LA DIADA Setmana 38
La Diada d’aquest any ha tingut un caire que no cal repetir. No sé quantes persones hi van assistir, però si busquem un entremig entre les dues versions, sis-cents mil i un milió i mig, ens dóna una quantitat superior al milió de persones. Per tant, hem de convenir que va ser multitudinària i, parodiant el cant del Barça, va ser un clam que va ressonar pertot arreu. Per tant èxit absolut de l’ANC, organitzadors de l’acte.
Les conseqüències encara és aviat per veure-les amb claredat. Aquesta setmana, el dijous, el president de la Generalitat visitarà a Madrid el president del Govern d’Espanya per presentar-li el pacte fiscal que demana per Catalunya. Per tant, no cal avançar esdeveniments, ni córrer, que tot encara està per decidir.
També aquesta setmana s'ha parlat de les pensions i el senyor Rajoy ha manifestat que no té intenció de retallar-les. En tot cas, un estudi publicat a la revista Panorama social editada per la Funcas (Fundació de les Caixes d’Estalvis) deia que “els jubilats amb prou feines han patit la crisi” i que “amb la pensió cobreixen les necessitats i ajuden la família” Hum...veurem el novembre què passarà quan se sàpiga l’IPC anual, que segons el Pacte de Toledo serveix per a la revalorització de les pensions.
dilluns, 17 de setembre del 2012
dilluns, 10 de setembre del 2012
LES SIS MILLORS POESIES EMPORDANESES
LA CANÇÒ DEL TAPER (1)
De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització
Sota un cel pur y esplendent,
Vora la mar remorosa,
Tot guaytant a sopl ixent
Hi somriu ma Patria hermosa.
N’es tot l’any verger en flor;
N’es la gent robusta y sana;
Lo glever es un pa d’or
Brunyit per la tramontana.
Aquí hi viu tothom feliç;
Aquí hi gran’l bé de Deu...
Y d’aquest bell paradís
Puch ben dir qu’en som hereu
Oh ma Patria ampurdanesa,
Jo so`l fill que t’aymo més;
So’l puntal de ta riquesa...
¡ay de tú si jo’t faltès
II
Tant bon punt rellú l’aurora
Prench les eines amatent:
Quan me veu l’escayradora
Los carrachs me du somrient.
Bat l’estoix ab gran fal.lera
Per l’encaix y ensüadó
Y al cimbell de la panera
Va cayent el tap rodó.
Y¡ala, ala! Bregà’y fora,
Vaig pensant ab cor gojós;
Eixa vida m’enamora,
Lo treball es mon repós.
(Aqui repeteix la segona estrofa,
Oh ma Patria, etc etc................)
III
Mon caràcter jovenivol
N’es amich d’esbargiment:
No’m fa plaer l’estar pensívol;
L’esplayança es mon content.
En cap balles de la plana
Jo no hi puch pas may fallar;
Quan puntejo la sardana
¡aalló si qu’es puntejar!
.
De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització
Sota un cel pur y esplendent,
Vora la mar remorosa,
Tot guaytant a sopl ixent
Hi somriu ma Patria hermosa.
N’es tot l’any verger en flor;
N’es la gent robusta y sana;
Lo glever es un pa d’or
Brunyit per la tramontana.
Aquí hi viu tothom feliç;
Aquí hi gran’l bé de Deu...
Y d’aquest bell paradís
Puch ben dir qu’en som hereu
Oh ma Patria ampurdanesa,
Jo so`l fill que t’aymo més;
So’l puntal de ta riquesa...
¡ay de tú si jo’t faltès
II
Tant bon punt rellú l’aurora
Prench les eines amatent:
Quan me veu l’escayradora
Los carrachs me du somrient.
Bat l’estoix ab gran fal.lera
Per l’encaix y ensüadó
Y al cimbell de la panera
Va cayent el tap rodó.
Y¡ala, ala! Bregà’y fora,
Vaig pensant ab cor gojós;
Eixa vida m’enamora,
Lo treball es mon repós.
(Aqui repeteix la segona estrofa,
Oh ma Patria, etc etc................)
III
Mon caràcter jovenivol
N’es amich d’esbargiment:
No’m fa plaer l’estar pensívol;
L’esplayança es mon content.
En cap balles de la plana
Jo no hi puch pas may fallar;
Quan puntejo la sardana
¡aalló si qu’es puntejar!
.
Comentari Politnómic (político - económic)
ESPERANT L’ONZE...DE SETEMBRE, ÉS CLAR! Setmana 37
En el transcurs de la setmana s’han produït diversos esdeveniments que és poden considerar importants. El dimarts es va destapar la noticia de que el Govern estatal havia utilitzat la “guardiola” de les pensions per poder pagar la paga extra de juliol. Més tard va venir a parlar la mandamás europea Angela Merkel, per, amb una maniobra conjunta amb el Banc Central Europeu, fer-li saber al senyor Rajoy que aquesta últim comprarà bons de l’Estat espanyol sempre que es demani el rescat i així poder aplicar les seves condicions. I hem estat entretinguts en demanar si el president de la Generalitat anirà o no a la manifestació del 11 S- I si els consellers que hi vagin hi van en nom propi o en representació del Govern català. En una setmana de “rentrée” com diuen els francesos, tot esperant el dimarts 11-S.
Des de aquí desitgem que les coses es desenvolupin amb seny i que el poble de Catalunya pugui fer sentir la seva veu i que els que hagin d’escoltar no es facin el sord. Desprès ja s’aniran llimant les asprors per continuar el viatge amb calma i sense massa obstacles. .
En el transcurs de la setmana s’han produït diversos esdeveniments que és poden considerar importants. El dimarts es va destapar la noticia de que el Govern estatal havia utilitzat la “guardiola” de les pensions per poder pagar la paga extra de juliol. Més tard va venir a parlar la mandamás europea Angela Merkel, per, amb una maniobra conjunta amb el Banc Central Europeu, fer-li saber al senyor Rajoy que aquesta últim comprarà bons de l’Estat espanyol sempre que es demani el rescat i així poder aplicar les seves condicions. I hem estat entretinguts en demanar si el president de la Generalitat anirà o no a la manifestació del 11 S- I si els consellers que hi vagin hi van en nom propi o en representació del Govern català. En una setmana de “rentrée” com diuen els francesos, tot esperant el dimarts 11-S.
Des de aquí desitgem que les coses es desenvolupin amb seny i que el poble de Catalunya pugui fer sentir la seva veu i que els que hagin d’escoltar no es facin el sord. Desprès ja s’aniran llimant les asprors per continuar el viatge amb calma i sense massa obstacles. .
dimecres, 5 de setembre del 2012
LES SIS MILLORS POESIES EMPORDANESES
Tal com vaig anunciar publicarem “Les sis millors poesies empordaneses” del que n’és autor l’escriptor i compositor de cançons i sardanes Ramon Masifern i Marcó, nascut a La Bisbal d’Empordà l’any 1862 i mort a Barcelona el 1936.
En Ramon Masifern era mestre en Gai-Saber i se l’anomenava “el cantor de la sardana i de l’Empordà.”
Estan escrites amb la grafia de l’època, es a dir abans de la normalització lingüística, cosa que respectarem, igual com vàrem fer amb Les Gràcies de l’Empordà de Pere Coromines
Les sis poesies que es varen considerar les millors d’aquest autor són:
HIMNE DE L’AMPURDÀ Setmana 36
LA CANÇÓ DEL TAPER Setmana 37
EL MERCAT DE LA VILA Setmana 38/39
LA FIRA DE FIGUERAS Setmana 40/41
LA COSTA LLEVANTINA Setmana 42/43/44
LA SARDANA Setmana 45/46
Degut a l’extensió d’alguna d’aquestes poesies la seva publicació durarà més d’una setmana, segons podeu veure al costa del títol.
Espero que us agradin.
----------------------------------
LES SIS MILLORS POESIES AMPURDANESES
De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització lingüística:
HIMNE DE L’AMPURDÀ (1)
Salut noble Ampurdà, palau de la franquesa, (2)
terra de llibertat, d’amor i d’honradesa:
de nostre Catalunya tú n’ets el bell jardí
la rassa catalana en tú no hi pot morí
Ets un pahis joliu, tot cor, tot vehemencia;
en tu no s’hi congria calmosa l’indolencia;
per’xó ton llabi acostas, apresurat y ardent,
a tota font brillant de vida i sentiment.
Tens rius, tens fontanelles, tens planes i montanyes,
tens fruyterars hortes y un mar ple de cançons;
prop del palau de marbre s’hi jocan les cabanyes
y oreigs de democracia n’aixamplan tos pulmons
Ta gent austera es franca, senzilla y laboriosa;
perfums del sol helénich t’envia l’Orient;
l’ingenua poesia t’alenta bondadosa
y entre cançons i dances la vida’t fas plaent.
Tes elegants viles de joventut serena
son branques de magnolia de ton flayrós jardì;
llur esplendor hi escampan les arts de tota mena,
y la tapera industria com sol s’hi veu lluí
Cap ayre d’epidemia no hi senta en tú domini;
tos nets casals en semblan palaus de diamants;
la dona ampurdanesa, pulida com l’armini,
i’l vent de Tramontana son els millors guardians...
¡Salut, noble Ampurdà, somris de Catalunya,
ambent de regositj que la tristesa allunya;
ho terra hospitalaria, on ningú és foraster;
¡que n’es de catalana l’essencia de ton ser!
Un jorn desitg sentires de germinà una dança
que’n fos espill purissim de tos amors volguts,
y la sardana ayrosa brotà, tota esperança,
com símbol d’una terra vessanta de virtuts.
Y’ls Déus que ho permeteren, cofoys se n’alegraren
i a mans junyits y ayrosos la dança puntejaren
ab ses consortes Deeses de llarchs y sútils vels;
y a dalt l’Arcada inmensa somreyan sols y estels.....
Si may la nostra Patria gemís aclaparada,
oh Ampurdà meu, aixeca l’esprit de ta fillada;
aixeca’t de tes cendres al clam d’un sol amor.....
Sigas la Covadonga de nostra Gran Llevor.
Ampurdà 1895
_________
(1) Musicat, a gran cor, pel mestre En Josep Soler, de La Bisbal
(2) Aquest himne ha sigut imitat per molts; entre altres, un d’ells
li plagià el primer vers: “Salut noble Empordà, palau del vent”.
En Ramon Masifern era mestre en Gai-Saber i se l’anomenava “el cantor de la sardana i de l’Empordà.”
Estan escrites amb la grafia de l’època, es a dir abans de la normalització lingüística, cosa que respectarem, igual com vàrem fer amb Les Gràcies de l’Empordà de Pere Coromines
Les sis poesies que es varen considerar les millors d’aquest autor són:
HIMNE DE L’AMPURDÀ Setmana 36
LA CANÇÓ DEL TAPER Setmana 37
EL MERCAT DE LA VILA Setmana 38/39
LA FIRA DE FIGUERAS Setmana 40/41
LA COSTA LLEVANTINA Setmana 42/43/44
LA SARDANA Setmana 45/46
Degut a l’extensió d’alguna d’aquestes poesies la seva publicació durarà més d’una setmana, segons podeu veure al costa del títol.
Espero que us agradin.
----------------------------------
LES SIS MILLORS POESIES AMPURDANESES
De Ramon Masifern, amb la grafia d’abans de la normalització lingüística:
HIMNE DE L’AMPURDÀ (1)
Salut noble Ampurdà, palau de la franquesa, (2)
terra de llibertat, d’amor i d’honradesa:
de nostre Catalunya tú n’ets el bell jardí
la rassa catalana en tú no hi pot morí
Ets un pahis joliu, tot cor, tot vehemencia;
en tu no s’hi congria calmosa l’indolencia;
per’xó ton llabi acostas, apresurat y ardent,
a tota font brillant de vida i sentiment.
Tens rius, tens fontanelles, tens planes i montanyes,
tens fruyterars hortes y un mar ple de cançons;
prop del palau de marbre s’hi jocan les cabanyes
y oreigs de democracia n’aixamplan tos pulmons
Ta gent austera es franca, senzilla y laboriosa;
perfums del sol helénich t’envia l’Orient;
l’ingenua poesia t’alenta bondadosa
y entre cançons i dances la vida’t fas plaent.
Tes elegants viles de joventut serena
son branques de magnolia de ton flayrós jardì;
llur esplendor hi escampan les arts de tota mena,
y la tapera industria com sol s’hi veu lluí
Cap ayre d’epidemia no hi senta en tú domini;
tos nets casals en semblan palaus de diamants;
la dona ampurdanesa, pulida com l’armini,
i’l vent de Tramontana son els millors guardians...
¡Salut, noble Ampurdà, somris de Catalunya,
ambent de regositj que la tristesa allunya;
ho terra hospitalaria, on ningú és foraster;
¡que n’es de catalana l’essencia de ton ser!
Un jorn desitg sentires de germinà una dança
que’n fos espill purissim de tos amors volguts,
y la sardana ayrosa brotà, tota esperança,
com símbol d’una terra vessanta de virtuts.
Y’ls Déus que ho permeteren, cofoys se n’alegraren
i a mans junyits y ayrosos la dança puntejaren
ab ses consortes Deeses de llarchs y sútils vels;
y a dalt l’Arcada inmensa somreyan sols y estels.....
Si may la nostra Patria gemís aclaparada,
oh Ampurdà meu, aixeca l’esprit de ta fillada;
aixeca’t de tes cendres al clam d’un sol amor.....
Sigas la Covadonga de nostra Gran Llevor.
Ampurdà 1895
_________
(1) Musicat, a gran cor, pel mestre En Josep Soler, de La Bisbal
(2) Aquest himne ha sigut imitat per molts; entre altres, un d’ells
li plagià el primer vers: “Salut noble Empordà, palau del vent”.
dimarts, 4 de setembre del 2012
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al Setmanari l'Empordà del 4 de Setembre del 2012
ESTAT DEL BENESTAR, PUNT FINAL?
Quan a finals de l’any 2006 es va aprovar l’anomenada llei de la dependència es va dir, una mica pomposament, que significava la quarta pota de l’estat del benestar, després de l’educació, la sanitat i les pensions públiques. Diverses vegades havia manifestat que l’estat del benestar no arribava a totes les capes de la població, ja que existien col•lectius de persones grans que tenien dificultats per arribar a final de mes. Sobretot les persones viudes que se’ls reduïa considerablement la prestació de la seguretat social en el tema de les pensions.
Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la consegüent crisi de les entitats financeres i tot el rebombori europeu, hem anat veient que l’estat del benestar cada dia minvava una mica més. O al menys que en podrien gaudir menys persones cada vegada més.. Fa cinc anys que va començar tot aquest desori que estem vivim i veiem que a cada fornada perdem un pa, com es diu vulgarment.
Són cada vegada més les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes, i les persones grans han anat veient que el seu poder adquisitiu disminueix a marxes forçades.
Les constants pujades de preus dels serveis bàsics, pràcticament imprescindibles, com la llum, el gas, l’aigua, els medicaments, els queviures, entre altres, fan que cada més gent entri a formar part dels que no poden arribar a cobrir les seves necessitats més peremptòries. D’això en saben, i molt, les organitzacions com Càritas, Creu Roja, el Banc dels Aliments i altres ONG que procuren atendre els que no hi arriben. Algun dia hauríem de saber queèhan representat els augments de preu de la vida dels darrers anys. No l’índex de l’IPC que oficialment ens anuncien cada any. Sinó.un altre índex en el qual només hi constin els augments de preus dels articles que més consumeixen les persones grans i les que tenen un pressupost petit.
Les mesures anunciades l’onze de juliol passat pel Govern espanyol encara han contribuït a fer més difícil el dia a dia dels menys afavorits i se n’estan preparant d’altres, com ara la modificació de la Llei de la Dependència, amb l’anunciat retard per als dependents moderats que no entraran en el sistema fins l’any 2015 i amb la rebaixa del 15% de la prestació que cobren els cuidadors familiars de les persones dependents.
Tot fa pensar, doncs, que l’estat del benestar fa aigües per tots costats i que el que s’havia aconseguit amb molts anys d’esforços i sacrificis ens ho hem polit en menys d’un quinquenni. En aquest sentit és un bon exemple una carta a La Vanguardia en la qual el nét d’una persona nascuda l’any 1939 explica que el seu avi en arribar a la vellesa va haver d’acceptar l’ajut de la dependència per l’atac de la desgastadora malaltia de l’oblit. Continua dient que l’avi afirmava que gaudia de la sort de viure en un país que pensava en ell, i que la seva darrera frase lúcida va ser:“Vaig néixer pobre i en guerra; moriré ric i en pau. Vosaltres vigileu que no desfeu el camí”.
Doncs el camí s’ha anat desfent i cada cop més ràpidament. Però com que l’esperança l’hem de continuar tenint esperem que tots els sacrificis que ara estem abocats a fer tots, donin pas a una altra i definitiva recuperació de la malparada economia. I també ens agradaria que hi hagués transparència i que, d’una vegada per totes, els vertaders culpables d’haver arribat a unes situacions que cinc anys enrere hauríem qualificat de quimèriques siguin portats davant la justícia i que en un judici just siguin condemnats a les penes que el seu comportament mereixi. El poble esta tip de draps calents i bones paraules i vol acció. I que determinades coses no quedin impunes per a la posteritat. Només així la gent normal podrà continuar tenint confiança en les persones que els han de governar. En cas contrari, serà més del mateix, com ha passat tantes vegades.
Normalment tinc per costum acabar amb una nota d’optimisme. Avui em veig incapaç de fer-ho. Malgrat tot, que tingueu, tinguem, sort!.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Quan a finals de l’any 2006 es va aprovar l’anomenada llei de la dependència es va dir, una mica pomposament, que significava la quarta pota de l’estat del benestar, després de l’educació, la sanitat i les pensions públiques. Diverses vegades havia manifestat que l’estat del benestar no arribava a totes les capes de la població, ja que existien col•lectius de persones grans que tenien dificultats per arribar a final de mes. Sobretot les persones viudes que se’ls reduïa considerablement la prestació de la seguretat social en el tema de les pensions.
Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la consegüent crisi de les entitats financeres i tot el rebombori europeu, hem anat veient que l’estat del benestar cada dia minvava una mica més. O al menys que en podrien gaudir menys persones cada vegada més.. Fa cinc anys que va començar tot aquest desori que estem vivim i veiem que a cada fornada perdem un pa, com es diu vulgarment.
Són cada vegada més les persones que tenen dificultats per arribar a final de mes, i les persones grans han anat veient que el seu poder adquisitiu disminueix a marxes forçades.
Les constants pujades de preus dels serveis bàsics, pràcticament imprescindibles, com la llum, el gas, l’aigua, els medicaments, els queviures, entre altres, fan que cada més gent entri a formar part dels que no poden arribar a cobrir les seves necessitats més peremptòries. D’això en saben, i molt, les organitzacions com Càritas, Creu Roja, el Banc dels Aliments i altres ONG que procuren atendre els que no hi arriben. Algun dia hauríem de saber queèhan representat els augments de preu de la vida dels darrers anys. No l’índex de l’IPC que oficialment ens anuncien cada any. Sinó.un altre índex en el qual només hi constin els augments de preus dels articles que més consumeixen les persones grans i les que tenen un pressupost petit.
Les mesures anunciades l’onze de juliol passat pel Govern espanyol encara han contribuït a fer més difícil el dia a dia dels menys afavorits i se n’estan preparant d’altres, com ara la modificació de la Llei de la Dependència, amb l’anunciat retard per als dependents moderats que no entraran en el sistema fins l’any 2015 i amb la rebaixa del 15% de la prestació que cobren els cuidadors familiars de les persones dependents.
Tot fa pensar, doncs, que l’estat del benestar fa aigües per tots costats i que el que s’havia aconseguit amb molts anys d’esforços i sacrificis ens ho hem polit en menys d’un quinquenni. En aquest sentit és un bon exemple una carta a La Vanguardia en la qual el nét d’una persona nascuda l’any 1939 explica que el seu avi en arribar a la vellesa va haver d’acceptar l’ajut de la dependència per l’atac de la desgastadora malaltia de l’oblit. Continua dient que l’avi afirmava que gaudia de la sort de viure en un país que pensava en ell, i que la seva darrera frase lúcida va ser:“Vaig néixer pobre i en guerra; moriré ric i en pau. Vosaltres vigileu que no desfeu el camí”.
Doncs el camí s’ha anat desfent i cada cop més ràpidament. Però com que l’esperança l’hem de continuar tenint esperem que tots els sacrificis que ara estem abocats a fer tots, donin pas a una altra i definitiva recuperació de la malparada economia. I també ens agradaria que hi hagués transparència i que, d’una vegada per totes, els vertaders culpables d’haver arribat a unes situacions que cinc anys enrere hauríem qualificat de quimèriques siguin portats davant la justícia i que en un judici just siguin condemnats a les penes que el seu comportament mereixi. El poble esta tip de draps calents i bones paraules i vol acció. I que determinades coses no quedin impunes per a la posteritat. Només així la gent normal podrà continuar tenint confiança en les persones que els han de governar. En cas contrari, serà més del mateix, com ha passat tantes vegades.
