L'EDAT NO COMPTE!....O SI? LES GRÀCIES DE L'EMPORDÀ

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

Gràcia XXXII                        La Gràcia de Totes les Gràcies


La gràcia trentadosena de l’Empordà, és la gràcia de totes les gràcies que estaria contant, ara que és cap al tard, fins a la punta de dia. ¡I encara les que’m quedarien per a contar! Perquè el meu sermó no seria un enfilall que’s desgrana, sinó una dèu de vida. Amb el beire a la mà, te n’he ofert trentadues copes, però mentres tant la dèu rajava i rajarà fins que a la meva ànima s’hi entelin les paternals memòries. No’t sàpiga greu, empordanès amic, si no he parlat de les gràcies de Cantallops o d’ Avinyonet, ni de la capsa de Lladó, ni de l’Esculapi d’Empórias, ni dels encensers d’Agullana i de La Junquera i de Sant Llorens de la Muga, ni de l’altar monolític de Castelló, ni d’aqueix suau planter de delícies que s’escampa part allà del Ter fins a la Selva, en que les viles són compendi d’humans tresors, perfumades arques de núvia, on la mare enyoradissa colga, entre la roba blanca i les randes i les puntes, els codonys i les pomes més aromàtiques de l’hora paternal. Les meves gràces han rajat totes d’una dèu de vida, i allà on la meva vida no hi arribava, l’Empordà no era el meu Empordà.

                                         

                                          

                                            

.