Del pròleg d’Ana Maria Dalí – Llibre escrit per Carles Fages de Ciment l’any 1984
El meu germà Salvador acabava de fer un dibuixet cubista, quan el carter li portà un certificat. Era un llibre de poesia d’avantguarda que li enviava el seu amic Guillermo de Torre (crec que el títol era “Hèlices”). El llibre portava una afectuosa dedicatòria.
-“No sé pas com agrair-li- comentà en Salvador.
El senyor Carbona troba tot seguit la solució:
-Envia-li aquest dibuix que acabes de fer amb una dedicatòria que digui: “Donde las dan las toman”
--------------------------------------------------------
Per dir jo no, sempre deia jo tampoc.
----------------------------------------------------------
L’advocat Lloveras mentre explicava una cosa tenia el costum d’assenyalar amb el dit el seu interlocutor. Un dia el senyor Carbona li agafà el dit i desviant-li digué:
-Apunti a un altre lloc perquè podria estar carregat.
--------------------------------------------------------
Hi havia a Figueres un senyor que era summament baix, petit i desnerit. Un dia, per dir que l’havia trobat pel carrer, ho comentà així:
-Vaig veure venir un abric i a dins hi havia en Josep
-------------------------------------------------------
Un dia en una tertúlia digué que estava segur que en un restaurant de París li havien donar carn de cavall
-I com ho va conèixer?
-Perquè tenia un gust diferent, com “soso”...
-Oh, només per això? De vegades la carn de vedella també ho és...
-A més era com esfilagarsada...
-D’això no en faci cas, no és pas un símptoma massa clar.
-Doncs jo n’estic segur?
-I com pot estar-ne tan segur?
-Miri, ja que insisteix li contestaré. Ho sé perquè mentre feia la digestió em vaig posar a
trotar.
--------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada