Vagi per endavant el recordatori, per els nostres lectors, que els dos primers articles d’aquesta sèrie van ser publicats en aquesta Setmanari el setembre de 2004 i el febrer de 2005. En el primer d’aquests escrits, publicat fa més o menys un any i mig, manifestava la meva convicció que el segle XXI seria el de la definitiva reivindicació de les dones, i també que la gent gran tindria una rellevància que aniria creixent.
Doncs bé, passat aquest temps, sembla que no anava massa errat. La presència femenina en tots els àmbits és notòria En les aules de les universitats és on es fa més palesa. Naturalment que en determinades carreres encara domina el sexe masculí, però són les més tradicionals. Fins i tot en arquitectura ja sembla que dominen les noies. I això irà en augment. El mes passat, i comprovat personalment, a la UdG es feien els exàmens i les proves de validació de la U.O.C. La majoria de personal femení era aclaparadora. Més d’un 80 per cent..
I si mirem més amunt, veiem que l’escalada és impressionant. El Govern d’un dels països més importants de la Unió Europea, el motor que va ser d’Europa durant molts i molts anys, Alemanya, ja és regit per una dona, Àngela Merkel. A Xile també ha triomfat una altra dona, Michelle Bachelet. Actualment són onze les dones en tot el món que figuren com a cap d’estat o de govern. Aquesta irrupció femenina prova que, en totes les civilitzacions i continents, l’estatus de la dona està evolucionant.. Serà, junt amb l’enfonsament soviètic la revolució més determinant del passat mig segle. En aquest camp, la definitiva i absoluta consagració femenina serà el dia en què la primera potència mundial (ens agradi o no), els EEUU d’Amèrica tinguin una presidenta. Sembla que a les properes eleccions es presentaran Hillary Clinton i Condoleezza Rice.
Arribats a aquest punt, podem enllaçar amb l’altre tema de vital importància del segle XXI, la cada vegada més important presència en el món occidental de la gent gran. És sabut que l’esperança de vida és cada cop més alta, però també que cada vegada hi haurà més persones que per poder sobreviure necessitaran de l’ajut d’altres. Fins a la generació dels que ara tenim entre 70 i 80 anys, les dones de les famílies eren les que tenien cura dels “avis”. La nora, la filla, les germanes eren les que cuidaven la gent gran de la casa. La vida moderna fa que aquest sistema sigui inviable a partir d’ara.
És per això que els governs de tot tipus estan fent esforços per trobar solucions adequades a aquestes qüestions. Aquí, a casa nostra, el Govern de la Generalitat discutirà en el Parlament, aquest any, la Llei de serveis socials que ha d’entrar en vigor a partir del 2007 i que s’aplicarà gradualment en el transcurs de 10 anys. I en el que fa referència a l’Estat, una altra Llei, la que tracta de les persones amb dependència, també aplicable a partir del 2007 i igualment d’un recorregut de 10 anys, es discutirà al Congrés dels Diputats de Madrid. Sens dubte, ambdues són importantíssimes per a les persones grans, que són les més necessitades d’aquestes proteccions.
Cal remarcar que tant l’una com l’altra tenen un pressupost elevadíssim, d’aquí la seva lenta incorporació d’aplicació. I també, i aquesta es una qüestió vital, es crearan més de 300.000 llocs de treball, ja que es potenciaran molt les atencions domiciliàries.
Si tenim en compte que tradicionalment aquestes feines les han fet, en gran majoria, les dones, i que aquestes sembla que actualment deriven a fer-ne de les que quasi sempre havien estan en poder del homes, qui sap si a partir d’ara s’inverteixen els papers i l’home passa a ocupar-se de qüestions en que poca intervenció hi havia tingut. Naturalment que als homes, per més esforços què fem, ens serà difícil arribar als graus de sensibilitat, llevat honroses excepcions que confirmarien la regla, de les dones, que en qüestions humanístiques sempre ens han passat la mà per la cara.
En contrapartida, si les dones es dediquen cada vegada més a la funció pública i poden aplicar les seves maneres de tractar els assumptes generals dels països com si d’una gran família es tractés, de ben segur que les relacions internacionals hi sortiran guanyant.
La recent proposta per part del Ministeri de Treball, i que actualment s’està negociant amb els sindicats, de donar 10 dies de permís als pares dels nadons, també va en aquesta direcció.
No hi ha dubte que aquest començament de segle marcarà les pautes en què han de viure els nostres fills i néts. Tan de bo que els governants, de tots els colors polítics, tinguin l’encert de trobar les solucions més adequades als reptes actuals, respectant, això sí, les llibertats individuals i col·lectives de totes les persones. Serà un segle apassionant. Com ho va ser els començaments de l’anterior, amb els feliços anys 20, però que més tard es va convertir en un mar de llàgrimes. Apresa la lliçó, és d’esperar que no es repeteixi i que l’època de prosperitat i benestar sigui llarga.
Martí Carreras Ginjaume
Del Consell Consultiu de la Gent Gran de
l’Alt Empordà.
Doncs bé, passat aquest temps, sembla que no anava massa errat. La presència femenina en tots els àmbits és notòria En les aules de les universitats és on es fa més palesa. Naturalment que en determinades carreres encara domina el sexe masculí, però són les més tradicionals. Fins i tot en arquitectura ja sembla que dominen les noies. I això irà en augment. El mes passat, i comprovat personalment, a la UdG es feien els exàmens i les proves de validació de la U.O.C. La majoria de personal femení era aclaparadora. Més d’un 80 per cent..
I si mirem més amunt, veiem que l’escalada és impressionant. El Govern d’un dels països més importants de la Unió Europea, el motor que va ser d’Europa durant molts i molts anys, Alemanya, ja és regit per una dona, Àngela Merkel. A Xile també ha triomfat una altra dona, Michelle Bachelet. Actualment són onze les dones en tot el món que figuren com a cap d’estat o de govern. Aquesta irrupció femenina prova que, en totes les civilitzacions i continents, l’estatus de la dona està evolucionant.. Serà, junt amb l’enfonsament soviètic la revolució més determinant del passat mig segle. En aquest camp, la definitiva i absoluta consagració femenina serà el dia en què la primera potència mundial (ens agradi o no), els EEUU d’Amèrica tinguin una presidenta. Sembla que a les properes eleccions es presentaran Hillary Clinton i Condoleezza Rice.
Arribats a aquest punt, podem enllaçar amb l’altre tema de vital importància del segle XXI, la cada vegada més important presència en el món occidental de la gent gran. És sabut que l’esperança de vida és cada cop més alta, però també que cada vegada hi haurà més persones que per poder sobreviure necessitaran de l’ajut d’altres. Fins a la generació dels que ara tenim entre 70 i 80 anys, les dones de les famílies eren les que tenien cura dels “avis”. La nora, la filla, les germanes eren les que cuidaven la gent gran de la casa. La vida moderna fa que aquest sistema sigui inviable a partir d’ara.
És per això que els governs de tot tipus estan fent esforços per trobar solucions adequades a aquestes qüestions. Aquí, a casa nostra, el Govern de la Generalitat discutirà en el Parlament, aquest any, la Llei de serveis socials que ha d’entrar en vigor a partir del 2007 i que s’aplicarà gradualment en el transcurs de 10 anys. I en el que fa referència a l’Estat, una altra Llei, la que tracta de les persones amb dependència, també aplicable a partir del 2007 i igualment d’un recorregut de 10 anys, es discutirà al Congrés dels Diputats de Madrid. Sens dubte, ambdues són importantíssimes per a les persones grans, que són les més necessitades d’aquestes proteccions.
Cal remarcar que tant l’una com l’altra tenen un pressupost elevadíssim, d’aquí la seva lenta incorporació d’aplicació. I també, i aquesta es una qüestió vital, es crearan més de 300.000 llocs de treball, ja que es potenciaran molt les atencions domiciliàries.
Si tenim en compte que tradicionalment aquestes feines les han fet, en gran majoria, les dones, i que aquestes sembla que actualment deriven a fer-ne de les que quasi sempre havien estan en poder del homes, qui sap si a partir d’ara s’inverteixen els papers i l’home passa a ocupar-se de qüestions en que poca intervenció hi havia tingut. Naturalment que als homes, per més esforços què fem, ens serà difícil arribar als graus de sensibilitat, llevat honroses excepcions que confirmarien la regla, de les dones, que en qüestions humanístiques sempre ens han passat la mà per la cara.
En contrapartida, si les dones es dediquen cada vegada més a la funció pública i poden aplicar les seves maneres de tractar els assumptes generals dels països com si d’una gran família es tractés, de ben segur que les relacions internacionals hi sortiran guanyant.
La recent proposta per part del Ministeri de Treball, i que actualment s’està negociant amb els sindicats, de donar 10 dies de permís als pares dels nadons, també va en aquesta direcció.
No hi ha dubte que aquest començament de segle marcarà les pautes en què han de viure els nostres fills i néts. Tan de bo que els governants, de tots els colors polítics, tinguin l’encert de trobar les solucions més adequades als reptes actuals, respectant, això sí, les llibertats individuals i col·lectives de totes les persones. Serà un segle apassionant. Com ho va ser els començaments de l’anterior, amb els feliços anys 20, però que més tard es va convertir en un mar de llàgrimes. Apresa la lliçó, és d’esperar que no es repeteixi i que l’època de prosperitat i benestar sigui llarga.
Martí Carreras Ginjaume
Del Consell Consultiu de la Gent Gran de
l’Alt Empordà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada