Comentari Politnómic (político-económic)

 ÉS L’ECONOMIA QUE MANA!                                                                             Setmana 13

Les notícies econòmiques han sobresortit. Començant pel dictat engegat per la Troica Europea a Xipre, i que a hores d'ara encara no té una solució definitiva, i continuant per la sentència del Tribunal Suprem declarant, una vegada més, que les clàusules anomenades “terra” o “sòl” d'algunes hipoteques es poden considerar abusives, i rematant el pastís el divendres amb la resolució de les pèrdues més que considerables de les participacions preferents i les obligacions subordinades dels bancs intervinguts pel FROB, o sigui, propietat de l’Estat espanyol, com són Catalunya Banc, Nova Caixa Galícia i Bankia.

Pèrdues que, en el cas d'aquest darrer, al haver estat canviades les preferents per accions i valer ara aquestes accions 0,01 euros, o sigui un cèntim, és pot dir que el capital invertit s’ha volatilitzat com per art de màgia. Renoi quin escàndol! Crec que les entitats financeres tardaran anys i panys en recuperar el prestigi que tenien. Ara bé, la memòria sol ser curta i vés a saber que passarà d'ara  endavant. Però els perjudicats crec que se'n recordaran per  anys que visquin.

Quant  a la política una vegada més tornem al joc que els agrada. Avui dic això, demà allò i anar fent la p... i la Ramoneta. Encara que, ben mirat, si no hi calés les coses són molt feixugues i cal estirar la mà cap allà on n'hi ha. I és que,  tal com  va dir Bill Clinton a George Bush (pare):  “és l’economia...imbecil!"