatre, espectacles) i alguns productes farmacèutics  tindran, doncs, un augment important.

L’estat del benestar, tot i que era incomplet, va fent aigües per tots costats. El que s’havia  anat construint amb molts anys de sacrificis ens ho hem polit en un quinquenni.

En aquest sentit és un bon exemple una carta a La Vanguardia en la qual  el nét d’una persona nascuda l’any 1939 explica que el seu avi en arribar a la vellesa, va haver d’acceptar l’ajut de la dependència per l’atac de la desgastadora malaltia de l’oblit. Continua  dient que l’avi afirmava que gaudia de la sort de viure en un país que pensava en ell, i que la seva darrera frase lúcida va ser “ vaig néixer pobre i en guerra; moriré ric i en pau. Vosaltres vigileu que no desfeu el camí”. Doncs el camí s’ha anat desfent i cada cop més ràpidament.


P.D. He canviat lleugerament el títol dels comentaris, ja que l’anterior, POLINÒMIC, significa, segons el Diccionari de l’IEC “relatiu o pertanyent als polinomis que són “l’expressió algebraica formada per la suma d’un nombre infinit de temes, cada un dels quals és el producte d’un coeficient per les potències d’una o més indeterminada (oposat a monomi)”. Ostres, quin pal!

El nom actual POLITNÒMIC m’ha estat suggerit pel meu amic i expert en les arts polítiques, Narcís Oliveres i Terrades.