dilluns, 23 d’abril del 2012

L'EDAT NO COMPTE!...O SI Les Gràcies de l'Empordà - Gràcia XXI Les runes de Sant Pere de Roda

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919 Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar. La gràcia que fà vintiuna de l’Empordà són les runes de Sant Pere de Roda. Els frares n’han fuit; les santes relíquies foren escampades per cenobis llunyans, els altars no serven les beneites imatges, ni els candelers, ni els antipendis antics. En les cel•les benedictines no hi ha rastre dels vells incípits que hi va llegir fa tants de segles el frare Gerbert; la Bíblia deurada amb amor d’ingènues figueres romàniques, que esta reclosa en un museu estranger. Mes ni la mà dels homes ni els improperis del temps han pogut despullar a les runes esbatanades i ensorrades del seu cordial encís. Com vella arca de sàndal, cada vegada que l’estellen, amb la darrera estella renova el seu perfum. De Rodas la grega vas treure’n els primers dies de la colonisació benedictina el teu nom cristià. Com una estrella morta, després d’haver estat per molts segles lluminària guiadora dels sentiments i de la raó dels homes, ara romans apagada en la teva augusta soletat. Però en la teva nit no restes perduda i oblidada, estrella morta d’una pàtria que no vol morir. Costa amunt per les vinyes de Palau Sabardera ¡ quins raïms més dolços que s’hi fan! Jo he pujat com apassionat romeu per les mateixes que hi va seguir el meu pare, i he sentit la punyenta emoció d’adorades memòries al trepitjar les runes de l’antic cenobi català. I després all pujar al castell de Sant Salvador, la terra empordanesa m’ha semblat encara més plana i resplandenta, hi he resseguit amb delícia les cales de la costa i he contemplat la mar immensa, tant polida i clara que s’hi emmirallava el Sol.