LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat a l'Empordà del 7 de desembre del 2010

ENQUESTES, ESTADÍSTIQUES I PREDICCIONS

Definitivament podem catalogar que aquest començament de segle, del qual ja portem transcorreguts deu anys, és el gran moment de les estadístiques i sobre tot de les enquestes N’hi ha de tota mena : politiques, socials, econòmiques, esportives, laborals, de gent gran, de gent jove, d’estudiants, financeres, etc..

De veritat tot allò que pronostiquen les enquestes en es produirà? Podem refiar-nos a ulls cluc en la seva veracitat? No ho tinc massa clar. Recordo que quan hi va haver la crisi del petroli – any 1973 – els economistes van pronosticar que en un lapse de temps d’entre deu i quinze anys s’hauria exhaurit aquest apreciat oli mineral inflamable. Han passat més de trenta cincs anys i encara raja. És clar que els economistes, amb tot el respecte per aquests professionals, saben explicar molt bé el que ha passat, però predir el futur ja els resulta més complicat. Més o menys com els homes del temps. Se li adjudica al gran economista nord-americà John Kenneth Galbraig, que quan se li va preguntar quina definició feia dels economistes va contestar” n’hi ha de dues menes: els que no sabem res i els que ni tants sols saben això”. Acudits o bromes a part, el que vull venir a dir és que cal agafar-se les dades que ens plouen de pertot arreu amb una mica d’escepticisme.

Una predicció basada en estadístiques i que fa temps que circula és la que la Seguretat Social arribarà un moment que no podrà fer front al pagament de les pensions. Es basen en estudis fets per entitats financeres que els interessa engrandir el mercat dels plans de pensions o de jubilació. Perquè, algú pensa seriosament que cap país de l’anomenat primer món pot deixar de pagar les pensions? Ja hem dit alguna vegada que la caixa de la Seguretat Social té al seu càrrec un munt de despeses que tècnicament no li corresponen. Naturalment que cal una reforma del sistema públic de pensions, però sense esverar a ningú.

Fa uns mesos la Creu Roja va fer pública una enquesta sobre unes sis-centes persones grans que demostrava que a aquests col•lectiu els afectava la crisi igual que a les persones en actiu L’edat mitjana dels enquestats era de 81 anys i el 70 % del total vivien sols i la majoria eren dones. El 22 % assegurava que a causa de la crisi s’havia vist obligat a ajudar a algun familiar, deixant-li diners, aportant aliments o acollint-lo a casa seva, i un 10 % assegurava que havia hagut de fer-se càrrec dels néts. En canvi, en sentit contrari, la crisi també ha significat que el 27% de la gent gran enquestada manifesti que s’ha vist obligada a demanar ajuda a persones alienes a la família perquè aquesta a deixat d’ajudar-lo, ja que ara no rep ajuda econòmica dels fills o també perquè han deixat de fer de cuidadors perquè han hagut de buscar feina. Aquest darrer supòsit és perquè sovint els cuidadors són dones que, amb la pèrdua del treball dels marits, han anat a buscar feina. Les peculiaritats, circumstàncies i causalitats de les persones grans són molt heterogènies i diverses, i cada vegada ho seran més, degut a les diferències d’edats entre les mateixes persones grans que ja formen més d’una generació.

També és important comentar la darrera enquesta de l’Imserso sobre l’estat actual de les persones grans i la veritat és que no n’hi ha per posar-se a saltar de content. Ens diuen que el 40% de les persones grans no fa absolutament res. Que la majoria d’espanyols es passa el dia davant del televisor o escoltant la ràdio. Que només un 12 % fa cursos de manualitats i un migrat 8% es dedica al turisme. Molt per sota en percentatges, la majoria de casos no arriba al 5%, han començat a fer treballs de jardineria, activitats de voluntariat o de col•laboració en associacions, i pocs, molt pocs, escassament un 2%, s`apunten a cursets de formació, cosa que es considera essencial per fomentar la intel•ligència i la memòria en la vellesa. El nivell educatiu. de les persones grans a Espanya es sensiblement baix (en prou feines tenen estudis primaris) i difícilment podrem parlar d’envelliment actiu si no es fomenten més els programes d’aprenentatge a mesura que la gent comença a envellir. Els avenços en aquest terreny són grans, ja que s’han estès molt les aules de formació, però cal fomentar la participació, ja que aquests programes estan orientats no a millorar la competència professional, sinó a cultivar la ment, propiciar els valors i facilitar nous coneixements per desenvolupar-se en una societat canviant.

Aprofitem per dir que a l’Alt Empordà funciona, des de fa uns quatre anys, l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran, amb seu al carrer Nou 48 i que a cada curs s’imparteixen conferències educatives. Qui hi estigui interessat pot informar-se a l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal.

Dues darreres dades: una enquesta de la UGT ens diu que un 23 % de joves catalans de 16 a 24 anys no estudia ni treballa i que molts no busquen feina. Una altra de l’Imserso diu que l’any 2060 hi haurà a Espanya gairebé 7 milions de persones de més de vuitanta anys. El triple dels que hi ara. Quin panorama, no? Molts d’aquests octogenaris seran dels que ara són joves i no fan res. Com serà la societat d’aquí a 50 anys?

Prediccions,estadístiques,enquestes,benvingudes siguin. Agafem-ho com a orientacions, no com a dogma de fe.

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
ma