LA CONFESSIÓ DE JORDI PUJOL Setmana 32
Encara que vaig dir que descansaria fins al setembre o potser no tornaria escriure cap més comentari, el fet que el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, vint-i-tres anys president de la Generalitat de Catalunya, hagi confessat tenir uns milions d’euros a l’estranger, és a dir sense regularitzar al fisc, fa que vulgui comentar quelcom.
Vertaderament el cop ha estat fort i és probable que ho noti la política catalana. La decepció ha esta forta per a les persones, moltes, que veiem en el molt honorable un exemple a seguir. Un altre exemple que havíem de seguir, en el seu moment, era el del senyor De la Rosa i ja sabem com va anar.
Per tant, el meu rebuig total i absolut al seu comportament. Malgrat tot continuo pensant el que vaig dir el 7 d’octubre de 2007 quan va venir a inaugurar les aules per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ho penso actualment.
Vaig dir: “Una de les persones que es rebel•laven contra el sistema franquista va ser el jove Jordi Pujol i Soley, que l’any 1960, quan tenia trenta anys, va ser detingut, acusat, jutjat i condemnat a set anys de presó, dels quals va complir-ne dos i mig a la de Torrero, a Saragossa i un desterrament a l’estimada Girona, per proclamar idees democràtiques i catalanistes. És a dir, per lluitar per la llibertat” .
Per tant, el meu agraïment al que va fer fa 54 anys, en una època que les presons franquistes no eren precisament com la d’el Puig de les Basses, i el meu rebuig al que ara ha confessat. Dit això, penso que si tothom que ha tingut poder confessés les seves malifetes no tindríem prou paper de diari per donar les notícies. El poder corromp, llevat de les exempcions que confirmen la regla. Per altra banda, el funcionament dels partits polítics tradicionals ha quedat demostrat que no serveix, que la gent no hi confia. El degotall de corrupció és imparable, com una gota d’oli s’estén per tot arreu i sembla que no té aturador. Cal una regeneració vertadera per tornar a il•lusionar la gent. D’aquí a finals d’any ens esperen uns mesos de forta tensió i cal tenir l’ànim serè i el cap fred.
Que acabeu de passar bé el que resta d’estiu. Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ben cert Martí,
Són moments durs, incerts, sorprenents i a la vegada encoratjadors per obrir una nova etapa en la vida social i política d'aquest nou país que volem construïr entre tots plegats...tots aquells i aquelles que esperem construïr un món millor per als nostres fills i un món on també es respectin a les generacions que ens han precedit . Crec que hem de mirar enrere aprofitar la llavor bona , airejar la terra, treure les males herbes i rocs del camí i finalment posar-nos a fangar sense mandra i treballar per una nova collita.
Salut ! Bon estiu !
Publica un comentari a l'entrada