L'EDAT NO COMPTE!..O SI ? Setmana 18. Gràcia XXII Els Pescadors de Coral

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar

La gràcia vintidosena de l’Empordà són els pobres pescadors de coral, els que furen pel sí de la mar profonda. Els seus ulls oberts a sota l’aigua, travessen el crepuscle marí, com ñles Nereides, a la recerca de les branques rojes. Els nostres ulls, avesats a mirar en la transparenta admòsfera, no ens servirien a unes quantes brasses, aigües avall, i no veuríem el coral brut sense polir. Els ulls d’aquests homes han de rebre sense dilatar-se massa els raigs lluminosos amb fina discreció dels colors. Mes, per damunt de tot, han de posseir un esperit aventurer, una voluntat peresosa i ardida, apassionada per les misterioses meravelles, ferma i constant per a resistir la misèria, amb la bella esperançà d’atrapar un tresor. Ben sovint són més pobres que els pescadors de peix, tal ment és avara la mar de les seves petites branques rojes. Mes, entre mig del poble, són gent estranyament esquerpa, tarada de bruixeria, carn de llegenda. En les costes de l’Empordà, estan a punt de desaparèixer, perquè han tornat a Rosas els grecs d’avui, atrets, tal vegada, per la mateixa fam de meravelles que’ls va dur aquí ara fa més de vintiquatre segles.Els d’avui són pobres, i no saven ben be del cert que cantava Homer. Les seves barques són lletges, com un renec, i les ànimes dels que les governen, no encenen damunt d’elles una resplandor matinal. Aviat s’extingiran, doncs, en la nostra costa, aquells espectres d’un món antic que va pobla l’imaginació humana de sers fantàstics, com els tritons i les sirenes, les hespèrides i les okenianes. Quan la darrera branca de coral pugi a flor d’aigua, entre les dents de l’últim pescador del país, s’assecarà per t, Empordà meu de les dolces gràcies, una gémola viventa de l’arbre que els fills de Focida varen plantar en les teves riberes. --------------------------------