dimarts, 28 de gener del 2020

Publicat al Setmanari Empordà del dia 28.01.2020.


           VIST AMB BONS ULLS
                         
LA FIGUERES DELS SEIXANTA/SETANTA

Arran de la mort de l’amic Albert Ferrer Broch, un dels fundadors del Club Ciclista Empordanès,  l’expresident del club Josep Maria Martorell  i jo mateix, que  vaig ser-ne secretari, comptador, vicepresident i president, vàrem recordar una època brillant del Club del qual l’Albert en va ser un gran dinamitzador. Fundat l’any 1945 per un grup d’entusiastes del ciclisme, el seu primer president va ser el senyor Rupert Prim i Viñas i la primera seu el cafè de l’Oli. Vaig entra-hi com a secretari l’any 1961 en la junta presidida pel senyor Joan Pujol Carbonell, quan tenia la seu al Cafè Novedades, i més tard vam anar al Cafè Europa i al Casino Menestral. Vam recordar les persones que varen formar les Juntes directives que durant més de 50 anys varen organitzar un munt de proves ciclistes, que aconseguiren  que el Club fos un dels més importants de Catalunya, només superat per la Unió Ciclista de Sants, que organitzava la Volta a Catalunya. Hi va haver persones molt importants al club com en Marcelino Castelló, que es va fer mereixedor de la insígnia de brillant, l’única que s’ha entregat. I naturalment vam recordar als corredors que defensaven el club amb les marques Gimson i Emporium. Recordo en Joan Rodó, en Jaume “Met” Suñer, els germans Pacreu, el “mejicano”, en David Fernàndez, en Surià, en Lagresa,  etc. etc,

També vàrem recordar als “Amics d’en Francesc Guillamet i Navarra”, amb el seu president al capdavant, el senyor Pere Cardona i Navés, mecenes del ciclisme i de l’esport en general, així com la gran col·laboració que sempre vam tenir de les dues fàbriques de bicicletes figuerenques, la Gimson de l’empresa Gimbernat Hermanos i l’Emporium de la Riera i Juanola. Si no recordo malament de les cinc fàbriques de bicicletes que hi havia a l’Estat espanyol, dues eren a Figueres, una a Mollet del Vallès i les altres dues a Guipúscoa, crec recordar que era a Eibar.

Al mateix temps vam fer un repàs d’aquella aquella Figueres que jo tant enyoro; la Figueres dels anys seixanta, una petita ciutat comercial, però amb un grapat d’indústries del ferro que donaven feina a molts figuerencs i figuerenques: sense que s’ofenguin les que no recordo, podríem citar, a més de les dues ja anomenades,   Trilladores Avellana, Indústries Fita, Indústries Ferrer i la fàbrica de suro Industrial Corchera Bertran.  A més de molts tallers de peces de bicicleta, llantes, pedals, etc. en els quals molts treballadors de les fàbriques de bicicletes hi feien hores extres per acabar d’arrodonir el sou. Era tan important la indústria del ferro, que per la seva festa anual, Sant Eloi, organitzaven una festassa a la Sala Edison (un altre indret de grans records d’aquells temps, avui en estat lamentable).
Una Figueres petita, ben arreglada, amb classes socials perfectament diferenciades que tenien el seu esbarjo en el Casino Esport, el Casino Menestral i la Societat Coral Erato. Una Figueres en què ens coneixíem pràcticament tots i que quan sorties al carrer tenies feina a saludar  tothom; no com ara, que com em va dir un amic que ratlla els noranta: “noi, fa dues hores que dono voltes per Figueres i el primer que conec ets tu”.

Arribats a aquest punt, pensareu que soc un nostàlgic dels temps passats. No sé si és exactament  això, però el que no vull dir és que qualsevol temps passat va ser millor, perquè no és veritat. Els temps actuals són diferents als de la nostra joventut i maduresa, i ens costa d’assimilar.
Malgrat tot el que heu llegit, hem de ser conscients que les coses són com són i els figuerencs i figuerenques hem de col·laborar amb les nostres autoritats per aconseguir que la capital de l’Alt Empordà torni a ésser el que havia estat. Les xarxes socials denuncien cada dia fets incívics, i hem de fer el que calgui per revertir aquesta situació.

Martí Carreras Ginjaume
Articulista