LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat al Setmanari l'Empordà el 5 de juny de 2012

RELACIONS  INTERGENERACIONALS
Amb motiu de l’Any  Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional 2012 vaig ser convidat per l’institut Illa de Rodes, de Roses,  a participar en un seminari de preparació del Dia d’Europa que es va celebrar a primers de maig.

Vaig poder parlar per partida doble, durant uns 25 minuts, primer davant d’una seixantena de noies i nois de 4t d’ESO, moltes més noies que nois, i posteriorment d’una trentena de 1r de Batxillerat. Acostumat a fer-ho davant d’un auditori de persones grans, la primera sensació va ser d’estranyesa i un cert temor a avorrir l’audiència. Mentre anava llegint vigilava una mica quines eren les reaccions dels nois i noies i em va semblar que escoltaven molt atentament. Com que eren dues classes diferents vaig haver de repetir la xerrada i, potser, vaig notar una  receptivitat més accentuada  amb els de més edat. El títol de la conferència, si és que se li pot donar aquest nom a la meva xerrada, va ser “Envellir, un procés natural que dura tota la vida”. Si algú està interessat a llegir-la, la pot trobar al meu bloc a Internet:  http://marticarreras.blogspot.com.

Em va semblar una molt bona iniciativa aquesta d’explicar a les noves generacions les experiències i vivències de les persones grans. Ja fa temps que els organismes gestors dels casals de gent gran estan intentant que aquests centres es vaguin convertint en centres cívics en  què hi tinguin entrada, a més de les persones grans, persones joves que puguin observar de quina manera es desenvolupen les persones grans. S’ha fet ja alguna cosa, però encara  no hi ha  programes concrets per fer activitats conjuntes.

Trobo que la feia que està fent el grup de gegants i cap grossos del Casal de la Gent Gran i de l’Associació de Gent Gran de la nostra ciutat, anant per les escoles de la comarca a ensenyar als nens i nenes les seves actuacions i, fins i tot, com és fan les figures, és digne d’admiració. Si ja des de petits s’acostumen a veure i parlar amb les persones grans no els  serà tan difícil continuar fent’-ho.

Estem a mig any i queden sis mesos més per continuar amb les activitats d’aquest any  una mica especial Però penso que ens equivocaríem si penséssim que arribant a finals  de desembre ja tenim la feina feta  De cap manera, només hem posat les primeres pedres i, per tant, hem de continuar insistint. Les noves generacions de jubilats i jubilades, molt més ben preparades, en tots els aspectes, que els que actualment ja voregem els vuitanta, sabran trobar noves formes de relació. Sempre hem dit que les persones grans no volem ser separades de la resta de la societat i volem col•laborar, segons les nostres possibilitats, a millorar el benestar de tothom. L’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional 2012 ha de ser el trampolí que ajudi a treballar conjuntament

Naturalment que han de ser els joves que tirin del carro, però nosaltres, els grans, els  hem de fer costat. I si, com sembla, les coses ja no tornaran a ser com eren abans de la crisi, podem ensenyar-los com ens vàrem anar sortint. Treballant i sense desaprofitar res. És a dir, amb sacrificis.

Entre les coses que  vaig dir a les noies i nois de l’institut de Roses és que, com a persona gran, lamentava la situació en què, entre tots plegats els haviem  portat. Però que no es pensessin que els que ara teníem sobre els vuitanta anys, quan teníem l’edat d’ells, és a dir, els anys 40,  les perspectives fossin millors que les d’ara. I no només políticament, que també eren pitjors, sinó econòmicament i social. I que per molt que ara plogués a bots i barrals, metafòricament parlant, tornaria a sortir el sol amb més força que mai. I que era important que ara aprofitessin el temps que el saber els obriria les portes del món.

En situacions difícils és quan es veuen les capacitats de les persones. Quan tot és bonic, les possibilitats econòmiques són grans i les facilitats vénen per tots costats,  les coses es fan per inèrcia i si erres, doncs no passa res.  Ara cal estar amatent i no desaprofitar les poques o escasses oportunitats que se’ns presentin.

Potser l’any vinent encara serà un altre any per passar privacions i fer una volta més al cinturó, però penso que després les coses milloraran sensiblement, encara que molt a poc a poc.

                                                                                 Martí Carreras Ginjaume
                                                                                 Consell de la Gent Gran de Catalunya
                                                                                 marticarrerasginjaume@gmail.com
                                                                                 marticarreras.blogspot.com