FIGUERES, CULTURAL
Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.
De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.
L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”
Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.
És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.
El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).
A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.
No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”
Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.
La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!
(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada