L'EDAT NO COMPTE! ....O SI? Setmana 15 Les Gràcies de l'Empordà

Del llibre de Pere Coromines, editat l’any 1919
Amb l’ortografia de l’època, abans de normalitzar.

Gràcia XIX La Parla Cadenciosa de les Noies


Una altra de les gràcies de l’Empordà és la parla cadenciosa de les noies com un cant pla que no te fi. També els homes allarguen amb arroceganta entonació els darrers elements sil•làbics d’una clàusula. Mes la variada cadència del parlar de les noies té modulacions que’s podrien seguir amb les cordes d’un arpa. Tal vegada les filles del país varen apendre de les noies gregues aquesta gràcia de la parla cantada que no tindria explicació en les llengües modernes. És lo cert que la cadència ha persistit fins ara com una senyal de distinció i de finesa de sentiment. Els foceus dugueren una llengua que per la riquesa de la quantitat sil•làbica devia semblar un cant als indikets rústecs. I els llurs descendents que oblidaren amb el temps aquell dialecte de la llengua grega, associaren el seu cant a la noblesa de cor i del pensament. Avui les multituts barroeres de la Ciutat consideren la cadència com una senyal de rusticitat i de pagesia; mes les noies empordaneses, movent-se per una natural envit de gràcia, canten per embellir la dolça parla amb una nova seducció.