Feia temps que no en sentíem parlar, però últimament torna a ressonar amb força. En època de vaques magres les primeres bufetades a repartir sempre van cap a els de menys recursos, que també solen ser els que menys possibilitats de protestar tenen.
El tema de contribuir a la despesa farmacèutica de la Seguretat Social ja ve de lluny, i com sempre els pensionistes i jubilats serem els primers a notar-ne les conseqüències. Esperem que es faci de manera raonada tenint en compte els ingressos de cada persona i les seves circumstàncies personals.
A més, caldrà també diferenciar entre els medicaments que es recepten per a una dolença puntual o bé els que són anomenats de llarga durada (TLD), és a dir, els que es recepten per a les malalties cròniques, dels quals no se’n fa malbé cap pastilla, ja que la seva ingesta és diària i per sempre.
De fet, sí que és veritat que els pensionistes i jubilats tenim els medicaments sense pagar, però en certa manera també a vegades i en determinades circumstàncies en haver-nos receptat el metge un medicament genèric que, malgrat tenir la mateixa composició del que estàvem acostumats a prendre, ens sembla que no ens farà el mateix efecte i rebutgem el genèric per comprar el que estàvem habituats a prendre.
I també hem de tenir en compte els nombrosos medicaments que no entren a la Seguretat Social, com la majoria d’específics dermatològics, que si volem curar-nos les malalties de la pell hem rascar-nos la butxaca.
El sistema de copagament no considerem que sigui injust, sobretot si es fa amb seny. De ben segur que una contribució justa i esmerada contribuiria a sanejar les arques del Departament de Salut, i es podrien dedicar més recursos al capital humà - metges, infermeria, administració, serveis auxiliars, etc.- amb noves contractacions i millorar les seves retribucions, en alguns casos força minses. I segurament amb més personal es podrien alleugerir les llargues llistes d’espera que moltes vegades produeixen en els pacients noves patologies derivades de l’estrès produït per la demora a poder ser atesos, ja que tot el sistema actua com un cercle viciós.
Pensionistes i jubilats amb ingressos elevats, per sobre de la mitjana, podrien contribuir amb percentatges petits a la despesa farmacèutica, com ho fan els treballadors en actiu. Sempre hem dit que les persones grans volem participar en el benestar de la població en general i no volem ser considerats com una part que només resulta costosa per a la resta de conciutadans.
Fa unes setmanes hi va haver una gran trifulga per la despesa de més de nou mil euros en el cotxe oficial de la segona autoritat de Catalunya, el president del Parlament. Veritat és que, tant en temps de bonança com en temps de restriccions, els nostres representants haurien de tenir compte de només utilitzar els recursos econòmics necessaris per fer rutllar el país amb eficàcia. Segurament si es vigilessin més atentament els pressupostos i les seves desviacions veuríem amb estupor com se’n van grapats i més grapats d’euros en coses que més tard no resulten útils en absolut. Un exemple son les sucoses quantitats destinades a assessories de tota mena, que tenen quasi tots els departaments, i que moltes vegades resulten supèrflues, per no dir del tot innecessàries.
Vull dir amb tot això que potser en lloc de pessigar sempre cap al mateix costat, aquells a qui amb el nostre vot els donem la facultat, però també la responsabilitat de decidir, haurien de tenir més cura de cap on es desvien els recursos que els votants els proporcionem amb el impostos i taxes de tota mena, tant a l’àmbit de les administracions locals com de les governamentals.
Vaticinem que el tema del copagament, tant dels medicaments com dels actes mèdics, siguin visites als ambulatoris, als hospitals amb els especialistes o en les intervencions quirúrgiques, un dia o altre, de prop o de lluny, se n’haurà de parlar obertament i amb claredat. Desitgem, no obstant això, que abans de prendre mesures que afectin directament la butxaca dels més dèbils, s’hagin exhaurit tots els recursos que evitin la malversació - en el bon sentit de la paraula - dels diners de tots. Si les coses es fan raonadament, les persones grans estarem disposades a col·laborar, com hem fet sempre.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El tema de contribuir a la despesa farmacèutica de la Seguretat Social ja ve de lluny, i com sempre els pensionistes i jubilats serem els primers a notar-ne les conseqüències. Esperem que es faci de manera raonada tenint en compte els ingressos de cada persona i les seves circumstàncies personals.
A més, caldrà també diferenciar entre els medicaments que es recepten per a una dolença puntual o bé els que són anomenats de llarga durada (TLD), és a dir, els que es recepten per a les malalties cròniques, dels quals no se’n fa malbé cap pastilla, ja que la seva ingesta és diària i per sempre.
De fet, sí que és veritat que els pensionistes i jubilats tenim els medicaments sense pagar, però en certa manera també a vegades i en determinades circumstàncies en haver-nos receptat el metge un medicament genèric que, malgrat tenir la mateixa composició del que estàvem acostumats a prendre, ens sembla que no ens farà el mateix efecte i rebutgem el genèric per comprar el que estàvem habituats a prendre.
I també hem de tenir en compte els nombrosos medicaments que no entren a la Seguretat Social, com la majoria d’específics dermatològics, que si volem curar-nos les malalties de la pell hem rascar-nos la butxaca.
El sistema de copagament no considerem que sigui injust, sobretot si es fa amb seny. De ben segur que una contribució justa i esmerada contribuiria a sanejar les arques del Departament de Salut, i es podrien dedicar més recursos al capital humà - metges, infermeria, administració, serveis auxiliars, etc.- amb noves contractacions i millorar les seves retribucions, en alguns casos força minses. I segurament amb més personal es podrien alleugerir les llargues llistes d’espera que moltes vegades produeixen en els pacients noves patologies derivades de l’estrès produït per la demora a poder ser atesos, ja que tot el sistema actua com un cercle viciós.
Pensionistes i jubilats amb ingressos elevats, per sobre de la mitjana, podrien contribuir amb percentatges petits a la despesa farmacèutica, com ho fan els treballadors en actiu. Sempre hem dit que les persones grans volem participar en el benestar de la població en general i no volem ser considerats com una part que només resulta costosa per a la resta de conciutadans.
Fa unes setmanes hi va haver una gran trifulga per la despesa de més de nou mil euros en el cotxe oficial de la segona autoritat de Catalunya, el president del Parlament. Veritat és que, tant en temps de bonança com en temps de restriccions, els nostres representants haurien de tenir compte de només utilitzar els recursos econòmics necessaris per fer rutllar el país amb eficàcia. Segurament si es vigilessin més atentament els pressupostos i les seves desviacions veuríem amb estupor com se’n van grapats i més grapats d’euros en coses que més tard no resulten útils en absolut. Un exemple son les sucoses quantitats destinades a assessories de tota mena, que tenen quasi tots els departaments, i que moltes vegades resulten supèrflues, per no dir del tot innecessàries.
Vull dir amb tot això que potser en lloc de pessigar sempre cap al mateix costat, aquells a qui amb el nostre vot els donem la facultat, però també la responsabilitat de decidir, haurien de tenir més cura de cap on es desvien els recursos que els votants els proporcionem amb el impostos i taxes de tota mena, tant a l’àmbit de les administracions locals com de les governamentals.
Vaticinem que el tema del copagament, tant dels medicaments com dels actes mèdics, siguin visites als ambulatoris, als hospitals amb els especialistes o en les intervencions quirúrgiques, un dia o altre, de prop o de lluny, se n’haurà de parlar obertament i amb claredat. Desitgem, no obstant això, que abans de prendre mesures que afectin directament la butxaca dels més dèbils, s’hagin exhaurit tots els recursos que evitin la malversació - en el bon sentit de la paraula - dels diners de tots. Si les coses es fan raonadament, les persones grans estarem disposades a col·laborar, com hem fet sempre.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada