dimarts, 30 de desembre del 2008

LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - L'Empordà 04.11.2008 PERPLEXITAT

La definició que dóna el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans del mot perplexitat és la següent: “ Estat de qui està perplex, o sigui, dubtós, que no sap cap a quina part, partit, etc., decantar-se”

Arran de l’estudi efectuad sobre l’estat d’anim dels catalans, per l’Associació Catalana de Sociologia en què es diu que la població, en general, està perplexa, m’agradaria expressar la meva opinió sobre aquestes manifestacions, en el que fa referència a les persones grans.

Segons paraules del president de l’esmentada associació, el senyor. Oriol Homs, “els fiascos dels talls de llum, el caos del transport ferroviari de rodalies, el retard de l’alta velocitat, la sequera , la manca d’infraestructures adequades després de l’ inacabable debat de l’Estatut, i altres circumstàncies, han contribuït a accelerar un procés de desorientació” i acaba les seves conclusions amb l’expressió tan catalana d’“ens hem adormit a la palla” . Tot això és conseqüència, segons l’estudi, de constatar que Catalunya ja no és la comunitat autònoma líder de l’Estat espanyol i que n’hi ha d’altres que ens han passat davant. Home, si això sorprèn, perdonin, som una mica incauts. Ja fa temps que les coses van pel pedregar!

Sense dubtar, en absolut, d’uns estudis efectuats per un organisme tan seriós com l’ Associació Catalana de Sociologia, penso que, pel que fa referència a les persones grans, no crec que res del que passa ens vingui de nou. Potser, més que perplexitat, el que arrosseguem des de ja fa uns quants anys és un escepticisme general sobre el desenvolupament dels esdeveniments diaris a casa nostra i, també, a fora.

Pensem que, en general, el nivell mitjà dels coneixements de la ciutadania ha anat en augment. No ès comparable la quantitat actual de persones amb estudis universitaris amb els que hi havia fa uns cinquanta anys, posem per cas, però ens temem que rarament surten els que la meva àvia anomenava “caps de brot”, i que ella personificava amb el figuerenc Met Miravitlles, de qui deia que des de menut ja destacava.

Si mirem el panorama actual en dues branques que son bàsiques per al benestar de les persones, com són la política i l’economia, (la primera, per trobar bons gestors dels cabals públics, i, la segona per generar negocis que donin feina a la gent i que produeixin riquesa per a tots), quins noms podríem donar que donessin confiança i seguretat?.Fa uns trenta anys, sí ja trenta anys, al començament de la democràcia després del llarg túnel del règim anterior, teníem un Jordi Pujol, un Joan Raventós , un Josep Pallach, un Carles Caussa, mort als 29 anys, i que, malgrat la seva joventut, havia destacat i ocupat càrrecs importants, i segurament d’altres que no em venen a la memòria. Ara, em seria difícil dir-ne uns quants pels quals senti un cert grau d’admiració com el que sentia pels que he citat

Perquè, circumscrivint-nos a la nostra comarca, quines serien les persones equivalents a un músic com en Pep Ventura, un historiador com l’Alexandre Deulofeu, un pintor com en Salvador Dalí, un poeta com en Carles Fages de Climent, uns polítics com l’Abdó Terrades o en Puig Pujades, un llibreter com en Ramon Canet, etc. Sí, ja sé que no es poden fer comparacions i que potser faig una mica de demagògia, ja que naturalment hi ha actualment persones importants i amb gran capacitat, però penso que són l’excepció que confirma la regla i que el que abunda és la mediocritat i, per què no dir-ho, la vulgaritat.

Quan les persones arriben a edats avançades, més de 70 anys, sembla que és difícil que la perplexitat els envaeixi, en canvi, sí que és possible un cert grau de desànim, de no creure massa en res, i sobre tot, del que ja he dit, d’escepticisme.

Durant la vida de les persones es produeixen situacions que van modelant, per bé i per mal, les reaccions personals de cadascú, però a determinades edats queda poc marge per situacions de perplexitat i els seus sinònims d’indeterminació, indecisió, irresolució, vacil·lació, hesitació i titubació o titubeig. En canvi em semblarien adequats qualsevol dels mots com: decepció, desil·lusió, desengany, desencant, desencís, o les expressions “una dutxa freda”, “ un goig sense alegria”, etc., per exemple.

Les expectatives creades a partir del 78 no han reeixit com la gent esperava realment. Que la situació catalana ha millorat?. I tant!.El temps ho pot tot. Fins i tot en l’època de la dictadura varen ser molt millors els vint darrers anys que els vint primers. És allò que diuen que no es poden posar portes al camp, i les coses passen, a vegades, per inèrcia.

Intentar trobar les causes que han fet que hàgim arribat a l’estat actual de les coses és una qüestió que s’escapa de la capacitat d’aquest mediocre i vulgar aprenent d’articulista. Fins a la propera.

Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic Martí: he llegit el teu article d'una forma excessivament precipitada, per la qual cosa no en faig, de moment, cap comentari. El faré quan l'hagi llegi amb més calma.

No obstant això, et felicito perquè la teva activitat és inesgotable.

Cordialment, Joan.

Anònim ha dit...

Encara que utilitzi el pseudònim de Joanka, suposo que ja hauràs vist que el que comenta sóc jo, Joan Camps.
Doncs bé, ja he llegit el teu article i ara amb més deteniment. He seguit el teu anàlisi i crec que és del tot correcte. Però, sobretot, hi afegeixo una cosa que ja t’he dit abans, i és que cal felicitar-te per la persistència i interès que poses en totes les tasques que dediques a aquest col•lectiu nostre: el de la gent gran.
Salutacions tot i que ja ens vam veure ahir.