XIFRES QUE MAREGEN Setmana 19
De tot el maremàgnum informatiu setmanal encara estic impressionat per la notícia del dilluns en qué ens assabentàvem que el vicepresident i conseller delegat d’una important empresa financera renunciava al seu càrrec perquè no tenia clar que el Banc d’Espanya el considerés prou honorable per continuar exercint la seva feina.
La notícia continuava desgranant la llarga trajectòria d’aquest banquer i acabava dient que se n'aniria a casa amb l’astronòmica pensió de 88 milions d’euros (més de catorze mil milions de pessetes). Tot ben legal, naturalment, i amb l’aprovació de l’assemblea d’accionistes. Per tant, res punible o jurídicament reprobable.
Però, moralment, també? Quina mena de societat hem anat creant que permet que alguns s’enriqueixin sobiranament mentre d’altres gaire bé no en tenen per menjar? Em diuen que com què és una empresa privada, i dit sigui, tampoc ha rebut ajuda de l’Estat, cosa que sí que han fet altres entitats financeres, poden disposar dels seus diners a la seves conveniències. I això ho fan.
En el mateix sentit vull denunciar les exageradíssimes xifres dels traspassos de futbolistes d’elit, així com els guanys d’altres esportistes com tenistes, golfistes, automobilistes, etc. Ja sé que tot és producte de l’economia de mercat i que amb les seves actuacions generen importants beneficis per als clubs o marques industrials i comercials. Però la pregunta continua essent la mateixa. Tot aquest gran desgavell que entre tots hem anat muntant, pot acabar bé? Com han de continuar tenint esma d’anar endavant les persones amb dependència i els seus familiars que veuen retallada rere retallada l’ajuda que per llei els correspon? Potser quan vulguem arreglar-ho ja no hi serem a temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada