En aquest primer número de la revista de COR-FI farem una mica d’història. Vaig néixer l’any 1933 i per tant tinc 76 anys fets. D’aquests, trenta quatre els he passat “patint del cor”, ja que va ser l’abril del 1975 quan vaig tenir l’infart de miocardi. I, posteriorment, set anys més tard, vaig fer l’anginya de pit.
He dit “patint del cor” encara que de patir ben poc ho he fet. He hagut de tenir cura en el menjar, sobretot amb la sal, deixar de fumar, que ho havia fet des dels 14 anys, procurar tenir un pes adequat, fer una mica d’exercici, especialment caminar força, vigilar la pressió arterial i anar passant. Però patir, que alguna cosa et faci mal, res de res.
Dic això perquè si algú que em llegeixi es troba que ha tingut un atropellament important, que sàpiga que podrà continuar amb les seves activitats pràcticament normals. Trenta anys enrere les coses eren molt diferents d’ara. Aleshores recordo que havies de fer molt de descans, dos o tres mesos. Ara, si la recuperació és normal, al cap de pocs dies ja es pot caminar i passejar. Sense anar més lluny diré que em varen operar a cor obert i em van fer tres “baypass” el febrer del 2007 a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i al cap de sis dies ja anava cap a casa.
En aquesta columna que comencem avui intentaré animar els possibles lectors perquè no cal esvarar-se. Fent broma, el meu metge fins a la seva mort (e.p.d.) el Doctor Joan Forment i Soler deia :“ el cor és un òrgan que us durarà tota la vida” .
El Dr. Forment va ser per mi el “salvavides” que va fer possible la meva recuperació, sobretot el tractament de la depressió post infart.
Per acabar, espero i desitjo que la revista de COR-FI, associació amb què vaig col·laborar a formar junt amb el president Carles Corral Cullell i l’ ex-secretari Albert Munjó Serrats, tingui l’èxit que es mereix el treball entusiasta i desinteressat de la seva Junta Directiva.
Fins a la propera. “Cuida’t el cor…..cuida’t la vida!”. Comptant a 65 pulsacions per minut, durant un dia el cor batega 93.600 vegades, que en un any són 34.164.000, I en una vida ?. Multipliqueu pels anys que teniu.
Martí Carreras i Ginjaume
Soci número 2 de COR-FI
dijous, 31 de desembre del 2009
BATECS DEL COR (I) Publicat a la Revista de CORfi del desembre de 2009)
En aquest primer número de la revista de CORfi farem una mica d’història. Vaig néixer l’any 1933 i per tant tinc 76 anys fets. D’aquests, trenta quatre els he passat “patint del cor”, ja que va ser l’abril del 1975 quan vaig tenir l’infart de miocardi. I, posteriorment, set anys més tard, vaig fer l’anginya de pit.
He dit “patint del cor” encara que de patir ben poc ho he fet. He hagut de tenir cura en el menjar, sobretot amb la sal, deixar de fumar, que ho havia fet des dels 14 anys, procurar tenir un pes adequat, fer una mica d’exercici, especialment caminar força, vigilar la pressió arterial i anar passant. Però patir, que alguna cosa et faci mal, res de res.
Dic això perquè si algú que em llegeixi es troba que ha tingut un atropellament important, que sàpiga que podrà continuar amb les seves activitats pràcticament normals. Trenta anys enrere les coses eren molt diferents d’ara. Aleshores recordo que havies de fer molt de descans, dos o tres mesos. Ara, si la recuperació és normal, al cap de pocs dies ja es pot caminar i passejar. Sense anar més lluny diré que em varen operar a cor obert i em van fer tres “baypass” el febrer del 2007 a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i al cap de sis dies ja anava cap a casa.
En aquesta columna que comencem avui intentaré animar els possibles lectors perquè no cal esvarar-se. Fent broma, el meu metge fins a la seva mort (e.p.d.) el Doctor Joan Forment i Soler deia :“ el cor és un òrgan que us durarà tota la vida” .
El Dr. Forment va ser per mi el “salvavides” que va fer possible la meva recuperació, sobretot el tractament de la depressió post infart.
Per acabar, espero i desitjo que la revista de COR-FI, associació amb què vaig col·laborar a formar junt amb el president Carles Corral Cullell i l’ ex-secretari Albert Munjó Serrats, tingui l’èxit que es mereix el treball entusiasta i desinteressat de la seva Junta Directiva.
Fins a la propera. “Cuida’t el cor…..cuida’t la vida!”. Comptant a 65 pulsacions per minut, durant un dia el cor batega 93.600 vegades, que en un any són 34.164.000, I en una vida ?. Multipliqueu pels anys que teniu.
Martí Carreras i Ginjaume Soci número 2 de COR-FI
He dit “patint del cor” encara que de patir ben poc ho he fet. He hagut de tenir cura en el menjar, sobretot amb la sal, deixar de fumar, que ho havia fet des dels 14 anys, procurar tenir un pes adequat, fer una mica d’exercici, especialment caminar força, vigilar la pressió arterial i anar passant. Però patir, que alguna cosa et faci mal, res de res.
Dic això perquè si algú que em llegeixi es troba que ha tingut un atropellament important, que sàpiga que podrà continuar amb les seves activitats pràcticament normals. Trenta anys enrere les coses eren molt diferents d’ara. Aleshores recordo que havies de fer molt de descans, dos o tres mesos. Ara, si la recuperació és normal, al cap de pocs dies ja es pot caminar i passejar. Sense anar més lluny diré que em varen operar a cor obert i em van fer tres “baypass” el febrer del 2007 a l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i al cap de sis dies ja anava cap a casa.
En aquesta columna que comencem avui intentaré animar els possibles lectors perquè no cal esvarar-se. Fent broma, el meu metge fins a la seva mort (e.p.d.) el Doctor Joan Forment i Soler deia :“ el cor és un òrgan que us durarà tota la vida” .
El Dr. Forment va ser per mi el “salvavides” que va fer possible la meva recuperació, sobretot el tractament de la depressió post infart.
Per acabar, espero i desitjo que la revista de COR-FI, associació amb què vaig col·laborar a formar junt amb el president Carles Corral Cullell i l’ ex-secretari Albert Munjó Serrats, tingui l’èxit que es mereix el treball entusiasta i desinteressat de la seva Junta Directiva.
Fins a la propera. “Cuida’t el cor…..cuida’t la vida!”. Comptant a 65 pulsacions per minut, durant un dia el cor batega 93.600 vegades, que en un any són 34.164.000, I en una vida ?. Multipliqueu pels anys que teniu.
Martí Carreras i Ginjaume Soci número 2 de COR-FI
GRANS AL DIA (IV) Publicat a la Revista Seny i Rauxa de l'Associació de Gent Gran del Casal de la Gent Gran de Figueres, el desembre de 2009)
CONSELL MUNICIPAL DE LA GENT GRAN
Segons explicàvem en un anterior article aquest Consell va funcionant amb regularitat.. Es fan unes reunions mensuals de les dues comissions de treball: Gent Gran Activa i Salut i Acció Social (aquesta darrera és la fusió de Salut i Gent Gran i Gent Gran per la Gent Gran, que tenen els mateixos objectius). I una vegada al trimestre es reuneix el Ple del Consell a la Casa Consistorial per donar compte de totes les propostes i les activitats que s’han fet durant el trimestre.
Aquest any, a més de participar activament en el Dia de les Famílies, el passat mes de juny, s’ha organitzat el Dia Internacional de la Gent Gran el dia 1 d’octubre sota el títol de “Vells? No, joves madurs”amb diversos actes als centres com ara el Casal de la Gent Gran i el Club Caixa Catalunya, a més d’una sessió de cant coral al Teatre el Jardí, que per causa de la programació d’altres actes es va posposar al dia 7 d’octubre. El segon concurs de fotografia intergeneracional des del 24 de setembre fins a l’1 d’octubre. I per primera vegada una comissió del Consell, encapçalada per la Regidora del Servei d’Atenció a les Persones, la Dra. Bonany, vàrem visitar els quatre centres assistencials, que són l’Asil Vilallonga, la Residència d’avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, per donar-nos a conèixer, saber les seves necessitats i oferir la nostra ajuda en tot el que puguem fer per les persones ingressades.
CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA
En aquest Consell, com he explicat diverses vegades, tenen la paraula els representants de les diverses comarques catalanes, a fi de fer sentir la seva veu en els temes que ens ocupen i ens preocupen. Aquest any 2009 el tema estrella ha continuat essent la Llei de Dependència, que ve funciona, bé o malament, des del maig del 2007 i que amb el nou finançament que sembla que Catalunya ha de tenir d’ara endavant, esperem que els endarreriments actuals, una vegada classificada la persona dependent, és a dir, després que se li hagi fet el PIA (Pla Individual d’Atenció), als pocs mesos comenci a cobrar les ajudes que per Llei li corresponguin. Com sabem tots, aquesta és una Llei amb un desenvolupament llarg, fins l’any 2015, i en aquest sentit he de dir que les manifestacions, publicades a La Vanguardia del dia 3 d’octubre, del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Sr. Miquel Valls, de congelar dos anys el desenvolupament perquè “és molt costosa per l’Estat”, considerem que són totalment desafortunades i fora de lloc, si tenim en compte que aquesta Llei busca ajudar les persones i famílies amb dificultats per valer-se per si mateixes, i demostren una falta de sensibilitat i solidaritat vers les persones mes desvalgudes de la societat actual.
Un altre tema important que hem treballat durant l’any ha estat el seguiment de les conclusions del 5è Congrés de la Gent Gran de Catalunya, celebrat l’any 2006, per veure quin grau de compliment hem assolit ens els tres anys transcorreguts, i més tenint en compte que el proper 2010 haurem de celebrar el 6è Congrés, segurament a finals del quart trimestre, i amb les ponències “ Pobresa i exclusió social”, “Participació” i “Envelliment actiu (politiques de futur)”.
Fins aquí les novetats d’aquest trimestre. Continuarem informant en propers números.
Martí Carreras i Ginjaume
Vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya
Segons explicàvem en un anterior article aquest Consell va funcionant amb regularitat.. Es fan unes reunions mensuals de les dues comissions de treball: Gent Gran Activa i Salut i Acció Social (aquesta darrera és la fusió de Salut i Gent Gran i Gent Gran per la Gent Gran, que tenen els mateixos objectius). I una vegada al trimestre es reuneix el Ple del Consell a la Casa Consistorial per donar compte de totes les propostes i les activitats que s’han fet durant el trimestre.
Aquest any, a més de participar activament en el Dia de les Famílies, el passat mes de juny, s’ha organitzat el Dia Internacional de la Gent Gran el dia 1 d’octubre sota el títol de “Vells? No, joves madurs”amb diversos actes als centres com ara el Casal de la Gent Gran i el Club Caixa Catalunya, a més d’una sessió de cant coral al Teatre el Jardí, que per causa de la programació d’altres actes es va posposar al dia 7 d’octubre. El segon concurs de fotografia intergeneracional des del 24 de setembre fins a l’1 d’octubre. I per primera vegada una comissió del Consell, encapçalada per la Regidora del Servei d’Atenció a les Persones, la Dra. Bonany, vàrem visitar els quatre centres assistencials, que són l’Asil Vilallonga, la Residència d’avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, per donar-nos a conèixer, saber les seves necessitats i oferir la nostra ajuda en tot el que puguem fer per les persones ingressades.
CONSELL DE LA GENT GRAN DE CATALUNYA
En aquest Consell, com he explicat diverses vegades, tenen la paraula els representants de les diverses comarques catalanes, a fi de fer sentir la seva veu en els temes que ens ocupen i ens preocupen. Aquest any 2009 el tema estrella ha continuat essent la Llei de Dependència, que ve funciona, bé o malament, des del maig del 2007 i que amb el nou finançament que sembla que Catalunya ha de tenir d’ara endavant, esperem que els endarreriments actuals, una vegada classificada la persona dependent, és a dir, després que se li hagi fet el PIA (Pla Individual d’Atenció), als pocs mesos comenci a cobrar les ajudes que per Llei li corresponguin. Com sabem tots, aquesta és una Llei amb un desenvolupament llarg, fins l’any 2015, i en aquest sentit he de dir que les manifestacions, publicades a La Vanguardia del dia 3 d’octubre, del President de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Sr. Miquel Valls, de congelar dos anys el desenvolupament perquè “és molt costosa per l’Estat”, considerem que són totalment desafortunades i fora de lloc, si tenim en compte que aquesta Llei busca ajudar les persones i famílies amb dificultats per valer-se per si mateixes, i demostren una falta de sensibilitat i solidaritat vers les persones mes desvalgudes de la societat actual.
Un altre tema important que hem treballat durant l’any ha estat el seguiment de les conclusions del 5è Congrés de la Gent Gran de Catalunya, celebrat l’any 2006, per veure quin grau de compliment hem assolit ens els tres anys transcorreguts, i més tenint en compte que el proper 2010 haurem de celebrar el 6è Congrés, segurament a finals del quart trimestre, i amb les ponències “ Pobresa i exclusió social”, “Participació” i “Envelliment actiu (politiques de futur)”.
Fins aquí les novetats d’aquest trimestre. Continuarem informant en propers números.
Martí Carreras i Ginjaume
Vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya
dimarts, 10 de novembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI (Publicat a l'Empordà el 10.11.2009)
III CONGRES ESTATAL DE PERSONES GRANS (i III)
Després de la publicació de les conclusions del Congrés Estatal de Persones Grans, cal fer unes quantes reflexions per intentar aclarir algunes qüestions sobre el futur de les persones grans. És indubtable que els que tenen el poder de decisió ja fa temps que s’han adonat que aquest tema anirà agafant més importància cada vegada, donat l’allargament de la vida, i, per tant, caldrà posar la clepsa en marxa per trobar solucions, que en el cas d’Europa –el continent més envellit- haurà de ser en l’àmbit de la Unió Europea.. Un sol país no en farà prou, ja que els recursos econòmics necessaris per atendre l’allau de persones grans ho farà impossible.
Si llegim atentament, veurem que les reivindicacions proposades tendeixen gairebé totes a aconseguir una major independència de les persones grans i a poder passar la darrera etapa de la vida sense gaire variacions del que ha estat la seva vida i el seu entorn, continuant sent útils a la societat com han fet sempre.
El dilema de si les persones grans, amb dependència o no, han de restar als seus domicilis amb l’assistència que calgui, o bé han de ser ateses a les residències en ús, anirà en augment. El que si sembla clar és que l’actual model de residència haurà de sofrir canvis en un futur més o menys proper.
Canvis que ja s’estan estudiant ara mateix, però com que la magnitud és de tal importància, segurament tardarem anys perquè és vegin plasmats a la realitat. Ja fa mesos que l’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) ha creat un grup integrat per una vintena d’experts de diferents professions, comunitats autònomes i procedències,(sector públic i privat) que té com a objectiu analitzat la situació.
Ho explica Gabriel Gallardo a la revista “Nosotros” número 119, dels mesos de juliol i agost del 2009. Traduït del castellà, diu:
“El punt de partida és el reconeixement que l’actual model no respon als desitjos de les persones ni possibilita un treball de millora de la qualitat de vida de les mateixes. Les persones grans i les famílies acudeixen a les residències quan no queda més remei, però són llocs no desitjats.
I aquesta mala percepció té a veure, en gran part, en com estan organitzades: centres de capacitat elevada que tenen cent o més places que funcionen de manera institucional, on les normes, l’atenció uniforme, la insuficient privacitat, l’organització de l’atenció centrada en el procediment i en les condicions laborals, primen sobre l’atenció personalitzada, la llibertat personal ,els costums i els desitjos de les persones.
En països del nord d’Europa com ara Dinamarca o Suècia aposten per allotjaments amb serveis o petites unitats de convivència per a les persones amb deteriorament cognitiu on, a més dels serveis d’atenció personal es garanteix la privacitat, la independència i el que la persona pugui seguir, en la mesura del possible, amb els costums ,el seu ritme de vida, complint els seus desitjos, i segons les seves capacitats exercint el control de la seva pròpia vida.
Aquest grup d’experts es reuneixen i treballen en xarxa, amb el motiu de posar les bases d’un model de qualitat en els centres d’allotjament de les persones grans de manera que aquests estiguin orientats realment a les persones que hi viuen. Alternatives d’allotjament on la privacitat, l’elecció sobre qüestions bàsiques de la vida diària (a quina hora em llevo o quan vaig a dormir, com se m’atén, que vull fer avui, amb qui vull estar o no estar...) i la flexibilitat siguin possibles. Llocs de continuïtat de vida pròpia integrats en la comunitat, on les famílies i persones pròximes tinguin espai i paper.
El repte no és senzill: oferir un marc que permeti conjugar qualitat (però qualitat pensada des de la persona i no des de l’organització) amb sostenibilitat dels recursos.
Resistències al canvi n‘hi ha. Però que ningú ho dubti. Necessitem mirar a Europa, Espanya més que altres països. Ara és el moment del trànsit cap a un altre model assistencial. Moment de no conformar-nos amb el que ja existeix. Pensant en les persones i pensant amb les persones”.
Ja veuen que el tema dóna per a molt més. En sentirem a parlar abastament. Els problemes de les persones grans aniran en augment a causa de l’imparable allargament de la vida. Els recursos són escassos i les necessitats moltes. Difícil que quadrin els números. No obstant això cal anar insistint i vigilar els pressupostos, tant els de l’Estat com els de la Generalitat, per intuir cap a on van els trets. Les partides destinades a serveis socials no han de sofrir retallades, ans al contrari, han d’anar augmentant per poder atendre amb eficàcia totes les persones grans necessitades. Estarem atents.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot,com
Després de la publicació de les conclusions del Congrés Estatal de Persones Grans, cal fer unes quantes reflexions per intentar aclarir algunes qüestions sobre el futur de les persones grans. És indubtable que els que tenen el poder de decisió ja fa temps que s’han adonat que aquest tema anirà agafant més importància cada vegada, donat l’allargament de la vida, i, per tant, caldrà posar la clepsa en marxa per trobar solucions, que en el cas d’Europa –el continent més envellit- haurà de ser en l’àmbit de la Unió Europea.. Un sol país no en farà prou, ja que els recursos econòmics necessaris per atendre l’allau de persones grans ho farà impossible.
Si llegim atentament, veurem que les reivindicacions proposades tendeixen gairebé totes a aconseguir una major independència de les persones grans i a poder passar la darrera etapa de la vida sense gaire variacions del que ha estat la seva vida i el seu entorn, continuant sent útils a la societat com han fet sempre.
El dilema de si les persones grans, amb dependència o no, han de restar als seus domicilis amb l’assistència que calgui, o bé han de ser ateses a les residències en ús, anirà en augment. El que si sembla clar és que l’actual model de residència haurà de sofrir canvis en un futur més o menys proper.
Canvis que ja s’estan estudiant ara mateix, però com que la magnitud és de tal importància, segurament tardarem anys perquè és vegin plasmats a la realitat. Ja fa mesos que l’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) ha creat un grup integrat per una vintena d’experts de diferents professions, comunitats autònomes i procedències,(sector públic i privat) que té com a objectiu analitzat la situació.
Ho explica Gabriel Gallardo a la revista “Nosotros” número 119, dels mesos de juliol i agost del 2009. Traduït del castellà, diu:
“El punt de partida és el reconeixement que l’actual model no respon als desitjos de les persones ni possibilita un treball de millora de la qualitat de vida de les mateixes. Les persones grans i les famílies acudeixen a les residències quan no queda més remei, però són llocs no desitjats.
I aquesta mala percepció té a veure, en gran part, en com estan organitzades: centres de capacitat elevada que tenen cent o més places que funcionen de manera institucional, on les normes, l’atenció uniforme, la insuficient privacitat, l’organització de l’atenció centrada en el procediment i en les condicions laborals, primen sobre l’atenció personalitzada, la llibertat personal ,els costums i els desitjos de les persones.
En països del nord d’Europa com ara Dinamarca o Suècia aposten per allotjaments amb serveis o petites unitats de convivència per a les persones amb deteriorament cognitiu on, a més dels serveis d’atenció personal es garanteix la privacitat, la independència i el que la persona pugui seguir, en la mesura del possible, amb els costums ,el seu ritme de vida, complint els seus desitjos, i segons les seves capacitats exercint el control de la seva pròpia vida.
Aquest grup d’experts es reuneixen i treballen en xarxa, amb el motiu de posar les bases d’un model de qualitat en els centres d’allotjament de les persones grans de manera que aquests estiguin orientats realment a les persones que hi viuen. Alternatives d’allotjament on la privacitat, l’elecció sobre qüestions bàsiques de la vida diària (a quina hora em llevo o quan vaig a dormir, com se m’atén, que vull fer avui, amb qui vull estar o no estar...) i la flexibilitat siguin possibles. Llocs de continuïtat de vida pròpia integrats en la comunitat, on les famílies i persones pròximes tinguin espai i paper.
El repte no és senzill: oferir un marc que permeti conjugar qualitat (però qualitat pensada des de la persona i no des de l’organització) amb sostenibilitat dels recursos.
Resistències al canvi n‘hi ha. Però que ningú ho dubti. Necessitem mirar a Europa, Espanya més que altres països. Ara és el moment del trànsit cap a un altre model assistencial. Moment de no conformar-nos amb el que ja existeix. Pensant en les persones i pensant amb les persones”.
Ja veuen que el tema dóna per a molt més. En sentirem a parlar abastament. Els problemes de les persones grans aniran en augment a causa de l’imparable allargament de la vida. Els recursos són escassos i les necessitats moltes. Difícil que quadrin els números. No obstant això cal anar insistint i vigilar els pressupostos, tant els de l’Estat com els de la Generalitat, per intuir cap a on van els trets. Les partides destinades a serveis socials no han de sofrir retallades, ans al contrari, han d’anar augmentant per poder atendre amb eficàcia totes les persones grans necessitades. Estarem atents.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot,com
dissabte, 10 d’octubre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat a l'Empordà el 29.09.09
CONGRES ESTATAL DE LA GENT GRAN (II)
Continuació de les conclusions de la ponència: Envelliment i Participació
16.-Les persones grans realitzen una tasca d’estabilitat i sosteniment de moltes famílies.
17.-Les administracions públiques han de seguir fomentant l’associacionisme de les
persones grans
18-. És necessari garantir l’accessibilitat a les persones grans, possibilitant la supressió
de barreres.
19.- És convenient un moviment associatiu fort per posicionar-se amb un major grau
d’influència davant els poders públics.
20.- Demandar dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, una major atenció
per a les persones grans i les activitats de les seves organitzacions representatives.
21.- El Consell Estatal de les Persones Grans ha de servir perquè les aspiracions del
col·lectiu de persones grans es traslladin als poders públics i siguin preses en
consideració.
22.- Establir protocols interdepartamentals de detecció de maltractaments a les persones
grans (l’únic existent fins ara a Catalunya és el de la demarcació de Girona).
23.- Agilitzar les mesures de tutela, curatela i autotutela.
24.- Garantir un registre eficaç del document de voluntats anticipades o testament vital.
25.- Crear el marc legal necessari perquè totes les persones tinguin el dret a una mort
digna en plena llibertat.
Aquestes tres darreres conclusions van ser una aportació de la Delegació Catalana. A la nostra comarca funciona des de l’any 2002 la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà.
Ponència: Igualtat d’Oportunitats
1.- Som conscients que no hi ha possibilitat d’oportunitats si no existeix una situació
econòmica que ofereixi una cobertura suficient per a una vida digna.
2.- Exigim evitar l’edadisme perquè és un estereotip que influeix negativament tant en
el tracte que es dóna a les persones grans com en la seva pròpia actuació
3.- Exigim que es vigilin estretament i evitin les jubilacions anticipades i que només es
produeixin les de caràcter voluntari i excepcional.
4.-Exigim una formació permanent al llarg de la vida en totes les seves dimensions.
5 .-Exigim que la nostra participació real en la vida pública correspongui i sigui
proporcional a la nostra importància quantitativa i que la nostra participació en la
societat es faci visible.
6.- Exigim el dret a que la prevenció i protecció social i de salut de les persones grans
sigui equivalent a la de la resta de la població. Falten geriatres.
7 - El govern central i els autonòmics actuals i futurs, han de dedicar els recursos
necessaris per el previst desenvolupament de la Llei d’autonomia personal i
d’atenció a la dependència, de forma igualitària en tot el territori nacional.
8 – Recomanem l’adopció d’un enfocament en totes les polítiques públiques que tingui
en compte les relacions de gènere en la vellesa, i mostri l’heterogeneïtat del procés
d’envelliment d’homes i dones.
Ponència: Relacions Intergeneracionals
1.- Entenem com a relacions intergeneracionals les del tipus que siguin que es donen
entre membres de distintes generacions i considerem que les generacions són
interdependents i interactuen entre elles.
2.- Constatem que organismes internacionals com les Nacions Unides i la Unió Europea
han ressaltat la importància de fomentar la solidaritat entre generacions i
desenvolupar noves formes de solidaritat intergeneracional.
3.- Notem que les relacions intergeneracionals a Espanya estan més arrelades que en
altres països, sobre tot en l’àmbit familiar, especialment en el món rural.
4.- Pensem que potenciar aquestes relacions produeix beneficis a totes les generacions
implicades i incideix positivament en qüestions com evitar l’aïllament, la soledat...
i incrementa les possibilitats d’envelliment actiu.
5.- Esperem que l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència contribueixi a reconèixer i valorar millor els
temes intergeneracionals.
6.- Tanmateix, és important tenir en compte els aspectes interculturals que s’entrecreuen
en les qüestions intergeneracionals.
7.- Tenint en compte tot el que hem exposat, proposem a les entitats públiques i
privades potenciar la formació de persones en intergeneracionalitat, capaces
d’engegar programes que afavoreixin la construcció d’una autèntica societat per a
totes les edats.
Estem convençuts que aquest III Congrés marcarà un abans i un després en la consideració de les relacions intergeneracionals com un excel·lent instrument per millorar la qualitat de vida de les persones grans i obtenir els fins que es proposa.
------------------------
Fins aquí les conclusions. Per manca d’espai, en un proper i últim article sobre el tema, em permetré fer uns comentaris.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticareras.blogspot.com
Continuació de les conclusions de la ponència: Envelliment i Participació
16.-Les persones grans realitzen una tasca d’estabilitat i sosteniment de moltes famílies.
17.-Les administracions públiques han de seguir fomentant l’associacionisme de les
persones grans
18-. És necessari garantir l’accessibilitat a les persones grans, possibilitant la supressió
de barreres.
19.- És convenient un moviment associatiu fort per posicionar-se amb un major grau
d’influència davant els poders públics.
20.- Demandar dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, una major atenció
per a les persones grans i les activitats de les seves organitzacions representatives.
21.- El Consell Estatal de les Persones Grans ha de servir perquè les aspiracions del
col·lectiu de persones grans es traslladin als poders públics i siguin preses en
consideració.
22.- Establir protocols interdepartamentals de detecció de maltractaments a les persones
grans (l’únic existent fins ara a Catalunya és el de la demarcació de Girona).
23.- Agilitzar les mesures de tutela, curatela i autotutela.
24.- Garantir un registre eficaç del document de voluntats anticipades o testament vital.
25.- Crear el marc legal necessari perquè totes les persones tinguin el dret a una mort
digna en plena llibertat.
Aquestes tres darreres conclusions van ser una aportació de la Delegació Catalana. A la nostra comarca funciona des de l’any 2002 la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà.
Ponència: Igualtat d’Oportunitats
1.- Som conscients que no hi ha possibilitat d’oportunitats si no existeix una situació
econòmica que ofereixi una cobertura suficient per a una vida digna.
2.- Exigim evitar l’edadisme perquè és un estereotip que influeix negativament tant en
el tracte que es dóna a les persones grans com en la seva pròpia actuació
3.- Exigim que es vigilin estretament i evitin les jubilacions anticipades i que només es
produeixin les de caràcter voluntari i excepcional.
4.-Exigim una formació permanent al llarg de la vida en totes les seves dimensions.
5 .-Exigim que la nostra participació real en la vida pública correspongui i sigui
proporcional a la nostra importància quantitativa i que la nostra participació en la
societat es faci visible.
6.- Exigim el dret a que la prevenció i protecció social i de salut de les persones grans
sigui equivalent a la de la resta de la població. Falten geriatres.
7 - El govern central i els autonòmics actuals i futurs, han de dedicar els recursos
necessaris per el previst desenvolupament de la Llei d’autonomia personal i
d’atenció a la dependència, de forma igualitària en tot el territori nacional.
8 – Recomanem l’adopció d’un enfocament en totes les polítiques públiques que tingui
en compte les relacions de gènere en la vellesa, i mostri l’heterogeneïtat del procés
d’envelliment d’homes i dones.
Ponència: Relacions Intergeneracionals
1.- Entenem com a relacions intergeneracionals les del tipus que siguin que es donen
entre membres de distintes generacions i considerem que les generacions són
interdependents i interactuen entre elles.
2.- Constatem que organismes internacionals com les Nacions Unides i la Unió Europea
han ressaltat la importància de fomentar la solidaritat entre generacions i
desenvolupar noves formes de solidaritat intergeneracional.
3.- Notem que les relacions intergeneracionals a Espanya estan més arrelades que en
altres països, sobre tot en l’àmbit familiar, especialment en el món rural.
4.- Pensem que potenciar aquestes relacions produeix beneficis a totes les generacions
implicades i incideix positivament en qüestions com evitar l’aïllament, la soledat...
i incrementa les possibilitats d’envelliment actiu.
5.- Esperem que l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència contribueixi a reconèixer i valorar millor els
temes intergeneracionals.
6.- Tanmateix, és important tenir en compte els aspectes interculturals que s’entrecreuen
en les qüestions intergeneracionals.
7.- Tenint en compte tot el que hem exposat, proposem a les entitats públiques i
privades potenciar la formació de persones en intergeneracionalitat, capaces
d’engegar programes que afavoreixin la construcció d’una autèntica societat per a
totes les edats.
Estem convençuts que aquest III Congrés marcarà un abans i un després en la consideració de les relacions intergeneracionals com un excel·lent instrument per millorar la qualitat de vida de les persones grans i obtenir els fins que es proposa.
------------------------
Fins aquí les conclusions. Per manca d’espai, en un proper i últim article sobre el tema, em permetré fer uns comentaris.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticareras.blogspot.com
dijous, 8 d’octubre del 2009
TEATRE EL JARDI - DIA 7 D'OCTUBRE DEL 2009
DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN
Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:
En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.
L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot catalogar com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.
Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.
Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.
Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.
Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:
En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.
L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot catalogar com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.
Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.
Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.
Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.
dimecres, 23 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI .- Publicat a l'Empordà el 22.09.09
CONGRÉS ESTATAL DE PERSONES GRANS (I)
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
