MISCEL.LÀNIA DE COSES QUE PASSEN (III)
Un dels homes de més edat del món, Walter Breuning, va morir la primavera passada als 114 anys. Assenyala que les claus per aquesta longevitat ha estat mantenir l’activitat mental i física. Nascut a Melrose, estat de Minnesota l’any 1896, va viure els primers anys de la seva vida sense aigua corrent ni electricitat i va treballar 50 anys a la companyia del ferrocarril. Es va jubilar als 66 anys i en va viure 48 més. Deia que el més important era mantenir-se actiu i en contacte amb la gent, menjar només dues vegades al dia, prendre aspirina i acceptar amb bon humor els canvis.
Precisament els experts en gerontologia assenyalen que l’activitat i el contacte amb altres persones són dues de les característiques que comparteixen les persones molt longeves. Malgrat els terrabastalls de salut propis de la seva edat mantenia el cap clar, segons manifestacions dels cuidadors de la residència en què va passar els darrers anys de la seva llarga vida.
---------------------------------
També van passar a l’altre món les dues persones més grans. La que tenia el rècord Guinness, nascuda el 9 de juliol de 1896, la brasilera María Gomes Valentim, quan li faltaven 19 dies per complir 115 anys. La persona que ara ostenta el rècord reconegut torna ser la nord-americana Besse Cooper, 48 dies més jove que la brasilera, ja que va néixer el 26 d’agost del 1896, i any passat, el dia del seu aniversari, el seu fill Sidney de 76 anys va dir que la seva mare li havia explicat el secret de la seva longevitat: ”Només em preocupo de les meves coses i no tasto el menjar porqueria”.El segon classificat en aquest peculiar rànquing és el japonès Jirimoen Kimura de 114 primaveres.
El 18 de juny va morir la dona més vella del Vietnam: la senyora Than Thi Viet, a l’edat de 119 anys d’una vida marcada per la mort de set fills a la guerra. L’any passat el Vietnam va anunciar que havia enviat la seva candidatura al Llibre Guinness dels Rècords, perquè fos registrada, però no va haver-hi temps de gestionar-la.
L’europeu més longeu és el belga Jan Goossenaerts nascut el 30 d’octubre de 1900, i per tant de 111 anys. El segueixen 82 persones que han fet els 110 anys, de les quals 77 són dones.
Posteriorment s’ha sabut que la indígena brasilera Maria Lucimar Pereira va complir 121 anys el 3 de setembre. El certificat de naixement, mostrat per l’ONG Survival Internacional, indica que va néixer l’any 1890. També el portaveu va manifestar que la seva longevitat es deu a una alimentació sana, sense sal ni sucre, i que només menja aliments naturals de la selva. No està registrada al llibre Guinness.
La persona més anciana documentada va ser la francesa Louise Calment, que va viure 122 anys i 164 dies, des del 21.02.1875 fins al 04.08.1997. Fins quan tindrà aquesta marca? A finals del segle que vivim, arribar als 130 anys sembla que serà un joc de nens. Però, en quines condicions hi arribaran?
---------------------------------------------
L’escriptora i periodista Pilar Rahola explicava aquest estiu passat a les pàgines de La Vanguardia que un amic seu de Cadaqués li va comentar que es pensava que s’havia fet gran ja que oblidava coses properes a causa que la memòria del passat li pesa molt més que la de l’actualitat i es preguntava què hi feia en aquesta vida ara que té més passat que present. La periodista li va respondre: “sento sincerament que aquesta idea sorgeixi de la mentalitat apressada i prepotent d’una cultura que no valora el llegat ingent que els nostres avis representen”. I continuava dient que la pregunta que es feia el seu amic “és feridora perquè només es pot pronunciar en una societat que menysprea la vellesa, tan com sobreexcita i sobrevalora la joventut”
Pilar Rahola cita Pío Baroja que deia “quan hom és fa vell, li agrada més rellegir que llegir” i a l’escriptora Maria Eschenbach que assegurava que “a la joventut aprenem, però a la vellesa comprenem”.
Acaba dient que “la nostra gent gran rellegeix el llibre de la vida i sovint comprèn allò que fins ara només havia après. Tenir aquesta biblioteca vital i emocional a prop i no valorar-la és un acte depredador que ens defineix brutalment, per què, al capdavall com podem saber on anem, si no sabem d’on venim?.”
Gràcies, Pilar Rahola, per parlar tant bé de les persones grans. Ah, l’amic de qui ens parla és l’Heribert Gispert, guanyador els anys 2010 i 2011 del Primer Premi de Poesia del Concurs Literari que organitza des de fa vuit anys el Consell Consultiu de la Gent Gran de l’Alt Empordà. Que per molts anys hi pugui continuar participant!
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada