Les persones grans tenim propensió a recordar el passat, per allò que “qualsevol temps passat va ser millor”. Per descomptat que aquesta dita no és del tot vertadera, ja que només cal mirar com vivien, generalment, les persones grans als anys 50 i en l’actualitat.
Algú va dir que recordar era viure dues vegades i penso que va encertar. Arran de diversos esdeveniments de la nostra ciutat en els darrers mesos, hem pogut comprovar que s’ha ocasionat un cert grau de complaença en les persones grans..
Un va ser l’acte d’homenatge que es va fer el passat gener al figuerenc Eduard Bartolí i Colls, del qual no seré jo qui n’exalti les qualitats professionals i artístiques i em limitaré a adjudicar-li l’adjectiu de “molt bona persona”, i que de cap manera es va merèixer les dificultats que va haver de suportar en els darrers anys de vida. L’explosió d’entusiasme que es va produir al Teatre el Jardí la tarda del 13 de gener, especialment quan en la pantalla apareixia l’homenatjat en fotogrames de les seves excel·lents actuacions teatrals, era causada, en el que fa referència a les persones grans, al fet que la seva visió ens feia reviure trossos de la nostra pròpia vida. El mateix va passar en reveure l’estol de fotografies exposades durant més d’un mes al Patronat de la Catequística. Gràcies als que ho varen fer possible.
Un altre són els variats actes que des de gener i fins a finals d’aquest mes es s’estan produint amb motiu del 75 aniversari del col·legi Sant Pau, inaugurat l’any 1933, i que durant molt anys va ser conegut com les Escoles Nacionals. Els actes culminaran el dia 29, moment en què s’homenatjaran les persones que varen anar a l’escola entre 1933/36, és a dir, a persones grans, de segurament més de 80 anys, i que d’alguna manera representaran als milers i milers de figuerencs i figuerenques que han passat pel col·legi. M’agradaria dir que també haurien de rebre un sincer homenatge els centenars de mestres, homes i dones, que en aquests tres quarts de segle han impartit la docència i als quals no sempre se’ls ha reconegut la tasca. Un bon amic meu, empordanès i figuerenc, en Josep Ortega i Ortiz, va dedicar un poema als ensenyants, en el qual, en poques paraules, defineix la seva important missió. Diu així:
Fer llum dins la foscor
obrir camins on no n’hi han
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor
ni llavor que doni tant.
Els exalumnes del Sant Pau, especialment el més grans, han pogut reviure aquells anys plens de dificultats però també d’il·lusions i de somnis, que en alguns s’hauran complert i en altres potser no del tot. En qualsevol cas, penso que els records d’aquells anys d’infantesa hauran satisfet tothom.
També els 25 anys del Casal de la Gent Gran de Figueres és motiu perquè els de més edat recordin aquell llunyà 1983 en que va ser inaugurat. El centenar llarg de persones que enguany han rebut la medalla del nostre Ajuntament per complir 90 anys començaven la seva jubilació. Aquests 25 anys els hi deuen haver passat volant, segurament més ràpid del que volien., però encara hi són.
Hi haurà qui pensarà, segurament portat per un estat de malenconia, que en aquestes edats sovintegen, que el passat ja està vist, que no val la pena recordar, perquè també hi ha en la vida de les persones etapes dolentes, de mals records, que els provoquen enyorances de persones estimades que ja no són amb elles. És veritat, i si aquestes ratlles meves els han provocat tristesa els demano disculpes. En tos cas, pensin que el món rutlla i que, com deia un poeta de nom desconegut, pels vols de 1369, “ tots som criatures de l’univers, igual que els arbres i les estrelles i tenim dret a estar aquí. Amb totes les seves farses, afanys i somnis trencats, continua essent el nostre un formós món. Esforçat en ser feliç”.
Doncs precisament per això, per intentar ser feliços, un grup de dones i homes que tenim en comú haver nascut l’any 1933, ens trobarem un dia de principis de tardor per commemorar el nostre 75 aniversari. Ho vàrem fer l’any 2003 en complir els 70 anys i hi tornarem aquest any. Hem procurat avisar tothom, però si algú se’ns ha escapat que ens ho digui.
Finalment i ja que parlem del 1933, volen saber algunes de les coses que passaven a la nostra Figueres ara fa 75 anys? Ens les explica el cronista figuerenc Josep Maria Bernils en el seu llibre “Figueres, cent anys de ciutat”.
Comencen les obres de l’Ajuntament. Pressupost. 432.000 ptes. Jornal paleta:10 ptes.
Inauguració del rellotge de la Rambla el dia 24 de juny, Sant Joan.
Creació del Club Ciclista Figuerenc i la Penya Fluvià, dedicada a la pesca.
Inauguració de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau
La loteria nacional va donar el segon premi de la rifa de Nadal.
Inauguració de l’escola del carrer Muntaner, avui CEIP Sant Pau.
Bon estiu per a tothom.
Algú va dir que recordar era viure dues vegades i penso que va encertar. Arran de diversos esdeveniments de la nostra ciutat en els darrers mesos, hem pogut comprovar que s’ha ocasionat un cert grau de complaença en les persones grans..
Un va ser l’acte d’homenatge que es va fer el passat gener al figuerenc Eduard Bartolí i Colls, del qual no seré jo qui n’exalti les qualitats professionals i artístiques i em limitaré a adjudicar-li l’adjectiu de “molt bona persona”, i que de cap manera es va merèixer les dificultats que va haver de suportar en els darrers anys de vida. L’explosió d’entusiasme que es va produir al Teatre el Jardí la tarda del 13 de gener, especialment quan en la pantalla apareixia l’homenatjat en fotogrames de les seves excel·lents actuacions teatrals, era causada, en el que fa referència a les persones grans, al fet que la seva visió ens feia reviure trossos de la nostra pròpia vida. El mateix va passar en reveure l’estol de fotografies exposades durant més d’un mes al Patronat de la Catequística. Gràcies als que ho varen fer possible.
Un altre són els variats actes que des de gener i fins a finals d’aquest mes es s’estan produint amb motiu del 75 aniversari del col·legi Sant Pau, inaugurat l’any 1933, i que durant molt anys va ser conegut com les Escoles Nacionals. Els actes culminaran el dia 29, moment en què s’homenatjaran les persones que varen anar a l’escola entre 1933/36, és a dir, a persones grans, de segurament més de 80 anys, i que d’alguna manera representaran als milers i milers de figuerencs i figuerenques que han passat pel col·legi. M’agradaria dir que també haurien de rebre un sincer homenatge els centenars de mestres, homes i dones, que en aquests tres quarts de segle han impartit la docència i als quals no sempre se’ls ha reconegut la tasca. Un bon amic meu, empordanès i figuerenc, en Josep Ortega i Ortiz, va dedicar un poema als ensenyants, en el qual, en poques paraules, defineix la seva important missió. Diu així:
Fer llum dins la foscor
obrir camins on no n’hi han
Formar homes i dones, fer-los grans
no hi ha empresa millor
ni llavor que doni tant.
Els exalumnes del Sant Pau, especialment el més grans, han pogut reviure aquells anys plens de dificultats però també d’il·lusions i de somnis, que en alguns s’hauran complert i en altres potser no del tot. En qualsevol cas, penso que els records d’aquells anys d’infantesa hauran satisfet tothom.
També els 25 anys del Casal de la Gent Gran de Figueres és motiu perquè els de més edat recordin aquell llunyà 1983 en que va ser inaugurat. El centenar llarg de persones que enguany han rebut la medalla del nostre Ajuntament per complir 90 anys començaven la seva jubilació. Aquests 25 anys els hi deuen haver passat volant, segurament més ràpid del que volien., però encara hi són.
Hi haurà qui pensarà, segurament portat per un estat de malenconia, que en aquestes edats sovintegen, que el passat ja està vist, que no val la pena recordar, perquè també hi ha en la vida de les persones etapes dolentes, de mals records, que els provoquen enyorances de persones estimades que ja no són amb elles. És veritat, i si aquestes ratlles meves els han provocat tristesa els demano disculpes. En tos cas, pensin que el món rutlla i que, com deia un poeta de nom desconegut, pels vols de 1369, “ tots som criatures de l’univers, igual que els arbres i les estrelles i tenim dret a estar aquí. Amb totes les seves farses, afanys i somnis trencats, continua essent el nostre un formós món. Esforçat en ser feliç”.
Doncs precisament per això, per intentar ser feliços, un grup de dones i homes que tenim en comú haver nascut l’any 1933, ens trobarem un dia de principis de tardor per commemorar el nostre 75 aniversari. Ho vàrem fer l’any 2003 en complir els 70 anys i hi tornarem aquest any. Hem procurat avisar tothom, però si algú se’ns ha escapat que ens ho digui.
Finalment i ja que parlem del 1933, volen saber algunes de les coses que passaven a la nostra Figueres ara fa 75 anys? Ens les explica el cronista figuerenc Josep Maria Bernils en el seu llibre “Figueres, cent anys de ciutat”.
Comencen les obres de l’Ajuntament. Pressupost. 432.000 ptes. Jornal paleta:10 ptes.
Inauguració del rellotge de la Rambla el dia 24 de juny, Sant Joan.
Creació del Club Ciclista Figuerenc i la Penya Fluvià, dedicada a la pesca.
Inauguració de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau
La loteria nacional va donar el segon premi de la rifa de Nadal.
Inauguració de l’escola del carrer Muntaner, avui CEIP Sant Pau.
Bon estiu per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada