DIA INTERNACIONAL DE LA GENT GRAN
Bona tarda a tothom: senyores regidores, senyors regidors, senyora directora territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques, senyores i senyors:
En primer lloc i en nom del les meves companyes i companys del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Figueres, els agraeixo la seva presència a aquest acte final commemoratiu del Dia Internacional de la Gent Gran. I també com a vocal del Consell de la Gent Gran de Catalunya, en representació de l’Alt Empordà, vull agrair al nostre Ajuntament que s’hagi recordat d’aquesta data. Em consta que són pocs els ajuntaments que ho tenen en compte, i en canvi el nostre, a més a més, també celebra un dia de la gent gran per les Fires i Festes de la Santa Creu, atorgant una medalla commemorativa a les persones que compleixen els noranta anys. També aquest any les persones grans vàrem participar, i molt, en el Dia de les Famílies. Per tant, reitero el meu agraïment a l’Ajuntament.
L’ONU va declarar l’1 d’octubre el Dia Internacional de la Gent Gran per reconèixer l’aportació social i humana de les persones grans i per això, el dia 1, una delegació del Consell Municipal de la Gent Gran, encapçalada per la regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones de l’Ajuntament, la doctora Bonany, vàrem visitar els quatre centres residencials per a persones grans de la nostra ciutat. L’Asil Vilallonga, la Residència d’Avis Catalunya, la Residència Els Arcs i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume, que encara que no és un centre geriàtric, tot i que el 90 % de les persones que hi són ateses superen els setanta anys. Ho vam fer per donar-nos a conèixer com a Consell Municipal de la Gent Gran, tant a les persones ingressades com als seus cuidadors. La visita va ser molt agradable i vàrem poder constatar l’alt grau d’eficàcia i eficiència que s'hi desenvolupa. El centre Bernat Jaume, diferent dels altres, es pot catalogar com un dels més ben gestionats en l’àmbit català.
Les fredes xifres de les estadístiques ens diuen que 1 de cada 8 persones més grans de 65 anys pateixen alguna malaltia mental i que en arribar als 85 anys, la proporció és d'1 de cada 2 persones. No és que us vulgui amargar el que resta de tarda, ans al contrari. El que desitjo és que aprofiteu, mentre pugueu, els bons moments i participeu en totes les activitats del vostre entorn: en els casals, clubs, associacions de veïns, centres cívics, fent bo el nostre eslògan “Vells? No. Joves madurs1"Avui llegia a La Vanguardia un article de Màrius Carol, titulat " La Vellesa ja no és lo que era", que acabava amb la descripció que l’escriptora francesa Francoise Giraut, que definia, la vellesa, dient:"no ni ha vellesa mentre existeix el desig". Es a dir ganes de fer coses.
Però també, i acabo, desitjo que sapigueu que quan arribi el dia en què les forces flaquegin i necessitem ajuda, les organitzacions de suport a les persones grans, estaran preparades perquè siguem atesos de la millor manera possible.
Tant de bo, d’aquí a un any ens puguem retrobar tots plegats.
dijous, 8 d’octubre del 2009
dimecres, 23 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI .- Publicat a l'Empordà el 22.09.09
CONGRÉS ESTATAL DE PERSONES GRANS (I)
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
Tal com dèiem en el nostre article del 14 d’abril, el mes de maig i concretament els dies 18, 19 i 20 va tenir lloc a Madrid el III Congrés Estatal de Persones Grans, amb assistència de totes les comunitats autònomes i que es va desenvolupar en el Palau de Congressos de la capital. Cal fer notar que la darrera sessió, la d’entregar les conclusions, es va fer sota la presidència del cap del govern d’Espanya, Sr. Rodríguez Zapatero, de la ministra de Sanitat i Política Social, Sra. Trinidad Jiménez, i de la directora general de l’Imserso (Instituto de Mayores y Servicios Sociales), Sra. Pilar Rodríguez.
Val a dir que la delegació catalana va ser rebuda a Madrid amb molta consideració, i, a més, es va destacar que els catalans havíem fet els deures amb escreix, ja que la nostra representació va ser, i de llarg, la que més esmenes i més ben documentades va enviar a Madrid., de les tres ponències que és van presentar. Que això es digui públicament, davant la resta dels delegats i delegades de les altres comunitats, per persones tan qualificades com el president del Congrés, Sr. Martin Pindado, i la directora general de l’Imserso, Sra. Pilar Rodríguez, ens va fer sentir orgullosos de la nostra terra. Vaja, com si haguéssim guanyat la Copa i la Lliga (la final de la Champions no s’havia jugat encara) de la gent gran de tot l’Estat.
