SANT JORDI, UN MIRATGE! Setmana 18
La notícia impactant de la setmana ha estat l’augment considerable de la taxa d’atur a l’Estat, també a Catalunya. Més del 27% de persones es troben en aquesta esgarrifosa situació, que en números reals equival a més de sis milions due- centes mil persones de les quals a Catalunya n’hi ha gairebé un milió. Tot aquest desgavell contrasta amb les pretensions anunciades pel Govern central d’anar allargant l’edat de jubilació més enllà dels seixanta-set anys. Com han d’anar entrant al mercat laboral les noves generacions si cada any els que fa anys que treballen han de continuar en actiu?
O ho entenc malament i no és que volen que es treballi fins més enllà dels seixanta-set anys, sinó que NO COMENCIN A COBRAR fins passada aquesta edat? Aleshores de qué viuran aquestes persones des que pleguin de treballar i fins que cobrin la pensió? Vertaderament el panorama és descoratjador en grau superlatiu!
Volia parlar de Sant Jordi, jornada a Catalunya plena de color, de cultura, d’amor, d’amistat, de companyia, però el divendres se me’n varen anar les ganes. Aquell oasi del dimarts resulta ser un miratge i la crua realitat ens toca a la porta i ens fa despertar dels somnis. Com diuen alguns que jo sé, que Déu hi faci més que nosaltres!
Si podeu, que passeu unes bones festes de la Santa Creu, que comencen demà i s’allargaran fins diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada