L'EDAT NO COMPTE!....O SI ? Setmana 26 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XXX                                  El Vi Ranci

La gràcia que fa trenta de l’Empordà és el vi ranci de Llançà i de Roses. Per blats i ordis no us mogueu del cor de la plana de Vilacolum a l’Armentera, de Viladamat a Sant Pere Pescador, on els camps es vesteixen pel Maig d’una forra daurada; de Perelada fins a castelló els esparcets i les userdes extenen una capa verdejanta trencada ça i enllà per les corrues romàntiques dels tamarius; cap a Llers i Vilafant les comes es cobreixen de grises oliveres, on les cigales teixeixen el seu choral uníson per les xafagoses sestes de l’istiu. Més amunt, capa Recasens i Bassegoda comencen els boscos de roures i d’aulines, i per la banda d’Agullana, com pujant de Boadella a Darnius i a Massanet, immenses suredes donen a les muntanyes un aire venerable i patriarcal. Mes les terres que li foren grates a Dyonissius són els soleis de Roses la grega, les faldes que devallen del cap N’Orfeu fins a la mar, devés Montjoi fins a Llançà i Culera, davant la roica marina del Castellà. Allà s’hi fan encara avui les veremes paganes quan les moces i els seus gojats es troben a les vinyes, i tot omplin les portadores amb les mans degotants de l’exuberància del fruit s’inflamen en promeses d’amor- ¿Ai el vin ranci de Llançà i de Roses!. En la copa és enveja daurada, en boca és perfumada delícia, quan et travessa el pit és foc que t’arbora, i en el cor i en la sang és l’exaltació de la vida, cordial per a les hores d’un bell morir.