L'EDAT NO COMPTE!...O SI? sETMANA 23 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, edita l’any 1919
Amb l’ortografia de  l’època, abans de normalitzat

Gràcia XXVII                            Els plagues de Llers
Una altra de les gràcies de l’Empordà són els plagues de Llers, de qui algun dia vui contar les gestes plenes de seny i de bon viure, i alegres com un cirerer clafert de cireres. Les fetes i malifetes de’n Met Pelatrunfes i d’en Met Jajà podrien passar per apòlegs grecs, si les seves espurnes de malícia passesin de cara l’Olimp, aixís com són de cara el Canigó. Quan els galifardeus van sortir de les Illes decidits a matar-se i van estar tot un dematí a la ratlla de França, ara et mato i ara no’t mato fins que van adonar-se de que`s feia tart per anar a dinar; la sentència que constituïts en Tribunal van dictar, condemnant a una certa mestressa a passar el seient per un verder; la mala nit de la festa major que varen fer passar a l’hostal al  músic que tocava la berra, decantant-li cap a un costat la palla de blat de moro de la màrfega, que són les històries més plaentes de contar. ¿I quan es presentaren a comprar el vi de  Lladó? Tot anava planer, fins que demanaren per a tastar el vi, que per xó hi eren. Entre si aquest és aixut i aquest altre més dolç, van arribar que’ls cellers i les mesures i les botes hi ballaven a davant dels ulls. En Met Pelatrunfes, que feia de gabaig, va dir en veu baixa al seu bergant de companyó que ja no podia més, i aleshores, aquest, que no s‘avenia a estar-se de tastar un vas de vi que li oferien, un ranci que dóna cora, deia el pagès, va interpretar aixís les paraules del francès: Diu que li donguin un tall de llangonissa que si no el repenria