Ara que ja han passat les eleccions generals de l’Estat podem parlar una mica de la política i de les persones grans.
Ès necessari que entrem a formar part de les llistes que els diferents partits elaboren amb vistes a les eleccions? .És millor crear un partit només amb persones grans? O és millor votar els partits que segons els nostres punts de vista poden afavorir les polítiques dedicades a les persones grans?
Els que segueixen una mica els escrits que regularment publico ja saben que rarament em manifesto d’una manera contundent quan es tracta del comportament generalitzat sobre qualsevol assumpte, i, per tant, tampoc ho faré en un tema delicat com és aquest. Una altra cosa és que doni la meva opinió, tan raonada com pugui, i cadascú que actui de la manera que consideri més convenient.
Per començar diré que sóc totalment partidari d’exercir el dret a votar. Vàrem estar massa anys reclamant aquest dret, i ara que podem, no hauríem de deixar-lo passar. Sí, ja sé que determinades actuacions d’alguns polítics no conviden a anar-hi, però el que hem de fer és no votar-los en les properes eleccions, i llegir i assabentar-nos una mica dels seus programes. És massa fàcil dir que tots són iguals. Potser, els comportaments posteriors, facin aquesta impressió, però si rasquem una mica veurem matisos diferents que ens poden ajudar a prendre la decisió més adequada.
Una altra manera de participar indirectament seria que entréssiu a formar part dels organismes que jo anomeno de suport a les persones grans. Per exemple, en les entitats com poden ser els Casals,.els Esplais, els Clubs, les Associacions, etc., i també en els consells assessors dels equipaments cívics, creats pel Decret 93/2007 del 17 d’abril, amb l’objectiu de consolidar un model participatiu i de qualitat en aquests centres. I també podríeu col·laborar amb els consells consultius comarcals per tal d’influir en la política local, que és plena de persones molt joves, que, ens les darreres eleccions de ja fa gairebé bé un any, varen envair, democràticament, és clar, els ajuntaments catalans, i per tant, els consells comarcals i les diputacions.
Gent jove, que, per cert, sintonitza molt bé amb les persones grans, i a qui podem fer arribar l’esforç, el treball, i sovint el sacrifici que varen fer les generacions anteriors i el dret constitucional que tenim les persones grans que els anys que ens resten de vida els puguem viure amb dignitat, amb tot el que representa la paraula dignitat en el que fa referència a les pensions, a l’habitatge, a la sanitat, a les residències per a persones grans, als centres de dia, als hospitals, als centres sociosanitaris, i en tantes i tantes coses que dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any posem al damunt de la taula d’aquells a qui amb el nostre vot donem el poder i també la responsabilitat de decidir.
Queda clar, doncs, que sense necessitat de formar part de les llistes electorals tenim mecanismes de participació per fer sentir la nostra veu en l’àmbit local, i també a través d’altres organitzacions com la Unió de Consells Consultius de la demarcació de Girona i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, podem arribar fins a les Diputacions, a la Generalitat, i fins i tot al govern de l’Estat a través del nostre representant al Consejo Estatal de Mayores.
El que he escrit fins ara demostra que podem influir en les polítiques socials per a les persones grans des de fora dels partits, sense necessitat d’estar enquadrats en cap, però si alguna persona gran té ganes de participar activament i directament en la política, sobretot en la local, és del tot lloable i fins a cert punt crec que seria bo, que figurés en les llistes electorals. Una mica de gent gran entre tanta joventut no hi sobraria. Cadascú sap quines són les seves limitacions i fins allà on pot arribar per ser útil als altres. Que d’això es tracta en la política. O no?.
Les possibilitats de poder influir en la presa de decisions són grans. Pensem que el ventall de participació és ample i per a tothom. El que no podem fer, si ens trobem en bones condicions psíquiques i físiques, és arronsar les espatlles, xiular una cançoneta i mirar cap a un altre costat. No, tenim tot el dret a manifestar la nostra opinió i fer-la pública.
Entre tots hem d’intentar trobar els mecanismes adequats perquè la maquinària funcioni sense gaire estrèpit i procurant el benestar per a totes les persones, sigui quina sigui la seva situació en la societat.
Ès necessari que entrem a formar part de les llistes que els diferents partits elaboren amb vistes a les eleccions? .És millor crear un partit només amb persones grans? O és millor votar els partits que segons els nostres punts de vista poden afavorir les polítiques dedicades a les persones grans?
Els que segueixen una mica els escrits que regularment publico ja saben que rarament em manifesto d’una manera contundent quan es tracta del comportament generalitzat sobre qualsevol assumpte, i, per tant, tampoc ho faré en un tema delicat com és aquest. Una altra cosa és que doni la meva opinió, tan raonada com pugui, i cadascú que actui de la manera que consideri més convenient.
Per començar diré que sóc totalment partidari d’exercir el dret a votar. Vàrem estar massa anys reclamant aquest dret, i ara que podem, no hauríem de deixar-lo passar. Sí, ja sé que determinades actuacions d’alguns polítics no conviden a anar-hi, però el que hem de fer és no votar-los en les properes eleccions, i llegir i assabentar-nos una mica dels seus programes. És massa fàcil dir que tots són iguals. Potser, els comportaments posteriors, facin aquesta impressió, però si rasquem una mica veurem matisos diferents que ens poden ajudar a prendre la decisió més adequada.
Una altra manera de participar indirectament seria que entréssiu a formar part dels organismes que jo anomeno de suport a les persones grans. Per exemple, en les entitats com poden ser els Casals,.els Esplais, els Clubs, les Associacions, etc., i també en els consells assessors dels equipaments cívics, creats pel Decret 93/2007 del 17 d’abril, amb l’objectiu de consolidar un model participatiu i de qualitat en aquests centres. I també podríeu col·laborar amb els consells consultius comarcals per tal d’influir en la política local, que és plena de persones molt joves, que, ens les darreres eleccions de ja fa gairebé bé un any, varen envair, democràticament, és clar, els ajuntaments catalans, i per tant, els consells comarcals i les diputacions.
Gent jove, que, per cert, sintonitza molt bé amb les persones grans, i a qui podem fer arribar l’esforç, el treball, i sovint el sacrifici que varen fer les generacions anteriors i el dret constitucional que tenim les persones grans que els anys que ens resten de vida els puguem viure amb dignitat, amb tot el que representa la paraula dignitat en el que fa referència a les pensions, a l’habitatge, a la sanitat, a les residències per a persones grans, als centres de dia, als hospitals, als centres sociosanitaris, i en tantes i tantes coses que dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any posem al damunt de la taula d’aquells a qui amb el nostre vot donem el poder i també la responsabilitat de decidir.
Queda clar, doncs, que sense necessitat de formar part de les llistes electorals tenim mecanismes de participació per fer sentir la nostra veu en l’àmbit local, i també a través d’altres organitzacions com la Unió de Consells Consultius de la demarcació de Girona i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, podem arribar fins a les Diputacions, a la Generalitat, i fins i tot al govern de l’Estat a través del nostre representant al Consejo Estatal de Mayores.
El que he escrit fins ara demostra que podem influir en les polítiques socials per a les persones grans des de fora dels partits, sense necessitat d’estar enquadrats en cap, però si alguna persona gran té ganes de participar activament i directament en la política, sobretot en la local, és del tot lloable i fins a cert punt crec que seria bo, que figurés en les llistes electorals. Una mica de gent gran entre tanta joventut no hi sobraria. Cadascú sap quines són les seves limitacions i fins allà on pot arribar per ser útil als altres. Que d’això es tracta en la política. O no?.
Les possibilitats de poder influir en la presa de decisions són grans. Pensem que el ventall de participació és ample i per a tothom. El que no podem fer, si ens trobem en bones condicions psíquiques i físiques, és arronsar les espatlles, xiular una cançoneta i mirar cap a un altre costat. No, tenim tot el dret a manifestar la nostra opinió i fer-la pública.
Entre tots hem d’intentar trobar els mecanismes adequats perquè la maquinària funcioni sense gaire estrèpit i procurant el benestar per a totes les persones, sigui quina sigui la seva situació en la societat.
1 comentari:
Amic Martí!
Felicitats pel Bloc! Compta amb un nou lector!
Publica un comentari a l'entrada