dilluns, 19 de desembre del 2011

L'EDAT NO COMPTE!....O SI?

Setmana 51 LES GRÀCIES DE L’EMPORDÀ

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919.
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar.

Gràcia III

Les Muntanyes

La tercera gràcia de l’Empordà és la corona de muntanyes del seu front. Lluny de la terra dels meus pares jo les veig aclucant els ulls, assentades amb la majestat del seu etern repòs, llevar les espatlles sota el blau mantell d’un cel puríssim. Allà en la punta de llevant recordo el cap d’En Orfeu guaitant el mar damunt de les ones ressonantes. Més enllà del coll de Banyuls, encara em sembla escalar l’empit que mena a la punta partida damunt les runes de Sant Pere de Roda. Muntanyes de Recasens, les que heu vetllat de dalt estant de la tomba del gegant la llar sagrada dels meus pares, ¿com vos podria oblidar?. Allargant-se devès les terres de ponent, veig les Salines amb la seva cresteria de roques i penso en la barra de Rol.lant que els braus fills de Massanet han fet servir de farola d’ensà que va apagar-se la flama d’una tradició heroica. I ¿qui no ha pujat per Sant Llorens i Albanyà a dalt del puig de Bassegoda, an que no sigui per conèixer al peu del cingle el rentador de les bruixes? Per entre mig d’unes i d’altres muntanyes ens guaita l’avi Canigó, que porta blanca la pelliça, i com si volgués resguardar-nos del Ponent malèfic, la Mare de Déu del Món exten la seva amplia tossa, servant el dolç secret de tantes verges que l’esperança de properes núpcies fou relliscar de dalt a baix de la pedra rossolanta. I aixís va cloent-se la corona, casi aplanada cap el Sur, fins a la mar, per la serra dels Montgrins, que sembla una immensa ratapinyada, i les corones baixes de l’Escala, que empenyen per guaitar aigües endins les Illes Medes. ¡Ai belles muntanyes de l’Empordà, que per més que en siguin de gemades les aigües de les vostres fonts, encara ho són més les maternals memòries que serveu per a mi!.
Vosaltres sou les meves muntanyes de Judea, en les vostres delitoses valls hi he imaginat tos els Betlems de la meva infància, i és per les vostres rutes boscanes per on arribaren els meus Reis d’Orient. .
-----------------------------