Normalment tinc per costum acabar amb una nota d’optimisme. Avui em veig incapaç de fer-ho. Malgrat tot, que tingueu, tinguem, sort!.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
diumenge, 2 de setembre del 2012
Comentari Politnómic (polític - económic)
QUATRE MESOS....DECISIUS? Setmana 36
Tornem-m’hi. Han passat les quatre setmanes d’agost –calorós i enganxós a més no poder. Les notícies econòmiques i polítiques han arribat en comptagotes i sense gaires sobresalts. Els que manen s’han agafat uns dies de descans que ens convenen a tots i a veure si a partir d’ara comencen l’endreça. A Catalunya hi ha una efervescència sobiranista més alta que de costum i s’espera amb expectació la Diada de l'11 de Setembre, que segons alguns entesos, ha de marcar un abans i un després. És preveu una manifestació molt concorreguda, no sé si superior a la del 10 de juliol de 2010 (la de la retallada de l’Estatut, o la del 11 de setembre de 1977, demanant Autonomia i Estatut). Per cert, molts dels qui aniran a la "mani"d’aquest 11 de Setembre ni havien nascut el 77. Això vol dir que ens hem fet grans, alguns molt. Penso que els quatre mesos que falten per acabar aquest infaust any 2012 poden ser decissius, sobretot per acabar la reforma de les entitats financeres que ja s’ha posat en marxa amb la creació de l’anomenat banc dolent, en realitat Societat de Gestió d’Actius, i saber si definitivament cau algun banc (recordem que caixa ja no en queda gairebé cap, només algunes de molt petites).
El que ja sabem és que la plaga del segle XXI, l’atur, no té ganes de minvar, més aviat a l'inrevés, i això sí que és preocupant. Atur vol dir passar gana i, per tant, vol dir desesperació. Fets com els que han passat a Andalusia i Extremadura, tot i ser reprovables, es poden repetir en altres indrets. El problema és d’una tal envergadura que caldria que tots els que manen es posessin a treballar en la mateixa direcció. Catalunya, com altres comunitats ha demanat diners al Fons de Liquiditat Autonómic per poder atendre els pagaments.És un rescat o només demanem part dels que ens deuen ?
Fins la setmana vinent!
Tornem-m’hi. Han passat les quatre setmanes d’agost –calorós i enganxós a més no poder. Les notícies econòmiques i polítiques han arribat en comptagotes i sense gaires sobresalts. Els que manen s’han agafat uns dies de descans que ens convenen a tots i a veure si a partir d’ara comencen l’endreça. A Catalunya hi ha una efervescència sobiranista més alta que de costum i s’espera amb expectació la Diada de l'11 de Setembre, que segons alguns entesos, ha de marcar un abans i un després. És preveu una manifestació molt concorreguda, no sé si superior a la del 10 de juliol de 2010 (la de la retallada de l’Estatut, o la del 11 de setembre de 1977, demanant Autonomia i Estatut). Per cert, molts dels qui aniran a la "mani"d’aquest 11 de Setembre ni havien nascut el 77. Això vol dir que ens hem fet grans, alguns molt. Penso que els quatre mesos que falten per acabar aquest infaust any 2012 poden ser decissius, sobretot per acabar la reforma de les entitats financeres que ja s’ha posat en marxa amb la creació de l’anomenat banc dolent, en realitat Societat de Gestió d’Actius, i saber si definitivament cau algun banc (recordem que caixa ja no en queda gairebé cap, només algunes de molt petites).
El que ja sabem és que la plaga del segle XXI, l’atur, no té ganes de minvar, més aviat a l'inrevés, i això sí que és preocupant. Atur vol dir passar gana i, per tant, vol dir desesperació. Fets com els que han passat a Andalusia i Extremadura, tot i ser reprovables, es poden repetir en altres indrets. El problema és d’una tal envergadura que caldria que tots els que manen es posessin a treballar en la mateixa direcció. Catalunya, com altres comunitats ha demanat diners al Fons de Liquiditat Autonómic per poder atendre els pagaments.És un rescat o només demanem part dels que ens deuen ?
Fins la setmana vinent!
dimarts, 7 d’agost del 2012
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat al Setmanari l'Empordà del 7 d'agost del 2012
ECONOMIA (IV)
El temps passa tan ràpidament que el capítol III en què parlava d’economia data del mes de març de 2010. Més de dos anys, que, a la velocitat en que ens succeeixen les coses actualment és tota una eternitat.
En el transcurs d’aquests gairebé trenta mesos, el sistema econòmic dels països del nostre entorn s’ha deteriorat greument i les autoritats monetàries europees han anat aplicant mesures constrictives que no han fet més que empobrir escandalosament els ciutadans menys afavorits, econòmicament parlant.
Les retallades dels pressupostos de l’Estat i de les comunitats autònomes espanyoles han estat a l’ordre del dia. Les entitats financeres, bancs i caixes, han perdut bona part del prestigi que tenien i alguns s’han vist immersos en desgavells tan monumentals que han necessitat quantitats ingents de líquid per anar tapant forats. Actuacions que han estat molt criticades perquè aquestes entitats, en opinió de molta gent, són unes de les principals culpables del terrabastall actual. Deixar-los caure del tot i que els impositors perdin bona part dels seus estalvis encara potser seria pitjor. Pensem que el Fons de Garantia de Dipòsits respon de 100.000 € per titular i compte, però només dels dipòsits a la vista i termini fix, no de cap mena d’inversió, com poden ser les participacions preferents, el deute subordinat, els pagarés, els fons d’inversió, les obligacions i les accions empresarials, entre d’altres.
Pel que fa referència a les persones grans que s’han vist atrapades en alguna d’aquestes pseudotrampes financeres, potser ha estat pel baix rendiment dels productes tradicionals, a la vista i a termini fix, que els han portat a altres formes d’inversió, sense conèixer a ciència certa el funcionament i, sobretot, sense llegir la lletra petita dels contractes, i deixant de banda el principi universal que diu “val més menjar poc i pair be”. En favor d’aquestes persones s’ha de dir que ho feien perquè la proposta els venia de boca de gent en qui havien confiat sempre i no pensaven que els podien proposar operacions financeres que podrien resultar perjudicials per als seus interessos.
A fi d’evitar que es repeteixin casos com el de les “participacions preferents”, el Consell de la Gent Gran de Catalunya ha fet públic un comunicat donant dotze consells que seria bo que tinguéssim en compte:
1-Decidiu invertir d’acord amb dades fonamentades i fets comprovats, mai per rumors.
2-Invertiu amb seguretat i dins la legalitat: heu de disposar de tota la informació per escrit. No confieu mai en productes oferts per Internet, telèfon o per un comercial que us visita inesperadament.
3- Valoreu els riscos que comporta fer determinades operacions financeres.
4- Assegureu-vos dels beneficis que obtindreu cada any i les possibilitats de recuperar el capital invertit abans que finalitzi el venciment, sobretot si són a llarg termini.
5-Tingueu en compte que les primers inversions en productes que ofereixen rendibilitats superiors a les que es donen en el mercat tenen un bon rendiment perquè, normalment, estan exemptes d’impostos o tenen algun avantatge fiscal.
6-Penseu que haver obtingut bons beneficis en inversions anteriors no és garantia d’ aconseguir-los en el futur.
7-Comproveu, en cas de comprar emissions de deute públic, que estiguin registrades a la Comissió Nacional del Mercat Valors (CNMV). Aquesta informació ha d’aparèixer obligatòriament en els fullets informatius.
8-Compareu l’oferta amb les taxes de rendibilitat d’emissions similars, ja que moltes tenen un interès molt elevat durant el primer any i la resta d’anys és molt més baix.
9-Preneu precaucions davant els venedors que us pressionen per actuar immediatament i que prometen beneficis ràpids i segurs. No oblideu que poseu en joc els vostres estalvis.
10-Demaneu les credencials de les persones i entitats que no conegueu i que intenten vendre-us productes financers. Recordeu que les úniques entitats que estan habilitades per fer aquest tipus d’operacions són les estan regulades a la CNMV.
11- Reflexioneu sobre els consells que us donin familiars, amics i altres persones i corroboreu-los amb la informació oficial de la CNMV.
12-Signeu el contracte de la inversió o la compra del producte financer degudament imprès i amb la garantia que l’entitat financera us dóna tota la informació de l’operació. Llegiu atentament el contracte, fins i tot la lletra menuda, i signeu-lo juntament amb l’entitat en la data en què es fa l’operació.
Finalment, recordeu que sou l’última persona responsable de la gestió dels vostres estalvis, per la qual cosa assessoreu-vos correctament abans de fer qualsevol inversió i assegureu-vos que feu l’operació d’acord amb les vostres necessitats.
Esperem que aquestes senzilles normes us siguin útils i evitin, en el possible, que tornin a passar casos com els darrerament ocorreguts. Tota precaució és poca. Sort!
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El temps passa tan ràpidament que el capítol III en què parlava d’economia data del mes de març de 2010. Més de dos anys, que, a la velocitat en que ens succeeixen les coses actualment és tota una eternitat.
En el transcurs d’aquests gairebé trenta mesos, el sistema econòmic dels països del nostre entorn s’ha deteriorat greument i les autoritats monetàries europees han anat aplicant mesures constrictives que no han fet més que empobrir escandalosament els ciutadans menys afavorits, econòmicament parlant.
Les retallades dels pressupostos de l’Estat i de les comunitats autònomes espanyoles han estat a l’ordre del dia. Les entitats financeres, bancs i caixes, han perdut bona part del prestigi que tenien i alguns s’han vist immersos en desgavells tan monumentals que han necessitat quantitats ingents de líquid per anar tapant forats. Actuacions que han estat molt criticades perquè aquestes entitats, en opinió de molta gent, són unes de les principals culpables del terrabastall actual. Deixar-los caure del tot i que els impositors perdin bona part dels seus estalvis encara potser seria pitjor. Pensem que el Fons de Garantia de Dipòsits respon de 100.000 € per titular i compte, però només dels dipòsits a la vista i termini fix, no de cap mena d’inversió, com poden ser les participacions preferents, el deute subordinat, els pagarés, els fons d’inversió, les obligacions i les accions empresarials, entre d’altres.
Pel que fa referència a les persones grans que s’han vist atrapades en alguna d’aquestes pseudotrampes financeres, potser ha estat pel baix rendiment dels productes tradicionals, a la vista i a termini fix, que els han portat a altres formes d’inversió, sense conèixer a ciència certa el funcionament i, sobretot, sense llegir la lletra petita dels contractes, i deixant de banda el principi universal que diu “val més menjar poc i pair be”. En favor d’aquestes persones s’ha de dir que ho feien perquè la proposta els venia de boca de gent en qui havien confiat sempre i no pensaven que els podien proposar operacions financeres que podrien resultar perjudicials per als seus interessos.
A fi d’evitar que es repeteixin casos com el de les “participacions preferents”, el Consell de la Gent Gran de Catalunya ha fet públic un comunicat donant dotze consells que seria bo que tinguéssim en compte:
1-Decidiu invertir d’acord amb dades fonamentades i fets comprovats, mai per rumors.
2-Invertiu amb seguretat i dins la legalitat: heu de disposar de tota la informació per escrit. No confieu mai en productes oferts per Internet, telèfon o per un comercial que us visita inesperadament.
3- Valoreu els riscos que comporta fer determinades operacions financeres.
4- Assegureu-vos dels beneficis que obtindreu cada any i les possibilitats de recuperar el capital invertit abans que finalitzi el venciment, sobretot si són a llarg termini.
5-Tingueu en compte que les primers inversions en productes que ofereixen rendibilitats superiors a les que es donen en el mercat tenen un bon rendiment perquè, normalment, estan exemptes d’impostos o tenen algun avantatge fiscal.
6-Penseu que haver obtingut bons beneficis en inversions anteriors no és garantia d’ aconseguir-los en el futur.
7-Comproveu, en cas de comprar emissions de deute públic, que estiguin registrades a la Comissió Nacional del Mercat Valors (CNMV). Aquesta informació ha d’aparèixer obligatòriament en els fullets informatius.
8-Compareu l’oferta amb les taxes de rendibilitat d’emissions similars, ja que moltes tenen un interès molt elevat durant el primer any i la resta d’anys és molt més baix.
9-Preneu precaucions davant els venedors que us pressionen per actuar immediatament i que prometen beneficis ràpids i segurs. No oblideu que poseu en joc els vostres estalvis.
10-Demaneu les credencials de les persones i entitats que no conegueu i que intenten vendre-us productes financers. Recordeu que les úniques entitats que estan habilitades per fer aquest tipus d’operacions són les estan regulades a la CNMV.
11- Reflexioneu sobre els consells que us donin familiars, amics i altres persones i corroboreu-los amb la informació oficial de la CNMV.
12-Signeu el contracte de la inversió o la compra del producte financer degudament imprès i amb la garantia que l’entitat financera us dóna tota la informació de l’operació. Llegiu atentament el contracte, fins i tot la lletra menuda, i signeu-lo juntament amb l’entitat en la data en què es fa l’operació.
Finalment, recordeu que sou l’última persona responsable de la gestió dels vostres estalvis, per la qual cosa assessoreu-vos correctament abans de fer qualsevol inversió i assegureu-vos que feu l’operació d’acord amb les vostres necessitats.
Esperem que aquestes senzilles normes us siguin útils i evitin, en el possible, que tornin a passar casos com els darrerament ocorreguts. Tota precaució és poca. Sort!
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
