La recent decisió del Tribunal Constitucional autoritzant el Govern de la Generalitat a posar en marxa un impost als bancs, pot tenir repercussions per als impositors. Encara que des de la Conselleria d’Economia s’ha anunciat que aquest impost no podrà ser repercutit als clients, m’agradaria saber qui serà el maco que evitarà que si, per exemple, el banc pot oferir per una imposició a 24 mesos el 2,5%, ho faci només oferint el 2%. Qui pagarà en realitat l’impost? Els de sempre!
Pensem que en aquesta època intensa de vaques magres les persones grans han d’ajudar les seves famílies, fills i néts, i que ho fan amb els imports de les seves pensions, en la majoria de casos, petites pensions. I que acaben de fer bullir l'olla amb els interessos dels seus estalvis, també petits, producte d’una llarga etapa de vida laboral. Si aquests ingressos minven, les ajudes familiars no podran ser tant generoses.
En realitat és el que sempre passa. La repercussió de tota mena de taxes i impostos sempre té per destí el consumidor final. Temps al temps. I a més podria ser que si el TC hi fallés definitivament en contra, el Govern hagués de tornar els diners als bancs. Negoci doble per a les entitats financeres! Remunerem menys els dipòsits i si més tard ens ho tornen, bingo i línia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada