L'EDAT NO COMPTE!......O SI? Setmana 16 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XX Els burros de Viura

La vintena gràcia de l’Empordà són els burros de Viura. ¿Perquè serà que la fama se l’emporten els burros, mofeta empordanès, que’t daleixes per la sàtira burlesca? Quan els aventurers de Viura anaven per plans i muntanyes a venre guix, diu la fama que els burros arribaven als pobles una estona abans que’ls guixeters. I els pagesos deien:-Ja són aquí els burros de Viura.- I quan més tar arribaven els guixaters, deien:- Ja han arribat els guixaters.- Sortien de bella nit per camins bosquetans, vorejant el ribast, a la claror de les estrelles, i a punta de dia ja’s trobaven pels encontorns de Massanet o de Llansà, damunt de la Selva o a la vista de Sant Pere Pescador. Aquella marxa per les tenebres els acostumava a no tenir por de res ni de ningú., d’on va neixer un gènere que,s dalia per a rodar món a la ventura i capaç de jugar-se el burro i el guix. Va venir un dia que a l’Empordà la fil•loxera corsecà les vinyes, i les cases pairals més velles varen trontollar de soc-arrel. A tot arreu varen acabar-se les festes i la gent va començar a emigrar. I aleshores fou quan aquella gent que no coneixia la por, va resoldre vendre les darreres joies i les arques i les faldilles de seda des àvies i els gipons, i armats com pogueren marxaren cap a França a comprar els brocs i els barbats de la vinya nova. El govern de l’Estat havia posat un cordó sanitari a la frontera, per a que no entrés la plaga que ja teníem dins, i el comerç de tota mena de plantes era terriblement perseguit. Mes els guixaters de Viura, que no tenien por a ningú, passaren amb la seva càrrega sagrada pels paratges més solitaris de les muntanyes de Recasens. De bella nit arribaren a la carena amb l’intrèpida voluntat d’abatre tota mena d’obstacles que’ls hi barrés el pas. I ara, digues, mofeta empordanès: ¿Tornaràs a burlar-te dels burros de Viura?. Pensa en la dolça abundor de la vinya nova i no t’oblidis dels que te la van portar. Perquè jo t’asseguro que aquella nit, com una re-ira de Déu, no foren pas els burros els que varen arribar primer.
-----------------------------