MÉS VISIONS LITERÀRIES DE FIGUERES
El mes d’abril de l’any passat vaig publicar un article amb els llibres que a mi m’havien agradat més i que parlaven de Figueres i l’Empordà, editats els anys 2009, 2010 i fins al primer trimestre del 2011. Avui continuo amb els editats durant la resta de l’any, i, reitero el que ja vaig dir l’any passat, que és que no hi són tots, només els que jo he pogut llegir i m’han agradat.
Seguint, més o menys, l’ordre cronològic, el mes d’abril va aparèixer el llibre “100 anys de La Salle de Figueres”, històries, celebracions i testimonis. Com el seu nom indica es tracta d’un llibre recopilador de les activitats dutes a terme durant el segle de vida del “col•legi dels Fossos”, com familiarment també es coneix.
Una mica més tard, al mes de maig, va sortir un altre llibre commemoratiu de l’establiment hoteler possiblement més emblemàtic de la nostra ciutat.“50 anys de l’Hotel Empordà”, subtitulat “Històries del Motel” i escrit per Miquel Berga. Recull de fets, anècdotes, personatges que l’han visitat i que s’hi han hostatjat, amb un final interessant amb les 50 receptes de cuina més celebrades. Fundat l’any 1961 pel Sr. Josep Mercader, l’Ajuntament li va concedir la Fulla de Figuera de Plata que fou entregada el passat mes de desembre al seu gendre i successor en la direcció de l’Hotel, el Sr. Jaume Subirós
També interessant històricament és el llibre editat pel Ministerio de Defensa per commemorar els 200 anys de “la Rovirada”, titulat “ La Guerra de Mossèn Rovira” (la sorpresa de Figueres) en què es narra l’epopeia protagonitzada pel sacerdot i brigadier Francesc Rovira, el dia 10 d’abril de 1811, data en què es va reconquistar el castell de Sant Ferran, ocupat per les tropes franceses. Està escrit en castellà i en català, amb moltes fotografies a tot color i amb tipografia excel•lent i una varietat d’articles adients als fets esmentats.
Una altra commemoració ha estat el llibre que ens explica la història d’un establiment també centenari: l’Asil Vilallonga, que va sortir editat amb el nom de “L’Asil Vilallonga i el seu temps”, escrit per Jordi Roig Ferrer en què de forma clara i didàctica, al mateix temps que ens va narrant els esdeveniments que van passant en l’institució, ens explica el context polític i social en què s’anava desenvolupant la ciutat de Figueres.
I a finals de desembre la periodista i historiadora figuerenca Anna Teixidor Colomer va presentar el seu darrer treball amb el títol de “Amb la República al Cap i Catalunya al Cor” Empordà Federal 1911-1938, en què ens explica la gènesi de la publicació republicana. D’aquest treball ja en vaig parlar abastament (vegeu l’Empordà del 07.06.11), amb motiu de la conferència que va fer l’autora al Casino Menestral el dia 8 d’abril, data que es commemorava els cent anys del primer número, només afegiré el meu agraïment a l’autora i a l’Ajuntament de Figueres per la celeritat en la seva publicació, que per cert està molt ben editat i forma part de la Col•lecció Juncàcia.
Fins aquí, cinc commemoracions. Història pura i real de la vida figuerenca.
El premi Ramon Llull 2011, titulat Amor i Guerra i escrit per Núria Amat, ens parla d’una història molt ben estructurada de la Guerra Civil Espanyola i durant més de 25 pàgines l’acció passa a Figueres. Encara que el text sigui ficció, s’hi descriuen els bombardejos que la nostra ciutat va patir l’any 39 i també l’explosió del polvorí del castell de Sant Ferran, amb el resultat d’innombrables morts, ferits i destrucció de tota mena d’edificis. Una de les darreres frases del llibre fa rumiar. Diu que “la Guerra Civil Espanyola va ser un trist resultat del fracàs de la política en la resolució dels problemes socials”. Pensem-hi, sobre tot els que tenen poder de decisió, ergo polítics.
Un altre llibre que parla de Figueres és el titulat La Llista, escrit per Laia Fàbregas que demostra que coneix bé la nostra ciutat ja que explica detalls de la botiga en què va treballar el protagonista i fa menció de la inauguració del Museu Dalí, i, fins i tot, que es compra un pis al carrer Moreria. Elogia la ciutat i els seus habitants, a més de dir que el clima el troba molt més benigne que el de la població on vivia a Holanda.
El darrer que vaig llegir l’any passat és el titulat La Penúltima Frontera, (fugitivos del nazismo) escrit en castellà per Rosa Sala Rose, ambientat els anys 40 del segle XX, en el que s’expliquen 23 històries, alguna ben rocambolesca, de persones que havien creuat clandestinament la frontera, la majoria estrangeres, i que varen estar allotjades una temporada a la presó de Figueres, l’hotel Mena, com en dèiem aleshores, ja que el seu director era el Sr. Antonio de Mena Polo. També parla de l’altra “presó”, La Carbonera, al carrer Progrés, que va ser clausurada a finals de 1942. I de l’Hotel Parìs, seu de l’actual Museu del Joguet de Catalunya, centre neuràlgic del món que envoltava els refugiats arribats a Figueres, i on es barrejaven representants consulars, oficials de l’exèrcit espanyol, membres de la Gestapo i duaners alemanys.
Records d’una època grisa i trista d’una ciutat que lluitava per sortir del caos imperant durant els primers anys de postguerra. I ens en vàrem sortir!.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada