LA
CRISI I LES PERSONES GRANS (I)
El passat mes de
gener es va fer públic un estudi realitzat per la Fundación 1º de Mayo, de Comissions Obreres, en què s’explicava
l’impacte de la crisi en les condicions de vida de les persones grans. Molt
interessant, amb un total de trenta-sis pàgines i que procurarem resumir
explicant el més important i que convé saber.
L’anàlisi comença
fent una descripció del canvi demogràfic que es va produint inexorablement i que
suposa un repte per a l’Estat que
exigeix potenciar la solidaritat intergeneracional i garantir la qualitat de
vida de les persones grans. Actualment a tot
l’Estat hi viuen
una mica més de vuit milions de persones de més de 64 anys que representa el 17%
de la població. I de més de 79 anys són dos milions i mig que és el 5,30%.
Aquests percentatges es veuran augmentats fins al 37 % i el 16% respectivament
sobre l’any 2052 i l’esperança de vida serà, per a les dones, de 97 anys i per als
homes de 87.
Assegurar un
envelliment digne i de qualitat és un dels pilars de l’Estat que ha de vetllar
pels drets de tota la població. El ràpid procés d’envelliment en què estem
immersos, resultat en bona mesura de la prolongació de l’esperança de vida,
degut també als avenços mèdics i a la cobertura social, representa una gran
responsabilitat per als Estats i per a les societats.
Per tot això
l’estudi recomana “una política fiscal progressiva i per tant netament
democràtica, com son les polítiques per un mercat de treball inclusiu i de
qualitat per a les generacions en edat activa, enfront de la reforma laboral
que s’està convertint en una gran porta de destrucció de llocs de treball”
El manteniment dels
sistema públic de pensions, igual que
l’atenció a la dependència, els serveis socials i, fins i tot, la promoció de
l’accés a la cultura, a l’oci i al temps lliure formen part dels drets dels
ciutadans i, per tan, es necessari plantejar una aposta política decidida.
En el context
actual de reducció de les cotitzacions de la Seguretat Social s’estan impulsant
polítiques que només serveixen per llastrar el finançament dels instruments
públics de protecció social i hem de tenir en compte que les pensions públiques
es poden considerar com un dels pilars fonamentals (en alguns casos l’únic) de
les famílies amb ingressos escassos.
Els considerables
augments dels serveis bàsics de la llum, el gas, l’aigua, els aliments i tants
d’altres influeix, i molt, en les economies de les persones que han de viure de
la pensió. Si hi afegim l’augment dels impostos indirectes (bàsicament l’IVA)
que té per objectiu augmentar la pressió fiscal, però sense distingir les
diferències de renda i patrimoni, ens trobem que tot aquest reguitzell de
mesures afecten en major grau als col·lectius més vulnerables de la població,
entre els quals trobem els jubilats i pensionistes.
A més, una altra
mesura contra les economies migrades és l’ordre del Banc d’Espanya de no
remunerar més que amb un migrat 1,75%, com a màxim, els dipòsits a termini d’un
any. Amb aquests interessos, producte
d’uns estalvis de tota una vida de treball, els pensionistes en tenien per
ajudar la pensió petita i intentar arribar a final de mes. Un altre cop de
bastó! I van....
L’estudi diu que es
detecta que en un alt percentatge de llars no tenen la temperatura adequada. No
ens estranya, vist els elevats preus dels sistemes de calefacció i
refrigeració, prohibitius per a moltes persones d’economia dèbil.
Continua l’estudi
amb moltes altres consideracions i dades interessants sobre la problemàtica de
la crisi i les persones grans, que intentarem resumir en un altre article
d’aquesta sèrie, que, per cert, ja anuncio que està arribant al final. Però
d’això en parlarem al seu temps. Com sigui que el mes d’abril el dedico a
parlar de llibres, Sant Jordi mana, la
segona part d’aquest d’avui sortirà el mes de maig. I si tot va com espero el
mes de juny vindria el darrer capítol de “Les persones grans i el segle XXI”,
titulat, precisament, “L’últim de la sèrie”.
Salut.
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarreras.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada