L’AMISTAT Setmana 11
Avui, ni política ni economia. Aquesta setmana l’acabo fluixet. He hagut d’anar a l’Hospital de Figueres i al Trueta de Girona, per revisions periòdiques, i el dijous vaig rebre la noticia de la mort del company i amic Josep M. Bosch i Pelegrí. Aquest matí (escrit el dissabte a la tarda) he anat a l’Església d’Arbúcies per acomiadar-me d’ell. El vaig conèixer deu fer uns 10 anys, quan jo començava els primers passos en el món de les persones grans. De seguida ens vàrem entendre i quan el 2005 el Consell Comarcal em va demanar per ser el seu representant al Consell de la Gent Gran de Catalunya, una mica aclaparat per haver de substituir una persona brillant com en Narcís Oliveres, en Josep Maria em va encoratjar i em va dir que m’ajudaria. Cosa que va complir amb escreix. Tot el que sé del món, complex i divers, de la gent gran, li dec a ell. I quan vàrem haver d’escollir un nou vicepresident segon en el CGGCat, i ell va sortir elegit, els de la demarcació de Girona ballàvem per un peu.
Sabíem que podríem fer coses importants i les vàrem fer. Amb en Josep Maria com a director, vam formar el Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de Girona, l’únic de Catalunya.
Amb ell al capdavant ens atrevíem a tot amb els companys del Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany, la Selva, el Ripollès i jo de l’Alt Empordà. I quan l’Ajuntament de Figueres, l’any 2012, em va concedir la Fulla de Figuera de Plata, l’alcalde Santi Vila li va demanar que vingués ell el dia de l’entrega. I tot i no trobar-se gaire be, va venir d’Arbúcies per fer-me content. En tot això pensava avui, mentre el company Salvador Tixis del Gironès conduïa el cotxe per l’Eix per anar-nos a acomiadar del nostre amic.
En això i en la cançó d’Alberto Cortez “Quan un amic se’n va, queda un espai buit que no el pot omplir l’arribada d’un altre amic...”. Perdoneu el to d’aquest escrit; és el meu estat d’ànim. Bona setmana a tothom!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quanta raó tens ...jo vaig coneixe al Josep Maria Bosch a BCN, al Palau de Mar. Un home senzill, molt honest, treballador, sincer, sense mai dir una paraula més alta que l'altra...un home amb el que podies confiar. La veritat és que ha estat un referent "de poble" i "de senyor" que ha sabut conversar i defensar el món de la gent gran davant de qualsevol alt càrrec públic...
En Josep Ma. quan venia l'època dels congressos es desvivia per poder arribar a tot arreu i fer palès el mon de la gent gran ...des del poble més petit com de la gran ciutat...el seu tarannà el comparo amb un altre home que aquest mes farà tres anys que ja no hi és ...i que ben bé saps era en "Gario" ...crec que cadascú a la seva manera van dedicar-se amb ànima al col·lectiu de la gent gran ...i com apropar-se a les generacions més joves .
T'acompanyo en el sentiment aquests dies ...i comparteixo el record de'n Josep Maria..."En Bosch d'Arbucies"
Si Miriam, un tot terreny. El trobarem a faltar, sobratot en el proper Congres. Que hi farem!
Publica un comentari a l'entrada