Del pròleg d’Ana Maria Dalí – Llibre escrit per Carles Fages de Ciment l’any 1984
La casa de la il•lustre família Roger es troba al carrer Monturiol a prop de la casa on vivíem nosaltres. Els hereus d’aquesta gran família empordanesa, Antoni i Eugeni, eren artistes i bastant bohemis. Eugeni era amic de la Tòrtola València. Un a vegada que la Tórtola vingué a actuar a Figueres, s’instal•là amb el seu amic Eugeni a la casa pairal dels Rogers. Això en aquell temps a Figueres promogué molts comentaris. El senyor Carbona vingué a donar-nos la notícia. Abans de saludar digué:
-Voleu el menú ? Plat del dia: Roger amb Tòrtola.
-----------------------------------------------
L’any 1925 anà a passar l’estiu a Cadaqués amb la seva família. Una nit que feia molta calor ens trobàvem reunits a la terrassa de casa. Tot i estar vora el mar hi feia una calor insuportable i cada vegada més forta. Comentàvem que allò no era natural i que semblava com si hagués de passar algun fenomen de la natura. De cop, el cel es tornà d’un color vermellós. L'aire quasi cremava. Eren les dues de la matinada.
-Mireu que si ara sortís el sol- digué el meu pare - jo em pensaria que m’he tornat boig.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà ràpid – Doncs jo em pensaria que s’hi ha tornat ell
---------------------------------------------------
Explicava una anècdota bastant extraordinària, quan un contertulià l’interrompé dient:
-Aquesta no me l’empasso.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà “-És clar, com que sou tant estret de canyó!.
---------------------------------------------
Era molt noctàmbul i una matinada, quan es retirava a dormir, trobà els homes que escombraven els carrers que encara portaven els uniformes d’estiu.
-Demà poseu-vos els uniformes d’hivern perquè ja comença a fresquejar.
Així ho feren, perquè en aquell temps el senyor Carbona era l’alcalde de Figueres.
-----------------------------------------------------
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada