L'EDAT NO COMPTE!....O SI? Setmana 27 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XXXI              Les Entelèquies que s’adormiren en el Camí de la Veritat

Una de les gràcies més sotils de l’Empordà, cames ajudeu-me a corre, són les pensades que no s’han pensat, els intents que no s’han tingut, les gestes que no han succeït i els projectes que mai ningú realitsarà. Són mentides que no són mentida, entelèquies que s’adormiren en el camí de la veritat, sense arrivar-hi. Un escolàstic diria que existeixen en potència, sense convertir-se en acte..Més un que coneix als empordanesos com la mare que’ls va parir,explica aquesta gràcia amb plasticitat llatina. ¿No heu vist les oliveres quen garronen?. Per cada gémola florida, neix un gotim d’olives que si de dèu n’acampava una, no hi hauria trulls a l’Empordà per a exprémer tant d’oli. Dons l’anima de l’empordanès garrona constantment, d’un bé de Déu de flors que no arriben a ser fruit. Canteu-li una cancó, i us dirà que la sap; si li expliqueu una batalla, ell hi va ser; si hi res per a fer, ho te projectat, lo que esdevé més impensadament, ja ho havia previst. No hi ha empordanès que no hagi performat imaginàriament la casa, l’hisenda i fins la vida. Pwer això el sentireu parlar esplèndidament com un senyor, sense que hi hagi una pols de vanitat ni de supèrbia en la seva magnificència. I és que quan parla, tant si riu com si plora, o quan camina, tot un ròssec d’entresomniades meravelles marxen alegrement darrera seu.