III CONGRES ESTATAL DE PERSONES GRANS (i III)
Després de la publicació de les conclusions del Congrés Estatal de Persones Grans, cal fer unes quantes reflexions per intentar aclarir algunes qüestions sobre el futur de les persones grans. És indubtable que els que tenen el poder de decisió ja fa temps que s’han adonat que aquest tema anirà agafant més importància cada vegada, donat l’allargament de la vida, i, per tant, caldrà posar la clepsa en marxa per trobar solucions, que en el cas d’Europa –el continent més envellit- haurà de ser en l’àmbit de la Unió Europea.. Un sol país no en farà prou, ja que els recursos econòmics necessaris per atendre l’allau de persones grans ho farà impossible.
Si llegim atentament, veurem que les reivindicacions proposades tendeixen gairebé totes a aconseguir una major independència de les persones grans i a poder passar la darrera etapa de la vida sense gaire variacions del que ha estat la seva vida i el seu entorn, continuant sent útils a la societat com han fet sempre.
El dilema de si les persones grans, amb dependència o no, han de restar als seus domicilis amb l’assistència que calgui, o bé han de ser ateses a les residències en ús, anirà en augment. El que si sembla clar és que l’actual model de residència haurà de sofrir canvis en un futur més o menys proper.
Canvis que ja s’estan estudiant ara mateix, però com que la magnitud és de tal importància, segurament tardarem anys perquè és vegin plasmats a la realitat. Ja fa mesos que l’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) ha creat un grup integrat per una vintena d’experts de diferents professions, comunitats autònomes i procedències,(sector públic i privat) que té com a objectiu analitzat la situació.
Ho explica Gabriel Gallardo a la revista “Nosotros” número 119, dels mesos de juliol i agost del 2009. Traduït del castellà, diu:
“El punt de partida és el reconeixement que l’actual model no respon als desitjos de les persones ni possibilita un treball de millora de la qualitat de vida de les mateixes. Les persones grans i les famílies acudeixen a les residències quan no queda més remei, però són llocs no desitjats.
I aquesta mala percepció té a veure, en gran part, en com estan organitzades: centres de capacitat elevada que tenen cent o més places que funcionen de manera institucional, on les normes, l’atenció uniforme, la insuficient privacitat, l’organització de l’atenció centrada en el procediment i en les condicions laborals, primen sobre l’atenció personalitzada, la llibertat personal ,els costums i els desitjos de les persones.
En països del nord d’Europa com ara Dinamarca o Suècia aposten per allotjaments amb serveis o petites unitats de convivència per a les persones amb deteriorament cognitiu on, a més dels serveis d’atenció personal es garanteix la privacitat, la independència i el que la persona pugui seguir, en la mesura del possible, amb els costums ,el seu ritme de vida, complint els seus desitjos, i segons les seves capacitats exercint el control de la seva pròpia vida.
Aquest grup d’experts es reuneixen i treballen en xarxa, amb el motiu de posar les bases d’un model de qualitat en els centres d’allotjament de les persones grans de manera que aquests estiguin orientats realment a les persones que hi viuen. Alternatives d’allotjament on la privacitat, l’elecció sobre qüestions bàsiques de la vida diària (a quina hora em llevo o quan vaig a dormir, com se m’atén, que vull fer avui, amb qui vull estar o no estar...) i la flexibilitat siguin possibles. Llocs de continuïtat de vida pròpia integrats en la comunitat, on les famílies i persones pròximes tinguin espai i paper.
El repte no és senzill: oferir un marc que permeti conjugar qualitat (però qualitat pensada des de la persona i no des de l’organització) amb sostenibilitat dels recursos.
Resistències al canvi n‘hi ha. Però que ningú ho dubti. Necessitem mirar a Europa, Espanya més que altres països. Ara és el moment del trànsit cap a un altre model assistencial. Moment de no conformar-nos amb el que ja existeix. Pensant en les persones i pensant amb les persones”.
Ja veuen que el tema dóna per a molt més. En sentirem a parlar abastament. Els problemes de les persones grans aniran en augment a causa de l’imparable allargament de la vida. Els recursos són escassos i les necessitats moltes. Difícil que quadrin els números. No obstant això cal anar insistint i vigilar els pressupostos, tant els de l’Estat com els de la Generalitat, per intuir cap a on van els trets. Les partides destinades a serveis socials no han de sofrir retallades, ans al contrari, han d’anar augmentant per poder atendre amb eficàcia totes les persones grans necessitades. Estarem atents.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot,com
dimarts, 10 de novembre del 2009
dissabte, 10 d’octubre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -Publicat a l'Empordà el 29.09.09
CONGRES ESTATAL DE LA GENT GRAN (II)
Continuació de les conclusions de la ponència: Envelliment i Participació
16.-Les persones grans realitzen una tasca d’estabilitat i sosteniment de moltes famílies.
17.-Les administracions públiques han de seguir fomentant l’associacionisme de les
persones grans
18-. És necessari garantir l’accessibilitat a les persones grans, possibilitant la supressió
de barreres.
19.- És convenient un moviment associatiu fort per posicionar-se amb un major grau
d’influència davant els poders públics.
20.- Demandar dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, una major atenció
per a les persones grans i les activitats de les seves organitzacions representatives.
21.- El Consell Estatal de les Persones Grans ha de servir perquè les aspiracions del
col·lectiu de persones grans es traslladin als poders públics i siguin preses en
consideració.
22.- Establir protocols interdepartamentals de detecció de maltractaments a les persones
grans (l’únic existent fins ara a Catalunya és el de la demarcació de Girona).
23.- Agilitzar les mesures de tutela, curatela i autotutela.
24.- Garantir un registre eficaç del document de voluntats anticipades o testament vital.
25.- Crear el marc legal necessari perquè totes les persones tinguin el dret a una mort
digna en plena llibertat.
Aquestes tres darreres conclusions van ser una aportació de la Delegació Catalana. A la nostra comarca funciona des de l’any 2002 la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà.
Ponència: Igualtat d’Oportunitats
1.- Som conscients que no hi ha possibilitat d’oportunitats si no existeix una situació
econòmica que ofereixi una cobertura suficient per a una vida digna.
2.- Exigim evitar l’edadisme perquè és un estereotip que influeix negativament tant en
el tracte que es dóna a les persones grans com en la seva pròpia actuació
3.- Exigim que es vigilin estretament i evitin les jubilacions anticipades i que només es
produeixin les de caràcter voluntari i excepcional.
4.-Exigim una formació permanent al llarg de la vida en totes les seves dimensions.
5 .-Exigim que la nostra participació real en la vida pública correspongui i sigui
proporcional a la nostra importància quantitativa i que la nostra participació en la
societat es faci visible.
6.- Exigim el dret a que la prevenció i protecció social i de salut de les persones grans
sigui equivalent a la de la resta de la població. Falten geriatres.
7 - El govern central i els autonòmics actuals i futurs, han de dedicar els recursos
necessaris per el previst desenvolupament de la Llei d’autonomia personal i
d’atenció a la dependència, de forma igualitària en tot el territori nacional.
8 – Recomanem l’adopció d’un enfocament en totes les polítiques públiques que tingui
en compte les relacions de gènere en la vellesa, i mostri l’heterogeneïtat del procés
d’envelliment d’homes i dones.
Ponència: Relacions Intergeneracionals
1.- Entenem com a relacions intergeneracionals les del tipus que siguin que es donen
entre membres de distintes generacions i considerem que les generacions són
interdependents i interactuen entre elles.
2.- Constatem que organismes internacionals com les Nacions Unides i la Unió Europea
han ressaltat la importància de fomentar la solidaritat entre generacions i
desenvolupar noves formes de solidaritat intergeneracional.
3.- Notem que les relacions intergeneracionals a Espanya estan més arrelades que en
altres països, sobre tot en l’àmbit familiar, especialment en el món rural.
4.- Pensem que potenciar aquestes relacions produeix beneficis a totes les generacions
implicades i incideix positivament en qüestions com evitar l’aïllament, la soledat...
i incrementa les possibilitats d’envelliment actiu.
5.- Esperem que l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència contribueixi a reconèixer i valorar millor els
temes intergeneracionals.
6.- Tanmateix, és important tenir en compte els aspectes interculturals que s’entrecreuen
en les qüestions intergeneracionals.
7.- Tenint en compte tot el que hem exposat, proposem a les entitats públiques i
privades potenciar la formació de persones en intergeneracionalitat, capaces
d’engegar programes que afavoreixin la construcció d’una autèntica societat per a
totes les edats.
Estem convençuts que aquest III Congrés marcarà un abans i un després en la consideració de les relacions intergeneracionals com un excel·lent instrument per millorar la qualitat de vida de les persones grans i obtenir els fins que es proposa.
------------------------
Fins aquí les conclusions. Per manca d’espai, en un proper i últim article sobre el tema, em permetré fer uns comentaris.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticareras.blogspot.com
Continuació de les conclusions de la ponència: Envelliment i Participació
16.-Les persones grans realitzen una tasca d’estabilitat i sosteniment de moltes famílies.
17.-Les administracions públiques han de seguir fomentant l’associacionisme de les
persones grans
18-. És necessari garantir l’accessibilitat a les persones grans, possibilitant la supressió
de barreres.
19.- És convenient un moviment associatiu fort per posicionar-se amb un major grau
d’influència davant els poders públics.
20.- Demandar dels mitjans de comunicació, tant públics com privats, una major atenció
per a les persones grans i les activitats de les seves organitzacions representatives.
21.- El Consell Estatal de les Persones Grans ha de servir perquè les aspiracions del
col·lectiu de persones grans es traslladin als poders públics i siguin preses en
consideració.
22.- Establir protocols interdepartamentals de detecció de maltractaments a les persones
grans (l’únic existent fins ara a Catalunya és el de la demarcació de Girona).
23.- Agilitzar les mesures de tutela, curatela i autotutela.
24.- Garantir un registre eficaç del document de voluntats anticipades o testament vital.
25.- Crear el marc legal necessari perquè totes les persones tinguin el dret a una mort
digna en plena llibertat.
Aquestes tres darreres conclusions van ser una aportació de la Delegació Catalana. A la nostra comarca funciona des de l’any 2002 la Fundació Tutelar de l’Alt Empordà.
Ponència: Igualtat d’Oportunitats
1.- Som conscients que no hi ha possibilitat d’oportunitats si no existeix una situació
econòmica que ofereixi una cobertura suficient per a una vida digna.
2.- Exigim evitar l’edadisme perquè és un estereotip que influeix negativament tant en
el tracte que es dóna a les persones grans com en la seva pròpia actuació
3.- Exigim que es vigilin estretament i evitin les jubilacions anticipades i que només es
produeixin les de caràcter voluntari i excepcional.
4.-Exigim una formació permanent al llarg de la vida en totes les seves dimensions.
5 .-Exigim que la nostra participació real en la vida pública correspongui i sigui
proporcional a la nostra importància quantitativa i que la nostra participació en la
societat es faci visible.
6.- Exigim el dret a que la prevenció i protecció social i de salut de les persones grans
sigui equivalent a la de la resta de la població. Falten geriatres.
7 - El govern central i els autonòmics actuals i futurs, han de dedicar els recursos
necessaris per el previst desenvolupament de la Llei d’autonomia personal i
d’atenció a la dependència, de forma igualitària en tot el territori nacional.
8 – Recomanem l’adopció d’un enfocament en totes les polítiques públiques que tingui
en compte les relacions de gènere en la vellesa, i mostri l’heterogeneïtat del procés
d’envelliment d’homes i dones.
Ponència: Relacions Intergeneracionals
1.- Entenem com a relacions intergeneracionals les del tipus que siguin que es donen
entre membres de distintes generacions i considerem que les generacions són
interdependents i interactuen entre elles.
2.- Constatem que organismes internacionals com les Nacions Unides i la Unió Europea
han ressaltat la importància de fomentar la solidaritat entre generacions i
desenvolupar noves formes de solidaritat intergeneracional.
3.- Notem que les relacions intergeneracionals a Espanya estan més arrelades que en
altres països, sobre tot en l’àmbit familiar, especialment en el món rural.
4.- Pensem que potenciar aquestes relacions produeix beneficis a totes les generacions
implicades i incideix positivament en qüestions com evitar l’aïllament, la soledat...
i incrementa les possibilitats d’envelliment actiu.
5.- Esperem que l’aplicació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a
les persones en situació de dependència contribueixi a reconèixer i valorar millor els
temes intergeneracionals.
6.- Tanmateix, és important tenir en compte els aspectes interculturals que s’entrecreuen
en les qüestions intergeneracionals.
7.- Tenint en compte tot el que hem exposat, proposem a les entitats públiques i
privades potenciar la formació de persones en intergeneracionalitat, capaces
d’engegar programes que afavoreixin la construcció d’una autèntica societat per a
totes les edats.
Estem convençuts que aquest III Congrés marcarà un abans i un després en la consideració de les relacions intergeneracionals com un excel·lent instrument per millorar la qualitat de vida de les persones grans i obtenir els fins que es proposa.
------------------------
Fins aquí les conclusions. Per manca d’espai, en un proper i últim article sobre el tema, em permetré fer uns comentaris.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticareras.blogspot.com
dijous, 8 d’octubre del 2009
TEATRE EL JARDI - DIA 7 D'OCTUBRE DEL 2009
DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN
Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:
En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.
L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot catalogar com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.
Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.
Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.
Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.
Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:
En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.
L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot catalogar com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.
Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.
Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.
Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.
dimecres, 23 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI .- Publicat a l'Empordà el 22.09.09
CONGRÉS ESTATAL DE PERSONES GRANS (I)
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dijous, 17 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXXI - Publicat a L'Empordà del 15.09.2009.
FIGUERES, CULTURAL
Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.
De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.
L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”
Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.
És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.
El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).
A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.
No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”
Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.
La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!
(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.
De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.
L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”
Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.
És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.
El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).
A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.
No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”
Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.
La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!
(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
dimarts, 7 de juliol del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat a l'Empordà el 7 de juliol de 2009
ECONOMIA (II Part)
En el meu primer article sobre Economia (veure l’Empordà del 23.09.2008) vaig parlar especialment de l’economia de les persones grans, jubilades o pensionistes amb ingressos petits i també de l’índex de preus al consum (l’enganyifa de l’IPC, vaig dir).
Aquesta vegada vull reincidir en el mateix per explicar la paradoxa actual i la situació d’aquestes persones. Resulta que durant bona part de l’any passat els preus van anar pujant i en arribar l’estiu va començar el desgavellament de l’economia a nivell mundial, propiciant la baixada d’un dels valors de la cistella de l’IPC, el petroli. Però, més o menys va ser a aleshores que les tarifes elèctriques van sofrir el segon augment de l’any i que en total va ser aproximadament d’un 9%.
Conseqüència de tot això ha sigut que en arribar al mes de novembre, el tan repetit índex ha quedat fixat en un 2,4% d’augment durant els últims dotze mesos i per tant la diferència amb l’augment previst de les pensions d’un 2% només ha sigut del 0,40%.
Sí algú demostra que els aliments bàsics i els serveis d’aigua, llum i gas, les depeses de la vivenda, d’articles per a la llar i altres necessàries per sobreviure, només han pujat durant el 2008 un 2,4% li prometo que el proposaré per premi Nobel d’Economia.
Perquè quina incidència té per les persones grans, sobretot vídues, que és el col·lectiu més sacrificat, amb pensió mínima de poc més de 500 € al mes, que la benzina hagi baixat de preu. No tenen vehicle que en consumeixi! Ës aquesta gent que demanen des de fa anys que els diumenges a Figueres hi hagi un servei de bus per anar als cinemes de la Ronda Firal! No són gent que el cap de setmana surti a fer quilòmetres!
Tot això ha comportat que la petita “paga”del mes de gener d’enguany, establerta per mantenir el poder adquisitiu, i que l’any 2008, per a una pensió mínima, va ser d’uns 140 €, aquest any 2009 no hagi arribat a 30 €. I creguin que per economies dèbils la diferència de 100 € es nota i molt.
I encara hi ha una segona part que també juga en contra dels més desfavorits Moltes d’aquestes persones que amb penes i treballs durant anys i anys de privacions havien pogut reunir un petit coixí i amb el seu rendiment ajudar-se per arribar a final de mes, es troben ara en la paradoxal situació que els interessos bancaris han baixat i de quina manera. Naturalment que els beneficiats per aquesta situació han sigut la multitud de famílies joves i no tan joves que han vist rebaixada la seva hipoteca i ben merescut ho tenen. I, és clar, les entitats financeres són inflexibles, si per una part deixen de cobrar per l’altra deixen de pagar. El negoci és el negoci. I si s’equivoquen, doncs tothom a córrer i ajudar-los.
És el que es pot dir cornuts i pagar el beure. Per això quan parlem que potser els jubilats haurien de cooperar en el pagament dels medicaments i dels actes mèdics i hospitalaris, s’alcen veus en contra que diuen, i amb raó, que per un petit avantatge que tenen no se’ls pot retreure repetidament.
En el meu primer article sobre Economia (veure l’Empordà del 23.09.2008) vaig parlar especialment de l’economia de les persones grans, jubilades o pensionistes amb ingressos petits i també de l’índex de preus al consum (l’enganyifa de l’IPC, vaig dir).
Aquesta vegada vull reincidir en el mateix per explicar la paradoxa actual i la situació d’aquestes persones. Resulta que durant bona part de l’any passat els preus van anar pujant i en arribar l’estiu va començar el desgavellament de l’economia a nivell mundial, propiciant la baixada d’un dels valors de la cistella de l’IPC, el petroli. Però, més o menys va ser a aleshores que les tarifes elèctriques van sofrir el segon augment de l’any i que en total va ser aproximadament d’un 9%.
Conseqüència de tot això ha sigut que en arribar al mes de novembre, el tan repetit índex ha quedat fixat en un 2,4% d’augment durant els últims dotze mesos i per tant la diferència amb l’augment previst de les pensions d’un 2% només ha sigut del 0,40%.
Sí algú demostra que els aliments bàsics i els serveis d’aigua, llum i gas, les depeses de la vivenda, d’articles per a la llar i altres necessàries per sobreviure, només han pujat durant el 2008 un 2,4% li prometo que el proposaré per premi Nobel d’Economia.
Perquè quina incidència té per les persones grans, sobretot vídues, que és el col·lectiu més sacrificat, amb pensió mínima de poc més de 500 € al mes, que la benzina hagi baixat de preu. No tenen vehicle que en consumeixi! Ës aquesta gent que demanen des de fa anys que els diumenges a Figueres hi hagi un servei de bus per anar als cinemes de la Ronda Firal! No són gent que el cap de setmana surti a fer quilòmetres!
Tot això ha comportat que la petita “paga”del mes de gener d’enguany, establerta per mantenir el poder adquisitiu, i que l’any 2008, per a una pensió mínima, va ser d’uns 140 €, aquest any 2009 no hagi arribat a 30 €. I creguin que per economies dèbils la diferència de 100 € es nota i molt.
I encara hi ha una segona part que també juga en contra dels més desfavorits Moltes d’aquestes persones que amb penes i treballs durant anys i anys de privacions havien pogut reunir un petit coixí i amb el seu rendiment ajudar-se per arribar a final de mes, es troben ara en la paradoxal situació que els interessos bancaris han baixat i de quina manera. Naturalment que els beneficiats per aquesta situació han sigut la multitud de famílies joves i no tan joves que han vist rebaixada la seva hipoteca i ben merescut ho tenen. I, és clar, les entitats financeres són inflexibles, si per una part deixen de cobrar per l’altra deixen de pagar. El negoci és el negoci. I si s’equivoquen, doncs tothom a córrer i ajudar-los.
És el que es pot dir cornuts i pagar el beure. Per això quan parlem que potser els jubilats haurien de cooperar en el pagament dels medicaments i dels actes mèdics i hospitalaris, s’alcen veus en contra que diuen, i amb raó, que per un petit avantatge que tenen no se’ls pot retreure repetidament.
dilluns, 27 d’abril del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -(Publicat a l'Empordà el 14 d'abril del 2009
CONGRÈS ESTATAL DE PERSONES GRANS
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
