Entre l’avorriment
i la indignació Setmana 11
Dintre de les informacions setmanals no trobo que en
destaqui cap que pugui sobresortir sobre les altres. Ha continuat el
terrabastall dels casos d'espionatge de l'anomenat cas Mètodo 3 i dels altres de
corrupció. La veritat és que penso que tot plegat començà a avorrir una mica al
personal. Cal que els partits facin d'una vegada per totes els actes de contrició que considerin necessaris per veure si és possible recuperar la confiança de la
gent. Una recent enquesta del diari Ara,
donava uns percentatges de desafecció envers els polítics que fan esgarrifar.
Preguntats per “si els polítics pensen més en
ells que en el bé comú” o si “la
democràcia els produïa insatisfacció” les respostes afirmatives superaven el
80%.
També en un article d'ahir diumenge de La
Vanguardia titulat “Al rescat del polític” es rebatien alguns arguments
habituals de crítica als partits i dirigents públics com ara “viuen en una
bombolla”. “són uns incompetents”. “són poc honrats”, “mereixen les critiques”, “són
decebedors”, “Ja no hi ha estadistes”. Sí, tots aquests arguments es poden
capgirar, perquè no és lícit generalitzar, però que la ciutadania n'està tipa i
decebuda no n'hi ha dubte. Calen accions polítiques que tornin il·lusionar la
gent i adreçar el rumb d'una vegada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada