Ës indubtable que la cultura també forma part de la vida de les persones grans, ja que podríem definir-la com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altra mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència, etc. i també del coneixement de les tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
I per tant cada vegada són més les persones grans interessades a ampliar coneixements o adquirir-ne de nous, i d’aquí l’èxit que tenen les aules de formació cultural, que des de fa ja temps s’imparteixen per totes les comarques.
Penso que la cultura està força lligada amb la llibertat i al revés, la llibertat amb la cultura. Una llibertat sense cultura pot esdevenir fàcilment en un llibertinatge i una cultura sense llibertat és una cultura dirigida, descafeïnada, que no admet controvèrsia ni discussió. Dissortadament, la història contemporània del nostre país ens diu que la generació de les persones que ara tenim entre seixanta-cinc i vuitanta anys no vam gaudir de gaire llibertat en la nostra infantesa, ni en la nostra adolescència i joventut, i, per tant, la cultura que vàrem rebre la majoria va ser una cultura esbiaixada, inconcreta i a vegades demagògica. Pensem en el Noticiario Documental, més conegut per NO-DO, obligatori en tots els cinemes de l’Estat espanyol.
Ara les persones grans tenim l’oportunitat de destinar alguna de les hores lliures omplint alguns dels buits culturals que tenim, i que de ben segur són molts, assistint a les Aules de. Formació Cultural per a la gent gran, en les quals a partir de conferències, ens podem assabentar de matèries ignorades, o ampliar els coneixements de les que ja sabem alguna cosa.
Ja fa un any que a la nostra comarca i amb l’ajuda indispensable del Consell Comarcal, es va fundar l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran, que tinc l’honra de presidir, i que forma part de l’AFOPA, (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) des de la qual fa ben poc hem estat fent un cicle de conferències, a Figueres, Castelló d’Empúries, Roses, Llançà, la Jonquera i l’Escala, amb la col·laboració dels respectius ajuntaments.
Amb aquests cicles de conferències també ajudem a la realització d’un dels articles de la carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya, que en el seu apartat d’Autorealització diu que “les persones grans hem de poder desenvolupar plenament les oportunitats i les potencialitats a partir de l’accés als recursos educatius, culturals, espirituals, d’oci i temps lliure en la societat”.
I al mateix temps que ens recorda que tenim el DRET anteriorment citat, també ens indica que tenim el DEURE de “mantenir-nos actius, mentre en tinguem capacitat, en processos informatius i formatius que vagin adreçats a la millora de la pròpia qualitat de vida en tots els àmbits (alimentació, assistència, habitatge, economia, cultura, aspectes legals, oci, etc.).
Naturalment que també podem utilitzar altres maneres d’adquirir cultura. La lectura de llibres n’és una de molt important, i també la lectura de diaris, setmanaris i revistes. Fa temps es va publicar que es calculava que la lectura continuada d’un diari d’abast general durant no menys de cinc anys, equivalia als coneixements que s’adquireixen en una carrera universitària. Va semblar-me una mica exagerat, però si que és veritat que en aquesta classe de diaris els articles dels seus corresponsals i dels seus col·laboradors ajuden molt a formar-se una idea de com funcionen les coses pel mon.
Una altra manera d’ampliar o refrescar els coneixements és seguir algun dels concursos que fan a la TV. No diré que la nostra cultura serà més àmplia, però si que sovint s’aprenen coses noves, i, com que normalment aquests programes son d’una duració no superior a 30 o 40 minuts no és fan pesats. Per cert, aprofito per dir que des del 6 de novembre i per TV Girona, s’emet el programa GRANS D’ARA, els dimarts a dos quarts de deu de la nit dedicat al món de les persones grans, en el qual hi prenem part la Unió de Consells Consultius de la Gent Gran de la demarcació de Girona.
També es bo habituar-se a fer els passatemps dels diaris, com ara els mots encreuats, els sudokus, els problemes d’escacs, els jeroglífics, els dibuixos amb diferències, etc.. Especialment els primers ajuden molt a millorar el llenguatge i l’escriptura, cosa que a tots ens hauria d’interessar.
Al mateix temps que podem adquirir nous coneixements, en fer servir el cervell farem cas als metges que recomanen que donem activitat a aquesta part tan important del nostre organisme, per evitar en la mesura del possible caure en qualsevol de les temudes malalties neurològiques tan en voga, desgraciadament, avui en dia.
És obvi que qualsevol activitat de les anomenades belles arts, com poden ser la pintura, el dibuix, l’escultura, la música, el cant, l’escriptura, etc. entren directament i per mèrits propis dintre del bagatge cultural que totes les persones hauríem de tenir, i que quan arribem a grans sembla que potser tenim més temps per cultivar-les.
Per acabar avui, dir-vos que us recomanaria que escrivíssiu les vostres memòries. No cal que sigui d’una forma exhaustiva. Les feines que heu fet, el servei militar dels homes i el social de les dones, si heu format part d’alguna societat, els avantpassats, el període escolar, etc. Us puc assegurar que es altament gratificant. Els vostres fills i néts us poden ajudar a passar-ho a l’ordinador si hi teniu dificultats.
Fins l’any vinent si Déu vol, que intentarem publicar aquestes cròniques cada dos mesos en lloc de cada tres, com ho hem estat fent fins ara.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
.
I per tant cada vegada són més les persones grans interessades a ampliar coneixements o adquirir-ne de nous, i d’aquí l’èxit que tenen les aules de formació cultural, que des de fa ja temps s’imparteixen per totes les comarques.
Penso que la cultura està força lligada amb la llibertat i al revés, la llibertat amb la cultura. Una llibertat sense cultura pot esdevenir fàcilment en un llibertinatge i una cultura sense llibertat és una cultura dirigida, descafeïnada, que no admet controvèrsia ni discussió. Dissortadament, la història contemporània del nostre país ens diu que la generació de les persones que ara tenim entre seixanta-cinc i vuitanta anys no vam gaudir de gaire llibertat en la nostra infantesa, ni en la nostra adolescència i joventut, i, per tant, la cultura que vàrem rebre la majoria va ser una cultura esbiaixada, inconcreta i a vegades demagògica. Pensem en el Noticiario Documental, més conegut per NO-DO, obligatori en tots els cinemes de l’Estat espanyol.
Ara les persones grans tenim l’oportunitat de destinar alguna de les hores lliures omplint alguns dels buits culturals que tenim, i que de ben segur són molts, assistint a les Aules de. Formació Cultural per a la gent gran, en les quals a partir de conferències, ens podem assabentar de matèries ignorades, o ampliar els coneixements de les que ja sabem alguna cosa.
Ja fa un any que a la nostra comarca i amb l’ajuda indispensable del Consell Comarcal, es va fundar l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran, que tinc l’honra de presidir, i que forma part de l’AFOPA, (Agrupació d’Aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya) des de la qual fa ben poc hem estat fent un cicle de conferències, a Figueres, Castelló d’Empúries, Roses, Llançà, la Jonquera i l’Escala, amb la col·laboració dels respectius ajuntaments.
Amb aquests cicles de conferències també ajudem a la realització d’un dels articles de la carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya, que en el seu apartat d’Autorealització diu que “les persones grans hem de poder desenvolupar plenament les oportunitats i les potencialitats a partir de l’accés als recursos educatius, culturals, espirituals, d’oci i temps lliure en la societat”.
I al mateix temps que ens recorda que tenim el DRET anteriorment citat, també ens indica que tenim el DEURE de “mantenir-nos actius, mentre en tinguem capacitat, en processos informatius i formatius que vagin adreçats a la millora de la pròpia qualitat de vida en tots els àmbits (alimentació, assistència, habitatge, economia, cultura, aspectes legals, oci, etc.).
Naturalment que també podem utilitzar altres maneres d’adquirir cultura. La lectura de llibres n’és una de molt important, i també la lectura de diaris, setmanaris i revistes. Fa temps es va publicar que es calculava que la lectura continuada d’un diari d’abast general durant no menys de cinc anys, equivalia als coneixements que s’adquireixen en una carrera universitària. Va semblar-me una mica exagerat, però si que és veritat que en aquesta classe de diaris els articles dels seus corresponsals i dels seus col·laboradors ajuden molt a formar-se una idea de com funcionen les coses pel mon.
Una altra manera d’ampliar o refrescar els coneixements és seguir algun dels concursos que fan a la TV. No diré que la nostra cultura serà més àmplia, però si que sovint s’aprenen coses noves, i, com que normalment aquests programes son d’una duració no superior a 30 o 40 minuts no és fan pesats. Per cert, aprofito per dir que des del 6 de novembre i per TV Girona, s’emet el programa GRANS D’ARA, els dimarts a dos quarts de deu de la nit dedicat al món de les persones grans, en el qual hi prenem part la Unió de Consells Consultius de la Gent Gran de la demarcació de Girona.
També es bo habituar-se a fer els passatemps dels diaris, com ara els mots encreuats, els sudokus, els problemes d’escacs, els jeroglífics, els dibuixos amb diferències, etc.. Especialment els primers ajuden molt a millorar el llenguatge i l’escriptura, cosa que a tots ens hauria d’interessar.
Al mateix temps que podem adquirir nous coneixements, en fer servir el cervell farem cas als metges que recomanen que donem activitat a aquesta part tan important del nostre organisme, per evitar en la mesura del possible caure en qualsevol de les temudes malalties neurològiques tan en voga, desgraciadament, avui en dia.
És obvi que qualsevol activitat de les anomenades belles arts, com poden ser la pintura, el dibuix, l’escultura, la música, el cant, l’escriptura, etc. entren directament i per mèrits propis dintre del bagatge cultural que totes les persones hauríem de tenir, i que quan arribem a grans sembla que potser tenim més temps per cultivar-les.
Per acabar avui, dir-vos que us recomanaria que escrivíssiu les vostres memòries. No cal que sigui d’una forma exhaustiva. Les feines que heu fet, el servei militar dels homes i el social de les dones, si heu format part d’alguna societat, els avantpassats, el període escolar, etc. Us puc assegurar que es altament gratificant. Els vostres fills i néts us poden ajudar a passar-ho a l’ordinador si hi teniu dificultats.
Fins l’any vinent si Déu vol, que intentarem publicar aquestes cròniques cada dos mesos en lloc de cada tres, com ho hem estat fent fins ara.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada