SÍ, SENYOR MINISTRE Setmana 14
El passat divendres el Govern d’Espanya va donar a conèixer que l’any 2013 s’havia tancat amb un dèficit del 6,6%, una dècima per sobre de l’objectiu fixat per Brussel•les, que era del 6,5%. I el senyor ministre d’Hisenda, en fer la valoració, no va dubtar a assenyalar que la culpa era de la Seguretat Social. Sí senyor, la culpa és dels jubilats, que no acaben de morir-se de gana i deixen de cobrar d’una punyetera vegada, i, en canvi, s’esforcen a viure cada vegada més anys, fotuts, això sí, i fent una despesa extra de farmàcia. Sí, els jubilats tenen la culpa de tot, d’haver treballat anys i anys aixecant el país que va quedar en runes l’any 39, cobrant salaris de misèria i amb suors i malalties poder arribar a l’etapa de la jubilació i ara, amb el poc que cobren havent d’ajudar els fills i néts, uns atrapats en les maleïdes hipoteques i els altres immersos en el descomunal atur juvenil. Segur que si el ministre ho mira amb deteniment podrà trobar que l’atur també és culpa dels jubilats!
Caram, quin nivell de dirigents que tenim.! Ahir el senyor ministre tenia un bon dia, perquè encara va tenir temps de desqualificar els informes de Càritas sobre la pobresa. Els va dir que barrejaven conceptes, perquè, pobrets, què saben els de Càritas i qui són ells per dir que amb els diners destinats a rescatar les autopistes de peatge es podia haver implantat una ajuda complementària per a les set centes mil famílies que segons l’EPA (Enquesta de Població Activa) no tenen cap ingrés.
Sí, senyor ministre, vostè té la raó absoluta. Fins quan el poble aguantarà amb tanta paciència?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada