CONGRÉS ESTATAL DE PERSONES GRANS (I)
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dimecres, 23 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI .- Publicat a l'Empordà el 22.09.09
Etiquetes de comentaris:
Les persones grans i el segle XXI
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada