Encara que ja s’han publicat diverses noticies sobre les jornades de clausura del V Congrés Nacional de la Gent Gran, celebrat a Barcelona el passat mes d’octubre, en les reflexions d’aquest trimestre sobre la gent gran i el temps actual, m’agradaria comentar alguns aspectes que no han tingut massa divulgació.
La diferència fonamental entre aquest Congrés i els anteriors ha estat la gran participació dels delegats i delegades que hi han pres part, i el nombre d’esmenes fetes als textos inicials proposats per la Universitat de Girona. En total, en el conjunt de les ponències, són més de 800 esmenes, de les quals gairebé un 50% enviades pel sistema informàtic, fet que demostra com la gent gran ha entrat de ple en el funcionament de les noves tecnologies.
Aquesta més que considerable quantitat de retocs als textos originals ha causat un treball extra a las persones que formàvem part de les Meses de les ponències, ja que havíem de llegir-les i estudiar-les, per incloure-les o no als textos inicials. I el ponent, en l’assemblea, havia de donar compte de perquè havia sigut rebutjada, si així ho demanava el delegat o delegada que l’havia enviada.
Tant els professors universitaris autors de les ponències, com la resta de persones amb estudis superiors que hi ha intervingut, han manifestat l’alt grau de qualitat dels escrits enviats, que ha fet possible una millora substancial dels textos, i que demostra una vegada més que la gent que accedeix a la jubilació actualment està més ben formada i informada en tots els sentits, que les generacions anteriors.
L’amplitud de temes de les tres ponències –“Un compromís de futur”, “Drets i deures de la gent gran”, “Per un envelliment digne i responsable” abarquen, pensem, la totalitat de les problemàtiques actuals i futures de la gent gran. La totalitat dels textos aprovats, les conclusions definitives i el manifest final, estan a disposició de tothom a la pàgina www.5econgresnacionalgg.org . En cas que alguna persona desitgi llegir-les i tingui dificultats de fer-ho per ’Internet, si m’ho fa saber, les hi faré arribar.
Les conclusions de cada una de les ponències són un resum sintetitzat del seu contingut. Com exemple, per citar-ne només tres, una de cada ponència, destacaríem en la A:
“Que les persones grans en cap cas ens considerem simples reivindicadores de serveis i millores. Entenem que això es una visió reduccionista i falsa que no contempla la realitat de les nostres molt variades aportacions a la societat”.
O en la B: “Considerem que les administracions públiques i la societat civil tenen el deure d’impulsar la informació vigent sobre el coneixement de temes com la tutela, l’autotutela, les voluntats anticipades i els recursos legals actualment existents per a una mort digna”.
I per acabar, en la C:
“Demanem més geriatres als centres d’assistència primària i una major formació en geriatria a tots els metges en general i en particular als metges internistes i de família. Des de l’àmbit rural demanem que es valori la possibilitat de permetre el desplaçament de geriatres a aquelles poblacions que no disposen de centres d’atenció primària.
La feina dels congressistes ja està feta.. Les demandes s’han fet arribar a les més altes instàncies polítiques del país. El seguiment està a càrrec del Consell de la Gent Gran de Catalunya, que en el transcurs dels propers quatre anys ha de vigilar que aquestes es converteixin en lleis i disposicions adequades a conseguir les aspiracions de la gent gran. Arribats al 2010 i en el marc del 6è Congrés, serà l’hora d’agrair als poders públics la seva diligència, en cas de veure complertes la majoria de les nostres demandes, o de demanar-los comptes en cas de no haver estat degudament atesos.
Tenim plena confiança que sinó tot, la majoria de reivindicacions es vagin resolent de mica en mica. La força de la gent gran unida és molta i junts podem arribar a cotes fins ara impensables.
Per acabar, reproduïm els dos paràgrafs finals del manifest definitiu:
“...I com a comiat, fem nostra i per tant, de totes i de tots els delegats i delegades, una de les cites d’aquest 5è Congrés Nacional de la Gent Gran, que parlant de les persones grans diu:
“La societat ha de reconèixer la nostra contribució al benestar del país, el paper que hem jugat i seguim jugant en relació amb la gent que ens és més propera, en relació amb les comunitats on vivim i ens relacionem, i en relació amb el conjunt del país i del món”.
.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
La diferència fonamental entre aquest Congrés i els anteriors ha estat la gran participació dels delegats i delegades que hi han pres part, i el nombre d’esmenes fetes als textos inicials proposats per la Universitat de Girona. En total, en el conjunt de les ponències, són més de 800 esmenes, de les quals gairebé un 50% enviades pel sistema informàtic, fet que demostra com la gent gran ha entrat de ple en el funcionament de les noves tecnologies.
Aquesta més que considerable quantitat de retocs als textos originals ha causat un treball extra a las persones que formàvem part de les Meses de les ponències, ja que havíem de llegir-les i estudiar-les, per incloure-les o no als textos inicials. I el ponent, en l’assemblea, havia de donar compte de perquè havia sigut rebutjada, si així ho demanava el delegat o delegada que l’havia enviada.
Tant els professors universitaris autors de les ponències, com la resta de persones amb estudis superiors que hi ha intervingut, han manifestat l’alt grau de qualitat dels escrits enviats, que ha fet possible una millora substancial dels textos, i que demostra una vegada més que la gent que accedeix a la jubilació actualment està més ben formada i informada en tots els sentits, que les generacions anteriors.
L’amplitud de temes de les tres ponències –“Un compromís de futur”, “Drets i deures de la gent gran”, “Per un envelliment digne i responsable” abarquen, pensem, la totalitat de les problemàtiques actuals i futures de la gent gran. La totalitat dels textos aprovats, les conclusions definitives i el manifest final, estan a disposició de tothom a la pàgina www.5econgresnacionalgg.org . En cas que alguna persona desitgi llegir-les i tingui dificultats de fer-ho per ’Internet, si m’ho fa saber, les hi faré arribar.
Les conclusions de cada una de les ponències són un resum sintetitzat del seu contingut. Com exemple, per citar-ne només tres, una de cada ponència, destacaríem en la A:
“Que les persones grans en cap cas ens considerem simples reivindicadores de serveis i millores. Entenem que això es una visió reduccionista i falsa que no contempla la realitat de les nostres molt variades aportacions a la societat”.
O en la B: “Considerem que les administracions públiques i la societat civil tenen el deure d’impulsar la informació vigent sobre el coneixement de temes com la tutela, l’autotutela, les voluntats anticipades i els recursos legals actualment existents per a una mort digna”.
I per acabar, en la C:
“Demanem més geriatres als centres d’assistència primària i una major formació en geriatria a tots els metges en general i en particular als metges internistes i de família. Des de l’àmbit rural demanem que es valori la possibilitat de permetre el desplaçament de geriatres a aquelles poblacions que no disposen de centres d’atenció primària.
La feina dels congressistes ja està feta.. Les demandes s’han fet arribar a les més altes instàncies polítiques del país. El seguiment està a càrrec del Consell de la Gent Gran de Catalunya, que en el transcurs dels propers quatre anys ha de vigilar que aquestes es converteixin en lleis i disposicions adequades a conseguir les aspiracions de la gent gran. Arribats al 2010 i en el marc del 6è Congrés, serà l’hora d’agrair als poders públics la seva diligència, en cas de veure complertes la majoria de les nostres demandes, o de demanar-los comptes en cas de no haver estat degudament atesos.
Tenim plena confiança que sinó tot, la majoria de reivindicacions es vagin resolent de mica en mica. La força de la gent gran unida és molta i junts podem arribar a cotes fins ara impensables.
Per acabar, reproduïm els dos paràgrafs finals del manifest definitiu:
“...I com a comiat, fem nostra i per tant, de totes i de tots els delegats i delegades, una de les cites d’aquest 5è Congrés Nacional de la Gent Gran, que parlant de les persones grans diu:
“La societat ha de reconèixer la nostra contribució al benestar del país, el paper que hem jugat i seguim jugant en relació amb la gent que ens és més propera, en relació amb les comunitats on vivim i ens relacionem, i en relació amb el conjunt del país i del món”.
.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada