L'EDAT NO COMPTE!...O SI? Setmana 11 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XV Les Cançons

Una de les més nobles gràcies de l’Empordà són les seves cançons. La meva mare savia que’m plavien molt, i perxó més d’una tarda, quan ens quedàvem sols a casa cap els darrers anys dels meus estudis universitaris, havíem passat hores de reposada i divina contemplació, ella cantant baixet sense deixar la feina de repassar la roba, i jo escoltant amb d’imaginació perduda en les boires del més dolç somiar. I m’en recordo, que n’hi havia una de cançó que ella cantava més sovint, amb veu més tremolosa, com aquell que repassa un tendre record. Després nuant disperses memòries, he vingut a compendre que aquella era la cançó que li cantava el meu pare en les serenades del seu festeig:

Maries són Maries
Maries m’han de matar;
Si les Maries em maten
El morir no’m recarà

El nom d’ella i morir, el morir i el nom d’ella. No hi ha res més a la cançó .Cantem-la, cor meu, cantem-la ànima meva.

Maries són Maries

Que com més la canto més em sembla que jo soc fill d’una cançó.