"Vist amb bons ulls" Publicat al setmanari Empordà el dia 8 de juliol de 2014

 PERSONES GRANS I HERÈNCIES

Ara que la Generalitat ha tornat a modificar l’impost de successions, després que el Govern de l’anomenat tripartit el deixés molt rebaixat,  i que l’anterior govern de CiU, l’any 2010 , l’abolís pràcticament, potser fóra bo recordar algunes de les coses que el Codi Civil català ha anat modificant amb el pas dels anys.

Hi he pensat en fer els reportatges sobre els centres assistencials de les persones grans que tenim a Figueres, en què troben sopluig i benestar en el tram final de les seves vides les persones que hi estan ingressades.

Parlant amb els responsables del centres, deixen entreveure que algunes vegades, més de les que foren desitjables, els descendents, fills, néts, nebots o altres familiars  tenen molt oblidats els seus parents. Que no els visiten gaire regularment i que en canvi, quan  arriba l’hora del traspàs de l’ancià, surten beneficiaris del patrimoni, petit o gran, que reben en herència.
Un magnífic reportatge en la secció de “Tendències” del diari La Vanguardia del 25/11/2013 explica algunes de les mesures que s’han incorporat al nostre Codi Civil i el que més m’ha cridat l’atenció és que “els pares poden privar els fills de la llegítima en cas que els maltractin”.  Recordem que la llegítima és la part del patrimoni que una persona ha de deixar obligatòriament als seus parents, i que a Catalunya ha de ser d’una quarta part del valor de tots els seus béns.  El Dret Civil espanyol determina que la llegítima comprèn les dues terceres parts del patrimoni. Explica el diari un parell de casos en què els fills han quedat desheretats, fins i tot d’aquesta quarta part, per “falta manifesta i continuada de relació familiar”.

Tot això es produeix perquè les persones ara viuen més anys, la població envelleix i s’han donat casos en què s’han deixat les herències als cuidadors o als centres que els acullen. És bo saber que en el context europeu el dret català és un dels que preveuen més mecanismes perquè la gent gran pugui disposar del seu patrimoni amb llibertat i també com a “arma” per garantir que seran tractats com cal. Em congratulo que en alguna cosa important per a la gent gran Catalunya sigui capdavantera.
Si una persona creu que els seus familiars no es porten bÉamb ella  i considera que Es mereix més la seva herència el seu cuidador o cuidadora o el centre en què  ha passat bona part de la seva vellesa, cal que faci testament davant notari; per tant no són vàlids, en aquest cas, els testaments hològrafs.
Ha de ser trist trobar-se en una situació d’aquestes. S’ha dit que mentre una mare pot tenir cura de sis fills, aquests fills són incapaços de cuidar-se d’ella quan no es pot valdre  per si mateixa. De totes maneres em nego a creure que aquestes situacions de desheretament siguin molt freqüents. Malgrat tot, crec recordar, com he explicat alguna altra vegada, que devia ser l’any 2010 o el 2011, ja en ple desgavell per la crisi que tants desbarataments  ha  portat a l’estat del benestar,  que en un Ple del Consell de la Gent Gran de Catalunya,  la directora de l’ICAS (Institut Català d’Assistència Social), ens va dir que havien detectat la sortida de persones que estaven en residències públiques, perquè els seus fills o néts se’ls emportaven cap a  casa per poder gestionar directament ells la pensió i la possible ajuda de la llei de la  dependència. I que calia estar atents per si es produïen casos de desatenció o maltractament.

El tema de l’envelliment de la població, sobretot del continent europeu, però  també  d’alguna part d’Àsia, com, per exemple el Japó, preocupa, i molt, els governs de les nacions implicades. D’aquí pocs anys gairebé la quarta part dels seus habitants sobrepassaran els vuitanta anys. Edat en què un percentatge important necessita ajuda per poder continuar el seu dia a dia.
El nostre agraïment a tots els cuidadors i cuidadores, siguin familiars o persones de fora de la família. Fins al proper mes, sort i salut.

Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà