LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat a l'Empordà el 7 de juliol de 2009

ECONOMIA (II Part)


En el meu primer article sobre Economia (veure l’Empordà del 23.09.2008) vaig parlar especialment de l’economia de les persones grans, jubilades o pensionistes amb ingressos petits i també de l’índex de preus al consum (l’enganyifa de l’IPC, vaig dir).

Aquesta vegada vull reincidir en el mateix per explicar la paradoxa actual i la situació d’aquestes persones. Resulta que durant bona part de l’any passat els preus van anar pujant i en arribar l’estiu va començar el desgavellament de l’economia a nivell mundial, propiciant la baixada d’un dels valors de la cistella de l’IPC, el petroli. Però, més o menys va ser a aleshores que les tarifes elèctriques van sofrir el segon augment de l’any i que en total va ser aproximadament d’un 9%.

Conseqüència de tot això ha sigut que en arribar al mes de novembre, el tan repetit índex ha quedat fixat en un 2,4% d’augment durant els últims dotze mesos i per tant la diferència amb l’augment previst de les pensions d’un 2% només ha sigut del 0,40%.

Sí algú demostra que els aliments bàsics i els serveis d’aigua, llum i gas, les depeses de la vivenda, d’articles per a la llar i altres necessàries per sobreviure, només han pujat durant el 2008 un 2,4% li prometo que el proposaré per premi Nobel d’Economia.

Perquè quina incidència té per les persones grans, sobretot vídues, que és el col·lectiu més sacrificat, amb pensió mínima de poc més de 500 € al mes, que la benzina hagi baixat de preu. No tenen vehicle que en consumeixi! Ës aquesta gent que demanen des de fa anys que els diumenges a Figueres hi hagi un servei de bus per anar als cinemes de la Ronda Firal! No són gent que el cap de setmana surti a fer quilòmetres!

Tot això ha comportat que la petita “paga”del mes de gener d’enguany, establerta per mantenir el poder adquisitiu, i que l’any 2008, per a una pensió mínima, va ser d’uns 140 €, aquest any 2009 no hagi arribat a 30 €. I creguin que per economies dèbils la diferència de 100 € es nota i molt.

I encara hi ha una segona part que també juga en contra dels més desfavorits Moltes d’aquestes persones que amb penes i treballs durant anys i anys de privacions havien pogut reunir un petit coixí i amb el seu rendiment ajudar-se per arribar a final de mes, es troben ara en la paradoxal situació que els interessos bancaris han baixat i de quina manera. Naturalment que els beneficiats per aquesta situació han sigut la multitud de famílies joves i no tan joves que han vist rebaixada la seva hipoteca i ben merescut ho tenen. I, és clar, les entitats financeres són inflexibles, si per una part deixen de cobrar per l’altra deixen de pagar. El negoci és el negoci. I si s’equivoquen, doncs tothom a córrer i ajudar-los.

És el que es pot dir cornuts i pagar el beure. Per això quan parlem que potser els jubilats haurien de cooperar en el pagament dels medicaments i dels actes mèdics i hospitalaris, s’alcen veus en contra que diuen, i amb raó, que per un petit avantatge que tenen no se’ls pot retreure repetidament.