Entrega de medalles a les persones de 90 anys

Bon dia senyora alcaldessa, senyores regidores, senyors regidors, companyes i companys del CMGGA, senyores i senyors.

Amb el d’avui són set els anys que prenc la paraula com a representant de la gent gran de la comarca al CGGCat.  Durant aquests anys hi ha hagut dos alcaldes i una alcaldessa, aquesta la primera de la història figuerenca, i en el Consell Comarcal també hi  han passat tres presidents i una presidenta. En canvi, jo he continuat inamovible any rere any. És per això que anuncio que aquest serà el darrer any  que en un acte com el d’avui els dirigeixi la paraula. Si Déu vol, el proper mes d’agost compliré vuitanta anys i crec que és hora de deixar el relleu a persones més joves. Sóc en el món de la gent gran des de l’any 2003 i específicament en el CGGCat des de l’any 2005, i estar  deu anys quasi sempre a primera línia esgota una mica, sobre tot si comences a setanta anys.

Naturalment que he de dir que tots aquests anys han estat plens de satisfaccions  perquè m’han donat la oportunitat de conèixer persones de molta vàlua, entregades a la causa de procurar el benestar de les persones grans, sobretot de les més desvalgudes, tant a la ciutat, a través del CMGGA,  com a la comarc, mitjançant el CCGGAE, també  de les altres comarques gironines, pel CTGGG i igualment de la resta de Catalunya per mitjà del CGGCat. Ha  estat per a mi un gran honor poder treballar amb tots el companys i companyes d’aquests consells.

Si fes un repàs ràpid del moment actual de les persones grans, estaria per dir que molt lentament van ocupant un lloc a la societat. L’imparable augment de l’esperança de vida  produïda en  gran part pels avenços de la medicina i de la cirurgia,  fa que, a partir de l’edat de la jubilació, s’obri una nova etapa de quinze o vint  anys, gairebé la meitat de l’etapa laboral, en què la persona pot desenvolupar aficions que en el seu moment no va poder atendre adequadament. Em pararé un moment en els avenços mèdics, especialment en l’especialitat cardíaca, que és la que més conec, no en va vaig superar una operació a cor obert, amb tres baypass, operació efectuada a l’hospital universitari Josep Trueta de Girona. Tant de bo quan en Josep Pallach i Carolà va patir l’atac que va resultar mortal hi hagués hagut a Girona una unitat de cirurgia cardíaca, com la d’ara; qui sap si s’hagués pogut salvar! I aquest és un avenç que hem de saber valorar. I n’hi ha molts d’altres.

I que es pot  dir del comportament de la gent gran en aquesta devastadora crisi que ens afecta  a tots. Després de treballar tota una vida, d’haver pujat els fills en condicions difícils en temps durs, ara es troben que han d’ajudar als néts i els pares dels néts entrampats els uns en les maleïdes hipoteques i als altres en el descoratjador panorama de l’atur juvenil. I les àvies, que, tal com deia la companya del CMGGA, Teresa Calmó el dia de la dona treballadora, fan mans i mànigues per omplir l’olla i fer que duri el pollastre, i que després d’haver pujat els fills, van haver de tenir cura dels pares i sogres i que ara es troben que han d’ajudar als néts. Dones que ja són grans, que no varen tenir oportunitat d’adquirir estudis superiors i per a les quals la universitat va ser la llar, que tampoc varen poder treballar fora de casa i ara han de malviure amb les minvades pensions de viduïtat. Aquesta és la gent gran actual, gent sacrificada, acostumada a no queixar-se mai, patint per tot i per tothom. En tenim un bon exemple en tot aquest grup que avui rebrà la medalla de reconeixement del nostre Ajuntament.
Voldria donar les gràcies al Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Figueres pel tracte que han tingut amb mi. He procurat ajudar en la mesura de les meves possibilitats i coneixements. A l’Ajuntament també li agraeixo que em concedís l’any passat la Fulla de Figuera de Plata.  En tots aquests anys mai m’han prohibit dir o escriure el que he volgut  o m’han suggerit que parlés de determinat tema, o que no parlés d’algun altre. Sempre he dit i escrit el que he volgut, i, per tant, la responsabilitat és enterament meva.

Confio  poder viure el temps suficient per venir l’any 2023 a recollir la medalla dels npranta anys. I espero fer-ho en una Figueres que faci honor al seu passat de lliberal i democràtica, en qué tothom se senti a gust, i, naturalment, dintre d’una Catalunya que hagi pogut decidir el seu futur en pau i llibertat, en plena convivència amistosa amb les altres nacions del món.

Figuerencs i figuerenques, empordanesos i empordaneses moltes gràcies per tots aquests anys que he pogut treballar per aquesta privilegiada terra nostra que és l’Alt Empordà.

I per acabar una notícia important: entremig de Santa Creu i de la festa de Sant Pere, reserveu les dates del 15 i 16 de juny.  El CMGG i l’Ajuntament està preparant la Primeraq Fira de la Gent Gran. Una cosa mai vista a la nostra ciutat, per demostrar el dinamisme de les persones grans.

Bones festes de la Santa Creu. Visca Figueres i l’Empordà.  I Visca Catalunya!