LA BIBLIOTECA DE FIGUERES : UN ESPAI VITAL
La ciutat de Figueres té biblioteca des de 1922, any que es va inaugurar al carrer Ample, on ara hi ha l’arxiu municipal, i on va estar ubicada fins l’any 2000, que es va construir l’actual a la Plaça del Sol, en el solar on havien estat els serveis de correus i telegrafia. Consta de tres plantes i soterrani, i disposa en total de 1.500 m2, 164 llocs de consulta i amb més de 2.300 metres lineals de prestatgeries. A la planta baixa hi ha també una sala d’actes que acullen els clubs de lectura i també conferències i presentacions de llibres. La Biblioteca de Figueres, des de l’any 1968, porta el nom de l’escriptor, poeta i periodista Carles Fages de Climent, (Figueres 1902 – 1968)
Al meu entendre, com he expressat altres vegades, l’equipament cultural més important que tenim a la ciutat. Per a les persones grans un lloc de refugi fugint del fred del carrer a l’hivern i de la xafogor dels mesos estiuencs. Si alguna reprovació he de fer, seria que alguns dies d’estiu l’aire condicionat funciona a una temperatura en excés baixa. Però no sempre, i, a més, és fàcil de solucionar anant una mica més abrigat. No només hi podem trobar els diaris del dia i un gran estol de gairebé noranta revistes, sinó música de tots els estils, vídeos per mirar allí mateix o per emportar, servei de wifi, i dinou ordinadors per consultar el que es vulgui. A més s’hi fan una gran quantitat d’actes per a nens i nenes, com l’hora del conte i d’altres.
A les persones grans els recomano visitar la segona planta on trobaran tot el que fa referència a la col•lecció local, diaris, llibres, revistes de Figueres i de la comarca. Alguns de digitalitzats i més fàcils de consultar.
El dia quinze de cada mes, o el dia abans si és festiu, hi trobarem les novetats del mes i una guia de les noves adquisicions perquè tothom pugui llegir el que més li vingui de gust.
També hem de dir que des del passat mes d’abril la biblioteca, amb la col•laboració de la Xarxa de Voluntariat de Figueres, ofereix el servei de préstec a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda que no poden desplaçar-se i així facilitar l’accés d’aquestes persones a les opcions de cultura i lleure de la nostra ciutat.
A la biblioteca figuerenca, que està oberta una mitjana de 40 hores setmanals, en horari de matí i tarda de dilluns a divendres i només de matí els dissabtes, excepte del 15 de juny al 15 de setembre que els dissabtes està tancat, hi treballen onze persones, de les quals dues són bibliotecàries i la resta personal auxiliar, que depenen laboralment de l’Ajuntament, excepte un bibliotecari que pertany a la Diputació. En quant a la despesa per compra de llibres, reben les ajudes econòmiques necessàries per part de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació i també de l’Ajuntament de Figueres.
Més o menys el fons de llibres existent es xifra en 87.000 exemplars, més uns 17.000 exclosos de préstec, o sigui un total aproximat de 104.000 llibres, dels quals gairebé a parts iguals entre els escrits en llengua catalana i els de llengua castellana, encara que amb lleuger avantatge dels llibres en català. També n’hi ha més de 3.500 escrits en llengües estrangeres i uns 5.000 sense informació de la llengua
Mitjançant el servei telemàtic es pot accedir al www de la biblioteca (http://www.bibliotecadefigueres.cat) i tens la possibilitat d’entrar al teu compte, vigilar els llibres que tens en préstec, fer reserves, prorrogar el temps si no has acabat en els 30 dies. També conté un apartat en què es poden fer suggeriments de compres, que són ateses si s’adapten a les normes habituals. Naturalmen, la Biblioteca també es present a les xarxes socials, com ara Facebook, Twitter, Pinterest i Instagram.
Per accedir al servei de préstec s’ha d’ estar en possessió del carnet d’usuari dels quals la biblioteca figuerenca té expedits uns 34.000, i només una mica més de 700 són de persones més grans de 65 anys. Quantitat que representa el 10 % del cens de la ciutat, que en té, més o menys, uns 6.600, ja que es calcula en un 15 % el percentatge de persones grans sobre el total dels gairebè 45.000 habitants de la capital de l’Alt Empordà. Per tant, considero que és poca la gent gran que es beneficia dels serveis de préstec de la biblioteca i potser caldria una campanya de divulgació.
En resum, una magnífica instal•lació municipal al servei dels figuerencs i figuerenques.
Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà
dimarts, 9 de setembre del 2014
dissabte, 6 de setembre del 2014
NO ETS DE FIGUERES SI NO..............
PETIT ESTUDI SOCIOLÓGIC DELS USUARIS QUE FREQUENTEN EN EL FACEBOOK EL GRUP “ NO ETS DE FIGUERES SI NO........”
----------------------------------------------------------
De ben segur que alguna persona se emportarà una decepció al veure el que pomposament vaig qualificar de “petit estudi sociològic” . Vagi per endavant que no pretenia descobrir res, sinó veure una mica el perfil de les persones que freqüenten el grup.
Sembla que la finalitat primordial del grup ha de ser recordar la Figueres d’abans, mitjançant fotografies o escrits i fent memòria de persones o coses que en el seu moment van ser importants o ens ho varen semblar. Per tant, considero que no hauria de ser per comentar, informar, criticar o elogiar coses actuals, que cadascú pot fer en el seu mur particular.
Número d’inscrits fins a la mitja nit del dimecres 3 de setembre de 2014: 1137
Número de participants en l’estudi: 140 (12,31%)
Dones: 106 ( 75.71 %) Homes 34 ( 24,29 %)
Persona de més edat: 1 sexe masculí (81 anys)
Persones de menys edat: 2 sexe femení (23 anys)
Suma total d’anys dels 140 participants: 6.991 : 140 = Mitjana: 49,935 (1)
Suma total d’anys de les dones : 5.158 : 106 = Mitjana: 48,943 (1)
Suma total d’anys dels homes : 1.833 : 34 = Mitjana: 53,911 (1)
Trams d’edat - 30 31/50 51/70 + 70
--------------------------------------------------------------------------------
Per trams d’edat totals 5 (3,57%) 64 (45,71%) 66 (47,14%) 5 (03,57%)
Per trams d’edat homes 1 (2,94%) 12 (35,29%) 17 (50,00%) 4 (11,76%)
Per trams d’edat dones 4 (3,77%) 52 (49,06%) 49 (46,23%) 1 (00,94%)
(1) Per la suma de l’edat s’ha tingut en compte que les persones que van dir que estaven dintre d’un tram he agafat la mitjana: Exemple: tram de 31/50 he calculat 40.
--------------------------------------------------------------
En quan als estudis, finalment he fet quatre grans apartats. A saber:
1 Primaris i EGB - 2 Batxillerat i COU - 3 Universitat - 4 Formació Professional
Tots 23 (16,43%) 30 (21,43%) 46 (32,86%) 41 (29,28%) Total 140
H 6 (17,65%) 5 (14,71%) 11 (32,35%) 12 (35,29%) Total 34
D 17 (16,94%) 25 (23,58%) 35 (33,02%) 29 (27,36%) Total 106
Estudis per trams d’edat:
1 Primaris i EGB 2 Batxillerat i COU 3 Universitat 4 Formació Professional
-----------------------------------------------------
Estudis 1 - 30 Dones 1 Homes 0 Total 1
Estudis 1 31/50 Dones 5 Homes 2 “ 7
Estudis 1 51/70 Dones 10 Homes 4 “ 14
Estudis 1 + 70 Dones 1 Homes 0 “ 1
Estudis 2 -30 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 2 31/50 Dones 11 Homes 0 “ 11
Estudis 2 51/70 Dones 14 Homes 5 “ 19
Estudis 2 + 70 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 3 - 30 Dones 3 Homes 2 “ 5
Estudis 3 31/50 Dones 21 Homes 3 “ 24
Estudis 3 51/70 Dones 11 Homes 5 “ 16
Estudis 3 + 70 Dones 0 Homes 1 “ 1
Estudis 4 -30 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 4 31/50 Dones 15 Homes 6 “ 21
Estudis 4 51/70 Dones 14 Homes 3 “ 17
Estudis 4 + 70 Dones 0 Homes 3 “ 3
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
CONCLUSIONS:
Ha quedat demostrat que les dones són molt més participatives ( 106 x 34)
La mitjana d’edat dels homes és un 5 % superior a la de les dones.
En les persones de + 70 anys els homes multipliquen per 4 a les dones ( 4 x 1)
Més d’un 54 % tenen estudis Universitaris o Batxillerat.
El percentatge d’homes que tenen batxillerat o estudis universitaris és del 47 %
El percentatge de dones que tenen batxillerat o estudis universitaris és del 56,6 %
Només 1 home de + 70 anys té estudis universitaris.
El grup en que hi ha més inscrits està format per dones universitàries, de edat entre 31 i 50 anys.
EL QUE HA QUEDAT MÉS CLAR ÉS QUE LES PERSONES QUE PATICIPEN EN AQUEST GRUP, ESTIMEN FIGUERES. TANT SI HI SÓN NASCUDES COM ARRELADES. L’EMPORDÀ TIRA MOLT. VISCA FIGUERES!
OPINIÓ MOLT PERSONAL:
Que gairebé la meitat de les persones enquestades no tinguin estudis de batxillerat o universitaris no significa que siguin més o menys intel•ligents. Per experiència pròpia puc dir que m’he guanyat la vida entre persones amb molts estudis i que en la pràctica de la feina diària no hi havia massa diferències. És més, en un determinat moment he vist com algun no titulat li donava volta i mitja a molts amb estudis superiors. Amb això no vull dir que no sigui important tenir estudis, com més millor, i sobretot ara en que el mercat de treball està com està i els empresaris tenen per triar i remenar. Però el fet de no tenir-ne no ens ha de fer sentir malament. Durant molts anys he estat convençut que el més important de la vida era ser intel•ligent, però el pas del temps m’ha fet veure que el més important és ser una bona persona, complidor, amb sentit de la responsabilitat i que tinguis amics que t’apreciïn i estimin tal com ets.
No vull acabar sense enviar una salutació a la M Merced Brea Riera, que segueix el grup des de Galicia, ja que vaig conèixer i tractar molt al seu pare quan jo treballava al Despatx Central de la Renfe (1947 - 1966) i ell, en Manel Brea, amb els seu inseparables amics Salvatella i Vilanova. eren factors a l’estació de la RENFE de Figueres. Grans records d’un temps passat en que Figueres era petita i ens coneixíem tots.
Naturalment que admetré totes les possibles errades que hagi pogut cometre.
Figueres vuit de setembre de 2014.
----------------------------------------------------------
De ben segur que alguna persona se emportarà una decepció al veure el que pomposament vaig qualificar de “petit estudi sociològic” . Vagi per endavant que no pretenia descobrir res, sinó veure una mica el perfil de les persones que freqüenten el grup.
Sembla que la finalitat primordial del grup ha de ser recordar la Figueres d’abans, mitjançant fotografies o escrits i fent memòria de persones o coses que en el seu moment van ser importants o ens ho varen semblar. Per tant, considero que no hauria de ser per comentar, informar, criticar o elogiar coses actuals, que cadascú pot fer en el seu mur particular.
Número d’inscrits fins a la mitja nit del dimecres 3 de setembre de 2014: 1137
Número de participants en l’estudi: 140 (12,31%)
Dones: 106 ( 75.71 %) Homes 34 ( 24,29 %)
Persona de més edat: 1 sexe masculí (81 anys)
Persones de menys edat: 2 sexe femení (23 anys)
Suma total d’anys dels 140 participants: 6.991 : 140 = Mitjana: 49,935 (1)
Suma total d’anys de les dones : 5.158 : 106 = Mitjana: 48,943 (1)
Suma total d’anys dels homes : 1.833 : 34 = Mitjana: 53,911 (1)
Trams d’edat - 30 31/50 51/70 + 70
--------------------------------------------------------------------------------
Per trams d’edat totals 5 (3,57%) 64 (45,71%) 66 (47,14%) 5 (03,57%)
Per trams d’edat homes 1 (2,94%) 12 (35,29%) 17 (50,00%) 4 (11,76%)
Per trams d’edat dones 4 (3,77%) 52 (49,06%) 49 (46,23%) 1 (00,94%)
(1) Per la suma de l’edat s’ha tingut en compte que les persones que van dir que estaven dintre d’un tram he agafat la mitjana: Exemple: tram de 31/50 he calculat 40.
--------------------------------------------------------------
En quan als estudis, finalment he fet quatre grans apartats. A saber:
1 Primaris i EGB - 2 Batxillerat i COU - 3 Universitat - 4 Formació Professional
Tots 23 (16,43%) 30 (21,43%) 46 (32,86%) 41 (29,28%) Total 140
H 6 (17,65%) 5 (14,71%) 11 (32,35%) 12 (35,29%) Total 34
D 17 (16,94%) 25 (23,58%) 35 (33,02%) 29 (27,36%) Total 106
Estudis per trams d’edat:
1 Primaris i EGB 2 Batxillerat i COU 3 Universitat 4 Formació Professional
-----------------------------------------------------
Estudis 1 - 30 Dones 1 Homes 0 Total 1
Estudis 1 31/50 Dones 5 Homes 2 “ 7
Estudis 1 51/70 Dones 10 Homes 4 “ 14
Estudis 1 + 70 Dones 1 Homes 0 “ 1
Estudis 2 -30 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 2 31/50 Dones 11 Homes 0 “ 11
Estudis 2 51/70 Dones 14 Homes 5 “ 19
Estudis 2 + 70 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 3 - 30 Dones 3 Homes 2 “ 5
Estudis 3 31/50 Dones 21 Homes 3 “ 24
Estudis 3 51/70 Dones 11 Homes 5 “ 16
Estudis 3 + 70 Dones 0 Homes 1 “ 1
Estudis 4 -30 Dones 0 Homes 0 “ 0
Estudis 4 31/50 Dones 15 Homes 6 “ 21
Estudis 4 51/70 Dones 14 Homes 3 “ 17
Estudis 4 + 70 Dones 0 Homes 3 “ 3
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
CONCLUSIONS:
Ha quedat demostrat que les dones són molt més participatives ( 106 x 34)
La mitjana d’edat dels homes és un 5 % superior a la de les dones.
En les persones de + 70 anys els homes multipliquen per 4 a les dones ( 4 x 1)
Més d’un 54 % tenen estudis Universitaris o Batxillerat.
El percentatge d’homes que tenen batxillerat o estudis universitaris és del 47 %
El percentatge de dones que tenen batxillerat o estudis universitaris és del 56,6 %
Només 1 home de + 70 anys té estudis universitaris.
El grup en que hi ha més inscrits està format per dones universitàries, de edat entre 31 i 50 anys.
EL QUE HA QUEDAT MÉS CLAR ÉS QUE LES PERSONES QUE PATICIPEN EN AQUEST GRUP, ESTIMEN FIGUERES. TANT SI HI SÓN NASCUDES COM ARRELADES. L’EMPORDÀ TIRA MOLT. VISCA FIGUERES!
OPINIÓ MOLT PERSONAL:
Que gairebé la meitat de les persones enquestades no tinguin estudis de batxillerat o universitaris no significa que siguin més o menys intel•ligents. Per experiència pròpia puc dir que m’he guanyat la vida entre persones amb molts estudis i que en la pràctica de la feina diària no hi havia massa diferències. És més, en un determinat moment he vist com algun no titulat li donava volta i mitja a molts amb estudis superiors. Amb això no vull dir que no sigui important tenir estudis, com més millor, i sobretot ara en que el mercat de treball està com està i els empresaris tenen per triar i remenar. Però el fet de no tenir-ne no ens ha de fer sentir malament. Durant molts anys he estat convençut que el més important de la vida era ser intel•ligent, però el pas del temps m’ha fet veure que el més important és ser una bona persona, complidor, amb sentit de la responsabilitat i que tinguis amics que t’apreciïn i estimin tal com ets.
No vull acabar sense enviar una salutació a la M Merced Brea Riera, que segueix el grup des de Galicia, ja que vaig conèixer i tractar molt al seu pare quan jo treballava al Despatx Central de la Renfe (1947 - 1966) i ell, en Manel Brea, amb els seu inseparables amics Salvatella i Vilanova. eren factors a l’estació de la RENFE de Figueres. Grans records d’un temps passat en que Figueres era petita i ens coneixíem tots.
Naturalment que admetré totes les possibles errades que hagi pogut cometre.
Figueres vuit de setembre de 2014.
dijous, 28 d’agost del 2014
ACÚSTICA A FIGUERES
Avui quan he anat a la Rambla, com cada dia al migdia, no he pogut entrar per la part alta degut a la instal•lació del monumental escenari per l’Acústica, que de passada inutilitza uns quants bancs per que les persones descansin i conversin. Però no és el pitjor; el que m’ha fet mal d’ulls ha estat veure el nostre principal passeig convertit en un grandiós bar, amb dotzenes de barrils de cervesa i altres estris. No estic en contra de la música d’aquest festival, però si de que s’ocupin abusivament alguns espais que, al meu entendre, han de tenir un altre ús.
Unes quantes preguntes: Que les parades de fruita i verdura de la Plaça Catalunya hagin de canviar de lloc, ho trobeu normal ? I programar concerts que comencen a les 2 de la matinada, al aire lliure, ho trobeu normal ? Hi ha alguna ordenança municipal que prohibeixi veure alcohol (cervesa) pels carres i places de la ciutat? O que prohibeixi fer soroll pels carrers i places a altes hores de la nit ? És que perquè uns quants guanyin diners es permet tot ? Per cert, he parlat amb un hoteler de la Rambla i no és que estigui content, ans al contrari.
Admeto que el Festival ha donat un cert nom a Figueres, però ja veiem el que passa actualment a Barcelona amb el turisme, que també li ha donat nom. No pot passar quelcom semblant aquí ? Quins drets tenen els ciutadans/ciutadanes que viuen als voltants “d’aquests escenaris entorn del Museu Dalí”, com els anomenen ?.
I quan s’acabi aquest sarau el diumenge 31, tornem-hi amb el vi, una setmaneta més. Encara que aquests dels vins pleguen d’hora i és més suportable. Visca Figueres !?
Unes quantes preguntes: Que les parades de fruita i verdura de la Plaça Catalunya hagin de canviar de lloc, ho trobeu normal ? I programar concerts que comencen a les 2 de la matinada, al aire lliure, ho trobeu normal ? Hi ha alguna ordenança municipal que prohibeixi veure alcohol (cervesa) pels carres i places de la ciutat? O que prohibeixi fer soroll pels carrers i places a altes hores de la nit ? És que perquè uns quants guanyin diners es permet tot ? Per cert, he parlat amb un hoteler de la Rambla i no és que estigui content, ans al contrari.
Admeto que el Festival ha donat un cert nom a Figueres, però ja veiem el que passa actualment a Barcelona amb el turisme, que també li ha donat nom. No pot passar quelcom semblant aquí ? Quins drets tenen els ciutadans/ciutadanes que viuen als voltants “d’aquests escenaris entorn del Museu Dalí”, com els anomenen ?.
I quan s’acabi aquest sarau el diumenge 31, tornem-hi amb el vi, una setmaneta més. Encara que aquests dels vins pleguen d’hora i és més suportable. Visca Figueres !?
dijous, 7 d’agost del 2014
ANECDOTARI DEL SENYOR CARBONA
Del pròleg d’Ana Maria Dalí – Llibre escrit per Carles Fages de Ciment l’any 1984
Com és sabut, el senyor Carbona havia tret de motiu a l’escriptor Puig Pujades “En Peixera”, per la forma que tenia la seva silueta. Quan va treure-li aquest motiu estava lluny de pensar que un dia es posaria en relacions amb la seva filla. La noticia la donava així:
-Escolteu bé, serè el sogre d’en Peixera! I ho deia satisfet, puix Puig Pujades, a més de molt bona persona, era un bon partit.
-----------------------------------------------------------
Hi havia un senyor que tenia el do que quan parlava el senyor Carbona es quedava adormit. Ell ho aclaria així:
-M’adormo perquè quan parla ho fa amb gasos asfixiants.
------------------------------------------------------------
Quan invocava un Sant, així com hi ha qui diu, Sant Antoni Gloriós! Ell deia:
-Santa Perpetua de la Mogoda.
-----------------------------------------------------------
Una tarda a l’Sport estava contemplant una partida d’escacs que es feia interminable, els jugadors es quedaven pensant estones llarguíssimes. Cansat de veure’ls d’aquella manera els digué.
-Señores mios, bueno es pensar però no ensimismarse.
--------------------------------------------------------------
Les nits d’estiu, quan estàvem a la terrassa vora el mar, al meu pare li agradava parlar-nos d’astronomia al meu germà i a mi. Una d’aquestes nits el senyor Carbona, s’hi trobava i digué:
-No sé pas perquè s’hi escarrassa tant – i dirigint-se a nosaltres ens explicà:
-Veureu, és molt senzill. Busqueu quatre estrelles ben brillants que formin un rectangle. Les teniu?.
-Si.
-Doncs ara poseu-les cua. Ho heu fet?
-Sí.
-Doncs és un carro. L’Ossa. L’Ossa Major. Ara busqueu quatre estrelles que formin un rectangle una mica més petit. Les teniu?
-Sí.
-Doncs poseu-les cua. Ho heu fet?
-Sí
-Doncs és un altre carro. Una altra Ossa. Però aquesta és la Ossa Menor. I ja està. Veieu si és fàcil. Ja sabeu astronomia.
Sí, així de fàcil com aquesta lliçó astronomia del senyor Carbona, era llavors la nostra vida
Adéu, Figueres dels anys vint!
Ana Maria Dalí
Com és sabut, el senyor Carbona havia tret de motiu a l’escriptor Puig Pujades “En Peixera”, per la forma que tenia la seva silueta. Quan va treure-li aquest motiu estava lluny de pensar que un dia es posaria en relacions amb la seva filla. La noticia la donava així:
-Escolteu bé, serè el sogre d’en Peixera! I ho deia satisfet, puix Puig Pujades, a més de molt bona persona, era un bon partit.
-----------------------------------------------------------
Hi havia un senyor que tenia el do que quan parlava el senyor Carbona es quedava adormit. Ell ho aclaria així:
-M’adormo perquè quan parla ho fa amb gasos asfixiants.
------------------------------------------------------------
Quan invocava un Sant, així com hi ha qui diu, Sant Antoni Gloriós! Ell deia:
-Santa Perpetua de la Mogoda.
-----------------------------------------------------------
Una tarda a l’Sport estava contemplant una partida d’escacs que es feia interminable, els jugadors es quedaven pensant estones llarguíssimes. Cansat de veure’ls d’aquella manera els digué.
-Señores mios, bueno es pensar però no ensimismarse.
--------------------------------------------------------------
Les nits d’estiu, quan estàvem a la terrassa vora el mar, al meu pare li agradava parlar-nos d’astronomia al meu germà i a mi. Una d’aquestes nits el senyor Carbona, s’hi trobava i digué:
-No sé pas perquè s’hi escarrassa tant – i dirigint-se a nosaltres ens explicà:
-Veureu, és molt senzill. Busqueu quatre estrelles ben brillants que formin un rectangle. Les teniu?.
-Si.
-Doncs ara poseu-les cua. Ho heu fet?
-Sí.
-Doncs és un carro. L’Ossa. L’Ossa Major. Ara busqueu quatre estrelles que formin un rectangle una mica més petit. Les teniu?
-Sí.
-Doncs poseu-les cua. Ho heu fet?
-Sí
-Doncs és un altre carro. Una altra Ossa. Però aquesta és la Ossa Menor. I ja està. Veieu si és fàcil. Ja sabeu astronomia.
Sí, així de fàcil com aquesta lliçó astronomia del senyor Carbona, era llavors la nostra vida
Adéu, Figueres dels anys vint!
Ana Maria Dalí
dimarts, 5 d’agost del 2014
VIST AMB BONS ULLS - Publicat al setmanari Empordà del 5 d'agost de 2014
TRACTAT DE LA VELLESA
L’amic Lluís Siñol i Fàbregas m’ha fet arribar una traducció al català que ell mateix ha fet del llibre “Cató Major –“ De Senectute Liber” “Tractat sobre la Vellesa”, escrit per l’eminent tribú de Roma, Marc Tul•li CICERÓ. La trama consisteix en una mena de tertúlia que mantenen tres il•lustres homes de la República de Roma. Dos d’ells-més joves- li demanen al tercer, d’edat avançada (60 anys) que els expliqui les seves experiències, amb l’interès de conèixer que els passarà a ells, quan arribin a ancians, com serà la seva vida, etc.
Si he de dir la veritat, jo mai m’he sentit atret per aquests personatges de l’antiguitat, i el primer que m’ha sorprès és constatar que molts d’ells, la vida dels quals va transcórrer un o dos segles abans de Crist varen aconseguir arribar a edats avançades. Per exemple, la persona més gran dels tres que fan la tertúlia i que Ciceró anomena com a Marc Ponci Cató, o Cató el Vell, visqué de l’any 234 al 149 a C, és adir, 85 anys.
Les reflexions que es van fent al llarg de la tertúlia m’han interessat, fins al punt que he pensat transcriure algunes de les coses que diuen i intentar resumir-ho en un o dos articles. El discurs de Cató el Vell abasta el següent contingut:
Defensa de la vellesa contra quatre acusacions particulars, a saber:
Primera. L’ancianitat impedeix la vida activa i la gestió dels negocis. Es replica que els ancians tenen ocupacions pròpies.
Segona. La vellesa debilita les forces del cos; sí, però queda compensat amb l’augment de la saviesa i l’experiència que donen els grups.
Tercera. La vellesa està privada de certs plaers; cert, però tampoc els desitja i, per altra banda hi ha plaers d’ordre elevat que persisteixen fins a l’edat més avançada.
Quarta. La vellesa és veïna de la mort; però la mort no ha de ser temuda, ans al contrari, desitjada com a termini natural de la vida d’aquest món i com a trànsit a una altra immortal i millor.
No sé si tothom estaria d’acord amb tots aquests raonaments. Més aviat penso que no. Sobretot pel que fa referència a la quarta.
“Em sembla,” els diu Cató als seus interlocutors, que manifesten que mai han advertit que li fos carregosa la vellesa, ella que tan odiosa és a la generalitat dels ancians, “que us meravelleu d’una cosa gens difícil; perquè tota edat és carregosa pels que en si mateixos no tenen cap recurs per a viure honradament i feliçment; en canv, els qui busquen per si mateixos tots els béns, res que els sobrevingui per necessitat natural pot semblar-los dolent. A aquesta classe pertany en primer terme la vellesa: tots desitgen assolir-la i, en tenir-la, la vilipendien: tanta és la inconstància i la perversitat de la insensatesa. Diuen que se l’han trobada al damunt seu, sense adonar-sen, més aviat del que es pensaven. En primer lloc, qui els va obligar a pensar falsament? I, en què va més de pressa la vellesa, en insinuar-se a la joventut, de la joventut a insinuar-se a la infantesa? A més, com els hauria d’ésser menys feixuga la vellesa si arribessin als vuit-cents anys, del que els és als vuitanta? Doncs “cap lapse de temps, per llarg que fos, podria, una vegada passat, portar condol a una ancianitat insensata.”
“Per consegüent”- continua Cató -“ si voleu admirar-vos de la meva saviesa – que tant de bo fóra mereixedora de l’estima en que la teniu i del meu sobrenom- us he de dir que en això sí sóc savi, en seguir la millor de les guies, la naturalesa, i, obeir-la com a un Déu; no és versemblant que havent conjuminat bé les restants edats de la vida, s’hagi descuidat com un poeta sense art en el darrer acte. Amb tot, calia que hi hagués un terme, quelcom, per així dir-ho, pansit i caduc, com els fruits dels arbres i de la terra quan arriben a la seva maduresa; i això el savi ho ha de sofrir amb paciència. Doncs, combatre els Déus com els gegants ho van fer quina altra cosa és sinó lluitar contra la naturalesa?”
Sóc conscient que l’article d’avui s’allunya una mica dels que escric normalment -amb un llenguatge més planer- , que s’ha de llegir més a poc a poc. Però, si hi aprofundim ens adonarem que fa més de dos mil anys es pensava, i molt. Segurament tenien més temps i menys maldecaps. O no? Per avui acabem, però segurament continuarà.
Martí Carreras Ginjaume
President Associació Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà.
L’amic Lluís Siñol i Fàbregas m’ha fet arribar una traducció al català que ell mateix ha fet del llibre “Cató Major –“ De Senectute Liber” “Tractat sobre la Vellesa”, escrit per l’eminent tribú de Roma, Marc Tul•li CICERÓ. La trama consisteix en una mena de tertúlia que mantenen tres il•lustres homes de la República de Roma. Dos d’ells-més joves- li demanen al tercer, d’edat avançada (60 anys) que els expliqui les seves experiències, amb l’interès de conèixer que els passarà a ells, quan arribin a ancians, com serà la seva vida, etc.
Si he de dir la veritat, jo mai m’he sentit atret per aquests personatges de l’antiguitat, i el primer que m’ha sorprès és constatar que molts d’ells, la vida dels quals va transcórrer un o dos segles abans de Crist varen aconseguir arribar a edats avançades. Per exemple, la persona més gran dels tres que fan la tertúlia i que Ciceró anomena com a Marc Ponci Cató, o Cató el Vell, visqué de l’any 234 al 149 a C, és adir, 85 anys.
Les reflexions que es van fent al llarg de la tertúlia m’han interessat, fins al punt que he pensat transcriure algunes de les coses que diuen i intentar resumir-ho en un o dos articles. El discurs de Cató el Vell abasta el següent contingut:
Defensa de la vellesa contra quatre acusacions particulars, a saber:
Primera. L’ancianitat impedeix la vida activa i la gestió dels negocis. Es replica que els ancians tenen ocupacions pròpies.
Segona. La vellesa debilita les forces del cos; sí, però queda compensat amb l’augment de la saviesa i l’experiència que donen els grups.
Tercera. La vellesa està privada de certs plaers; cert, però tampoc els desitja i, per altra banda hi ha plaers d’ordre elevat que persisteixen fins a l’edat més avançada.
Quarta. La vellesa és veïna de la mort; però la mort no ha de ser temuda, ans al contrari, desitjada com a termini natural de la vida d’aquest món i com a trànsit a una altra immortal i millor.
No sé si tothom estaria d’acord amb tots aquests raonaments. Més aviat penso que no. Sobretot pel que fa referència a la quarta.
“Em sembla,” els diu Cató als seus interlocutors, que manifesten que mai han advertit que li fos carregosa la vellesa, ella que tan odiosa és a la generalitat dels ancians, “que us meravelleu d’una cosa gens difícil; perquè tota edat és carregosa pels que en si mateixos no tenen cap recurs per a viure honradament i feliçment; en canv, els qui busquen per si mateixos tots els béns, res que els sobrevingui per necessitat natural pot semblar-los dolent. A aquesta classe pertany en primer terme la vellesa: tots desitgen assolir-la i, en tenir-la, la vilipendien: tanta és la inconstància i la perversitat de la insensatesa. Diuen que se l’han trobada al damunt seu, sense adonar-sen, més aviat del que es pensaven. En primer lloc, qui els va obligar a pensar falsament? I, en què va més de pressa la vellesa, en insinuar-se a la joventut, de la joventut a insinuar-se a la infantesa? A més, com els hauria d’ésser menys feixuga la vellesa si arribessin als vuit-cents anys, del que els és als vuitanta? Doncs “cap lapse de temps, per llarg que fos, podria, una vegada passat, portar condol a una ancianitat insensata.”
“Per consegüent”- continua Cató -“ si voleu admirar-vos de la meva saviesa – que tant de bo fóra mereixedora de l’estima en que la teniu i del meu sobrenom- us he de dir que en això sí sóc savi, en seguir la millor de les guies, la naturalesa, i, obeir-la com a un Déu; no és versemblant que havent conjuminat bé les restants edats de la vida, s’hagi descuidat com un poeta sense art en el darrer acte. Amb tot, calia que hi hagués un terme, quelcom, per així dir-ho, pansit i caduc, com els fruits dels arbres i de la terra quan arriben a la seva maduresa; i això el savi ho ha de sofrir amb paciència. Doncs, combatre els Déus com els gegants ho van fer quina altra cosa és sinó lluitar contra la naturalesa?”
Sóc conscient que l’article d’avui s’allunya una mica dels que escric normalment -amb un llenguatge més planer- , que s’ha de llegir més a poc a poc. Però, si hi aprofundim ens adonarem que fa més de dos mil anys es pensava, i molt. Segurament tenien més temps i menys maldecaps. O no? Per avui acabem, però segurament continuarà.
Martí Carreras Ginjaume
President Associació Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà.
dijous, 31 de juliol del 2014
ANECDOTARI DEL SENYOR CARBONA
Del pròleg d’Ana Maria Dalí – Llibre escrit per Carles Fages de Ciment l’any 1984
La casa de la il•lustre família Roger es troba al carrer Monturiol a prop de la casa on vivíem nosaltres. Els hereus d’aquesta gran família empordanesa, Antoni i Eugeni, eren artistes i bastant bohemis. Eugeni era amic de la Tòrtola València. Un a vegada que la Tórtola vingué a actuar a Figueres, s’instal•là amb el seu amic Eugeni a la casa pairal dels Rogers. Això en aquell temps a Figueres promogué molts comentaris. El senyor Carbona vingué a donar-nos la notícia. Abans de saludar digué:
-Voleu el menú ? Plat del dia: Roger amb Tòrtola.
-----------------------------------------------
L’any 1925 anà a passar l’estiu a Cadaqués amb la seva família. Una nit que feia molta calor ens trobàvem reunits a la terrassa de casa. Tot i estar vora el mar hi feia una calor insuportable i cada vegada més forta. Comentàvem que allò no era natural i que semblava com si hagués de passar algun fenomen de la natura. De cop, el cel es tornà d’un color vermellós. L'aire quasi cremava. Eren les dues de la matinada.
-Mireu que si ara sortís el sol- digué el meu pare - jo em pensaria que m’he tornat boig.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà ràpid – Doncs jo em pensaria que s’hi ha tornat ell
---------------------------------------------------
Explicava una anècdota bastant extraordinària, quan un contertulià l’interrompé dient:
-Aquesta no me l’empasso.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà “-És clar, com que sou tant estret de canyó!.
---------------------------------------------
Era molt noctàmbul i una matinada, quan es retirava a dormir, trobà els homes que escombraven els carrers que encara portaven els uniformes d’estiu.
-Demà poseu-vos els uniformes d’hivern perquè ja comença a fresquejar.
Així ho feren, perquè en aquell temps el senyor Carbona era l’alcalde de Figueres.
-----------------------------------------------------
La casa de la il•lustre família Roger es troba al carrer Monturiol a prop de la casa on vivíem nosaltres. Els hereus d’aquesta gran família empordanesa, Antoni i Eugeni, eren artistes i bastant bohemis. Eugeni era amic de la Tòrtola València. Un a vegada que la Tórtola vingué a actuar a Figueres, s’instal•là amb el seu amic Eugeni a la casa pairal dels Rogers. Això en aquell temps a Figueres promogué molts comentaris. El senyor Carbona vingué a donar-nos la notícia. Abans de saludar digué:
-Voleu el menú ? Plat del dia: Roger amb Tòrtola.
-----------------------------------------------
L’any 1925 anà a passar l’estiu a Cadaqués amb la seva família. Una nit que feia molta calor ens trobàvem reunits a la terrassa de casa. Tot i estar vora el mar hi feia una calor insuportable i cada vegada més forta. Comentàvem que allò no era natural i que semblava com si hagués de passar algun fenomen de la natura. De cop, el cel es tornà d’un color vermellós. L'aire quasi cremava. Eren les dues de la matinada.
-Mireu que si ara sortís el sol- digué el meu pare - jo em pensaria que m’he tornat boig.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà ràpid – Doncs jo em pensaria que s’hi ha tornat ell
---------------------------------------------------
Explicava una anècdota bastant extraordinària, quan un contertulià l’interrompé dient:
-Aquesta no me l’empasso.
A la qual cosa el senyor Carbona contestà “-És clar, com que sou tant estret de canyó!.
---------------------------------------------
Era molt noctàmbul i una matinada, quan es retirava a dormir, trobà els homes que escombraven els carrers que encara portaven els uniformes d’estiu.
-Demà poseu-vos els uniformes d’hivern perquè ja comença a fresquejar.
Així ho feren, perquè en aquell temps el senyor Carbona era l’alcalde de Figueres.
-----------------------------------------------------
dilluns, 28 de juliol del 2014
Comentari politnómic (político económic)
LA CONFESSIÓ DE JORDI PUJOL Setmana 32
Encara que vaig dir que descansaria fins al setembre o potser no tornaria escriure cap més comentari, el fet que el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, vint-i-tres anys president de la Generalitat de Catalunya, hagi confessat tenir uns milions d’euros a l’estranger, és a dir sense regularitzar al fisc, fa que vulgui comentar quelcom.
Vertaderament el cop ha estat fort i és probable que ho noti la política catalana. La decepció ha esta forta per a les persones, moltes, que veiem en el molt honorable un exemple a seguir. Un altre exemple que havíem de seguir, en el seu moment, era el del senyor De la Rosa i ja sabem com va anar.
Per tant, el meu rebuig total i absolut al seu comportament. Malgrat tot continuo pensant el que vaig dir el 7 d’octubre de 2007 quan va venir a inaugurar les aules per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ho penso actualment.
Vaig dir: “Una de les persones que es rebel•laven contra el sistema franquista va ser el jove Jordi Pujol i Soley, que l’any 1960, quan tenia trenta anys, va ser detingut, acusat, jutjat i condemnat a set anys de presó, dels quals va complir-ne dos i mig a la de Torrero, a Saragossa i un desterrament a l’estimada Girona, per proclamar idees democràtiques i catalanistes. És a dir, per lluitar per la llibertat” .
Per tant, el meu agraïment al que va fer fa 54 anys, en una època que les presons franquistes no eren precisament com la d’el Puig de les Basses, i el meu rebuig al que ara ha confessat. Dit això, penso que si tothom que ha tingut poder confessés les seves malifetes no tindríem prou paper de diari per donar les notícies. El poder corromp, llevat de les exempcions que confirmen la regla. Per altra banda, el funcionament dels partits polítics tradicionals ha quedat demostrat que no serveix, que la gent no hi confia. El degotall de corrupció és imparable, com una gota d’oli s’estén per tot arreu i sembla que no té aturador. Cal una regeneració vertadera per tornar a il•lusionar la gent. D’aquí a finals d’any ens esperen uns mesos de forta tensió i cal tenir l’ànim serè i el cap fred.
Que acabeu de passar bé el que resta d’estiu. Salut!
Encara que vaig dir que descansaria fins al setembre o potser no tornaria escriure cap més comentari, el fet que el Molt Honorable Jordi Pujol i Soley, vint-i-tres anys president de la Generalitat de Catalunya, hagi confessat tenir uns milions d’euros a l’estranger, és a dir sense regularitzar al fisc, fa que vulgui comentar quelcom.
Vertaderament el cop ha estat fort i és probable que ho noti la política catalana. La decepció ha esta forta per a les persones, moltes, que veiem en el molt honorable un exemple a seguir. Un altre exemple que havíem de seguir, en el seu moment, era el del senyor De la Rosa i ja sabem com va anar.
Per tant, el meu rebuig total i absolut al seu comportament. Malgrat tot continuo pensant el que vaig dir el 7 d’octubre de 2007 quan va venir a inaugurar les aules per a la Formació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà, ho penso actualment.
Vaig dir: “Una de les persones que es rebel•laven contra el sistema franquista va ser el jove Jordi Pujol i Soley, que l’any 1960, quan tenia trenta anys, va ser detingut, acusat, jutjat i condemnat a set anys de presó, dels quals va complir-ne dos i mig a la de Torrero, a Saragossa i un desterrament a l’estimada Girona, per proclamar idees democràtiques i catalanistes. És a dir, per lluitar per la llibertat” .
Per tant, el meu agraïment al que va fer fa 54 anys, en una època que les presons franquistes no eren precisament com la d’el Puig de les Basses, i el meu rebuig al que ara ha confessat. Dit això, penso que si tothom que ha tingut poder confessés les seves malifetes no tindríem prou paper de diari per donar les notícies. El poder corromp, llevat de les exempcions que confirmen la regla. Per altra banda, el funcionament dels partits polítics tradicionals ha quedat demostrat que no serveix, que la gent no hi confia. El degotall de corrupció és imparable, com una gota d’oli s’estén per tot arreu i sembla que no té aturador. Cal una regeneració vertadera per tornar a il•lusionar la gent. D’aquí a finals d’any ens esperen uns mesos de forta tensió i cal tenir l’ànim serè i el cap fred.
Que acabeu de passar bé el que resta d’estiu. Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