La meva impressió ben particular i que naturalment no te per què coincidir amb la pura realitat, és que en qüestió de serveis socials, Catalunya, amb la nova Llei i la cartera de Serveis Socials aprovada, va per damunt de les altres comunitats.
El Congrés es va desenvolupar amb agilitat, i les esmenes que no havien estat aprovades es varen discutir en les comissions de cada ponència. Les presentades per nosaltres és varen aprovar sense massa problemes. Algunes de les d’altres comunitats que no van ser aprovades en comissió, però que van tenir més d’un 25% de vots favorables, es van discutir en el darrer Ple i he de dir que, a excepció d’una de l’Aragó, les altres van ser rebutjades.
Pel que fa referència a les conclusions finals, crec que reflecteixen el contingut de les ponències i hi estic ben d’acord. Les detallo a continuació i si alguna mereix un comentari el faré en lletra cursiva.
Conclusions de la ponència :Envelliment i Participació:
1.- Considerar la participació com un eix fonamental del desenvolupament de la
personalitat de les persones grans
2.- Entenem essencial la participació de les persones grans en totes les qüestions que els
afectin directament o indirectament
3.- Posem en consideració que l’aportació a la societat per part de les persones grans és
realment considerable.
4.- Les persones grans aspiren a prendre part en la presa de decisions en les politiques
relacionades amb els serveis socials.
5.- Necessitat d’obrir vies a la iniciativa personal i col·lectiva de les persones grans.
6.- Reclamem la presència activa de les persones grans en la política, especialment en la
vida municipal.
7.- Es aconsellable que siguin les persones grans les que decideixin el que convé als
seus interessos.
8.- Reclamem la presencia de la representació de les persones grans en el Pacte de
Toledo, en el Consell Econòmic i Social i en els consells d’administració de les
caixes d’estalvis (En el primer es decidirà el tema de les pensions, actuals i futures;
en el segon la presa de decisions importants per infraestructures, hospitals,
sociosanitaris, residencies,et., i en el tercer son molts els diners que les persones
grans tenen en aquests establiments financers i sembla lògic que sapiguem què en
fan.)
9.- Sol·licitem l’eliminació de tots els factors excloents o discriminatoris que vagin en
contra de les persones grans.
10.- Les persones grans se senten partícips, en alguna mesura, dels avenços tecnològics
i dels canvis favorables experimentats per la societat
11.- Els hàbits saludables tenen una influència decisiva en la prolongació de la vida.
12.- És indispensable establir en l’ensenyament infantil, primari i secundari programes
educatius que enalteixin els valors intrínsecs de la vellesa i el seu paper en la
societat.
13..Les persones grans dediquen el seu temps, de forma altruista, al servei de la
societat
14.- Reclamem de les administracions públiques l’adopció de mesures que facilitin
l’accés a Internet de les persones grans
15.- Les persones grans són creadores de riquesa i rebutgen categòricament que siguin
una càrrega per a la societat.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dijous, 17 de setembre del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXXI - Publicat a L'Empordà del 15.09.2009.
FIGUERES, CULTURAL
Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.
De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.
L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”
Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.
És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.
El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).
A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.
No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”
Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.
La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!
(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
Com tothom sap, la nostra ciutat lluirà durant tot l’any el títol de Capital de la Cultura Catalana i tots els figuerencs i figuerenques ens n’em de sentir contents i orgullosos.
De fet, Figueres sempre ha estat considerada un ciutat cultural, amb nombrosos escriptors, pintors, dibuixants, arquitectes, periodistes, escultors, músics, poetes i amants de les diverses belles arts, que han donat nom a la nostra ciutat. Aquesta capitalitat és, doncs, un reconeixement als mèrits contrets al llarg de molts i molts anys.
L’escriptor empordanès Josep Pla, en el seu llibre El quadern gris, descriu el que va representar per a ell descobrir el món quan va venir per primera vegada a Figueres, a l’edat de 10 anys, l’any 1907. Necessita més de tres pàgines per narrar les seves emocions i es desfà en elogis de la ciutat de Figueres a començaments del segle XX, per acabar dient: “Els figuerencs són una gent que parla de manera natural, sense alterar la veu, sense fer gaires posturetes, d’una manera amable, dolça i tranquil·la. Gent polida.”
Amb el risc de ser qualificat de petulant o vanitós, permetin-me que els digui que l’any 1907 governava la ciutat de Figueres l’alcalde del partit republicà federal Martí Carreras Rebugent, besavi meu.
És indubtable que la cultura forma part de la vida de les persones grans ja que podem definir-la (la cultura) com el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques i de qualsevol altre mena que són fruit de l’estudi, de les lectures, dels viatges, de l’experiència i també del coneixement de les tradicions i de les formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Penso també que la cultura està força lligada amb la llibertat i, al revés, la llibertat amb la cultura. Les persones grans tenim ara l’oportunitat de dedicar part del nostre temps a refrescar i ampliar els nostres coneixements. La Biblioteca Carles Fages de Climent és un lloc ideal per anar a llegir els diaris, les revistes dels temes que ens interessin, participar en els clubs de lectura, consultar l’Internet, etc. Dissortadament, el saber no ens traurà anys, però el nostre esperit el sentirem més lliure. Podem ser grans però hem de continuar alimentant la nostra curiositat de saber, encara que tinguem molts anys.
El programa d’activitats culturals de Figueres CCC’09 és curull d’actes per a persones de totes les edats. La majoria dels actes són gratuïts. Conferències, exposicions, xerrades, espectacles al carrer. Les persones grans hem d’aprofitar aquesta circumstància per enriquir-nos espiritualment. Ja saben, no només de pa viu l’home (i la dona, naturalment).
A totes les edats, l’acumulació del saber no fa nosa. Però és que a més a més, la pràctica diària d’exercicis que ens facin pensar, com fer sudokus, mots encreuats, sopes de lletres, llegir, escriure, escoltar atentament els que parlen, dibuixar, pintar, i qualsevol de les múltiples activitats per fer funcionar el cap ens ajudarà i molt a retardar el possible deteriorament de la nostra ment amb les desagradables conseqüències que tots sabem. És a dir que fent i practicant cultura, també farem salut.
No és del tot imprescindible tenir estudis universitaris. Fa pocs dies, el professor Francesc Torralba, de la Universitat Ramon Llull, escrivia a les pàgines del diari La Vanguardia: “En una societat com la nostra on es valoren amb excés els títols universitaris, es tendeix a subestimar el valor de les experiències vitals. Moltes persones que no tenen titulació, tenen autoritat i sobrada capacitat per ensenyar competentment, ja sigui per la seva biografia o per les experiències que han hagut de viure. Es menysprea l’autodidacte i el valor de l’experiència, i en fer-ho es deixa de banda un patrimoni intangible. La més seriosa de totes les escoles de formació és la vida mateixa, amb les seves contrarietats i dificultats.” I més endavant afegia: “L’experiència és la font de tota saviesa. Quan s’ha superat amb èxit una determinada situació, és pot ensenyar als altres les claus per superar una altre de similar. L’ educació purament acadèmica perpetrada en la bombolla irreal que és l’aula, no serveix per enfrontar-se als reptes de la vida personal, social o laboral.”
Amigues i amics, la nostra societat avança sense parar cap a una nova era en què les persones grans tornarem a ser l’eix vertebrador. En aquesta època de crisi mundial les persones grans serem la llum en què s’orientarà la societat per sortir de les tenebres actuals. Com més preparats estiguem, més fàcil serà per a tots.
La cultura ens ajudarà a aconseguir-ho. No deixem passar l’ocasió. Participem-hi!
(Nota: article basat en el parlament del Dia de la Gent Gran de les Fires i Festes de la
Santa Creu, el 28 d’abril a l’envelat de la Rambla de Figueres.)
Martí Carreras Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
dimarts, 7 de juliol del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - Publicat a l'Empordà el 7 de juliol de 2009
ECONOMIA (II Part)
En el meu primer article sobre Economia (veure l’Empordà del 23.09.2008) vaig parlar especialment de l’economia de les persones grans, jubilades o pensionistes amb ingressos petits i també de l’índex de preus al consum (l’enganyifa de l’IPC, vaig dir).
Aquesta vegada vull reincidir en el mateix per explicar la paradoxa actual i la situació d’aquestes persones. Resulta que durant bona part de l’any passat els preus van anar pujant i en arribar l’estiu va començar el desgavellament de l’economia a nivell mundial, propiciant la baixada d’un dels valors de la cistella de l’IPC, el petroli. Però, més o menys va ser a aleshores que les tarifes elèctriques van sofrir el segon augment de l’any i que en total va ser aproximadament d’un 9%.
Conseqüència de tot això ha sigut que en arribar al mes de novembre, el tan repetit índex ha quedat fixat en un 2,4% d’augment durant els últims dotze mesos i per tant la diferència amb l’augment previst de les pensions d’un 2% només ha sigut del 0,40%.
Sí algú demostra que els aliments bàsics i els serveis d’aigua, llum i gas, les depeses de la vivenda, d’articles per a la llar i altres necessàries per sobreviure, només han pujat durant el 2008 un 2,4% li prometo que el proposaré per premi Nobel d’Economia.
Perquè quina incidència té per les persones grans, sobretot vídues, que és el col·lectiu més sacrificat, amb pensió mínima de poc més de 500 € al mes, que la benzina hagi baixat de preu. No tenen vehicle que en consumeixi! Ës aquesta gent que demanen des de fa anys que els diumenges a Figueres hi hagi un servei de bus per anar als cinemes de la Ronda Firal! No són gent que el cap de setmana surti a fer quilòmetres!
Tot això ha comportat que la petita “paga”del mes de gener d’enguany, establerta per mantenir el poder adquisitiu, i que l’any 2008, per a una pensió mínima, va ser d’uns 140 €, aquest any 2009 no hagi arribat a 30 €. I creguin que per economies dèbils la diferència de 100 € es nota i molt.
I encara hi ha una segona part que també juga en contra dels més desfavorits Moltes d’aquestes persones que amb penes i treballs durant anys i anys de privacions havien pogut reunir un petit coixí i amb el seu rendiment ajudar-se per arribar a final de mes, es troben ara en la paradoxal situació que els interessos bancaris han baixat i de quina manera. Naturalment que els beneficiats per aquesta situació han sigut la multitud de famílies joves i no tan joves que han vist rebaixada la seva hipoteca i ben merescut ho tenen. I, és clar, les entitats financeres són inflexibles, si per una part deixen de cobrar per l’altra deixen de pagar. El negoci és el negoci. I si s’equivoquen, doncs tothom a córrer i ajudar-los.
És el que es pot dir cornuts i pagar el beure. Per això quan parlem que potser els jubilats haurien de cooperar en el pagament dels medicaments i dels actes mèdics i hospitalaris, s’alcen veus en contra que diuen, i amb raó, que per un petit avantatge que tenen no se’ls pot retreure repetidament.
En el meu primer article sobre Economia (veure l’Empordà del 23.09.2008) vaig parlar especialment de l’economia de les persones grans, jubilades o pensionistes amb ingressos petits i també de l’índex de preus al consum (l’enganyifa de l’IPC, vaig dir).
Aquesta vegada vull reincidir en el mateix per explicar la paradoxa actual i la situació d’aquestes persones. Resulta que durant bona part de l’any passat els preus van anar pujant i en arribar l’estiu va començar el desgavellament de l’economia a nivell mundial, propiciant la baixada d’un dels valors de la cistella de l’IPC, el petroli. Però, més o menys va ser a aleshores que les tarifes elèctriques van sofrir el segon augment de l’any i que en total va ser aproximadament d’un 9%.
Conseqüència de tot això ha sigut que en arribar al mes de novembre, el tan repetit índex ha quedat fixat en un 2,4% d’augment durant els últims dotze mesos i per tant la diferència amb l’augment previst de les pensions d’un 2% només ha sigut del 0,40%.
Sí algú demostra que els aliments bàsics i els serveis d’aigua, llum i gas, les depeses de la vivenda, d’articles per a la llar i altres necessàries per sobreviure, només han pujat durant el 2008 un 2,4% li prometo que el proposaré per premi Nobel d’Economia.
Perquè quina incidència té per les persones grans, sobretot vídues, que és el col·lectiu més sacrificat, amb pensió mínima de poc més de 500 € al mes, que la benzina hagi baixat de preu. No tenen vehicle que en consumeixi! Ës aquesta gent que demanen des de fa anys que els diumenges a Figueres hi hagi un servei de bus per anar als cinemes de la Ronda Firal! No són gent que el cap de setmana surti a fer quilòmetres!
Tot això ha comportat que la petita “paga”del mes de gener d’enguany, establerta per mantenir el poder adquisitiu, i que l’any 2008, per a una pensió mínima, va ser d’uns 140 €, aquest any 2009 no hagi arribat a 30 €. I creguin que per economies dèbils la diferència de 100 € es nota i molt.
I encara hi ha una segona part que també juga en contra dels més desfavorits Moltes d’aquestes persones que amb penes i treballs durant anys i anys de privacions havien pogut reunir un petit coixí i amb el seu rendiment ajudar-se per arribar a final de mes, es troben ara en la paradoxal situació que els interessos bancaris han baixat i de quina manera. Naturalment que els beneficiats per aquesta situació han sigut la multitud de famílies joves i no tan joves que han vist rebaixada la seva hipoteca i ben merescut ho tenen. I, és clar, les entitats financeres són inflexibles, si per una part deixen de cobrar per l’altra deixen de pagar. El negoci és el negoci. I si s’equivoquen, doncs tothom a córrer i ajudar-los.
És el que es pot dir cornuts i pagar el beure. Per això quan parlem que potser els jubilats haurien de cooperar en el pagament dels medicaments i dels actes mèdics i hospitalaris, s’alcen veus en contra que diuen, i amb raó, que per un petit avantatge que tenen no se’ls pot retreure repetidament.
dilluns, 27 d’abril del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI -(Publicat a l'Empordà el 14 d'abril del 2009
CONGRÈS ESTATAL DE PERSONES GRANS
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dimarts, 31 de març del 2009
GRANS AL DIA (III) Publicat a la Revista Seny i Rauxa de l'Associació de Gent Gran del Casal de la Gent Gran de Figueres,el mes de març del 2009)
CONSELL ESTATAL DE LES PERSONES GRANS
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
El proper mes de maig i concretament els dies 18.19 i 20 es farà a Madrid el “Tercer Congreso Estatal de Personas Mayores”, en què prendran part representants de les 17 comunitats autònomes de l’Estat i les ciutats de Ceuta i Melilla. Catalunya hi estarà representada amb 72 persones de més de 65 anys, que són més o menys les que formen el Consell de la Gent Gran de Catalunya, de les quals la demarcació de Girona, per ells anomenada província, hi participarà amb 7 persones. És a di, una per cada comarca.
Així, doncs, a la primavera cap a Madrid a defensar els interessos de les persones grans de l’Alt Empordà. Sí, perquè aquí podem anar airejant que som una nació i que si patapim o que si patapam, però en assumptes de dinerets, com ara les pensions, no hi podem fer res i és allí on veritablement couen el peix.
Bromes apart, les tres ponències que es desenvoluparan durant els tres dies de treball, són força interessants: Envelliment i participació – Igualtat d’oportunitats i Les relacions intergeneracionals.
Actualment estem en fase dels esborranys i d’aportació d’esmenes a les ponències i des del Consell de la Gent Gran de Catalunya hi estem treballant. En la primera lectura que n’he fet vull destacar que en la d’Envelliment i participació, en l’apartat de demandes a l’Administració Pública, es diu:
“Exigim la participació directa en tots aquells organismes en els quals es decideixi el nostre benestar quotidià: (Pacte de Toledo, Consell Econòmic i Social, etc)
“Exigim Consells Consultius de les Persones Grans a tots els nivells de l’Administració, des dels municipis al Parlament Espanyol, passant per les comunitats autònomes.
“Exigim que aquests consells participin de manera activa i decisòria en el plantejament de polítiques públiques que ens afectin directament o indirectament, de manera que les nostres aportacions a través d’ells tinguin caràcter vinculant, una vegada contrastada la seva viabilitat. Aquestes aportacions hauran de tenir en tot cas resposta en relació amb la decisió adoptada.
“Exigim una audiència anual del Consejo Estatal de las Personas Mayores amb el Ple del Parlament Espanyol.
“Exigim una subcomissió específica del Parlament Espanyol de seguiment dels temes relacionats amb les persones grans, que elaborin informes periòdics en col·laboració, entre altres, amb el Consejo Estatal de las Personas Mayores,
“Exigim que totes les comunitats autònomes convoquin anualment en el seu corresponent Parlament, una sessió de persones grans en la qual els ponents siguin membres representatius del col·lectiu de persones grans de la comunitat respectiva.
Ignoro si una vegada fetes les esmenes corresponents de les ponències es continuarà utilitzant el verb exigir o si es canviarà per un altre de més suau com, per exemple, demanar o sol·licitar. En tot cas són unes demandes que nosaltres, des de Catalunya, els donarem suport
I no deixarem passar l’ocasió de demanar, una vegada més, que els augments anuals de les pensions es faci tenint en compte l’IPC (l’enganyifa de l’Índex de Preus al Consum que vaig parlar en un altre article) de cada comunitat autònoma. És obvi que a Catalunya els preus pugen molt més que en altres comunitats i per tant seria lògic que es reflectís en els augments anuals. L’excusa de sempre dient que els pagaments i augments han de ser iguals en tot el territori de l’Estat ja no te sentit perquè s’ha demostrat abastament que en altres temes cada comunitat autònoma regula les coses segons les seves circumstàncies particulars.
Pensem, doncs, que pot ser un bon moment per tornar altra vegada a la càrrega. Sense gaire optimisme, però amb la fermesa que donen els fets irrebatibles que les persones amb pensions mínimes els hi és més difícil viure en comunitats riques com ara Catalunya que en altres del mateix Estat.
Els tindrem al corrent després de l’estiu.
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
dimecres, 18 de febrer del 2009
LES PERSONES GRANS I EL SEGLE XXI - L'EMPORDÀ 17.02.09 PERSONES GRANS ACTIVES/PASSIVES
Amb motiu de les celebracions de les festes de la gent gran de les dues entitats d’aquesta mena que tenim a Figueres vaig apuntar que probablement des de les organitzacions que donen suport a les persones grans, és a dir, des dels consells consultius locals, comarcals, territorials o fins i tot des del Consell de la gent Gran de Catalunya ens preocupem molt d’una etapa de la vida de les persones grans més punyent, que es dóna quan passem de ser persones actives a ser persones passives o persones dependents. I deia que era natural que així fos, ja que aquestes persones mereixen tot el nostre reconeixement i ajuda. Però que possiblement no donàvem molta importància a la feina dels casals,clubs, associacions, esplais, etc, entitats totes de gent gran que propicien un gran sortit d’activitats físiques i d’actes lúdics, d’esplai i gaudi que mantenen en forma i en moviment el nostre cos i la nostra ment. Allò que es diu que els arbres no ens deixen veure el bosc.
Hi m’atrevia a dir que amb aquestes activitats les entitats estalviaven un munt de diners a les arques públiques ja que allargaven l’etapa activa de les persones grans i en conseqüència retardaven l’etapa de persones grans passives o dependents, etapa molt més onerosa per a tothom.
Totes aquestes divagacions meves em varen quedar confirmades quan pocs dies després vaig visitar, primer l’hospital i després la residència Els Arcs, llocs, el primer, en que els metges i altre personal sanitari intenten que ens recuperem de les nostres dolences i en el segon ens atenen suficientment be quan no podem valdre’ns per nosaltres mateixos.
La tarda d’aquell mateix dia vaig assistir a una sessió de ball en un dels centres esmentats al començament d’aquest escrit i en un moment determinat va passar pel meu cap la pel·lícula de tot el que havia vist el matí i mentalment vaig comparar els ambients i vaig veure els rostres de persones que no feia gaire temps havia vist divertir-se i que ara no podien fer-ho. I vaig pensar que quines són les estranyes i rares subtileses de la vida que fan que gent de la mateixa edat, fins i tot més grans, continuïn ballant i passant-ho bé i d’altres estan ja postergats i en actitud passiva.
Les conseqüències de tot aquest estat de coses és que el període de la vida de les persones quan s’acaba l’etapa laboral, que sol ser en línies generals a partir dels 65 anys més o menys, hem de procurar que sigui al més activa possible i que duri com més millor. Ja vindran temps pitjors quan les forces minven, els reflexos i els músculs no responen ràpidament a l’ordre del cervell, la vista flaqueja i s’escurça, la memòria falla més del compte i per tant a poc a poc, o a vegades molt veloçment passem de ser actius a ser passius o dependents.
Però mentre això no arribi hem de procurar viure intensament els anys de bonança, aprofitar al màxim el temps per ser millors persones, per aprendre i fer coses noves, ajudar els altres en la mesura de les nostres possibilitats en qualsevol mena de voluntariat, portar un vida moderada, amb una alimentació adequada a les nostres dolences o malalties, no fumar, no abusar de l’alcohol i sobretot estar ocupat en les múltiples activitats, tant físiques com intel·lectuals que els centres públics o privats ens ofereixen.
Tenim la sort de viure en un país, que malgrat les mancances que tots sabem, és dels més avançats en lleis socials. Les recents, i no sempre ben explicades Llei de serveis socials de Catalunya i la d’autonomia personal i ajuda a les persones en situació de dependència a nivell estatal, ens han d’assegurar que quan arribin les dificultats les persones grans serem ateses de la forma que ens mereixem pel nostre esforç durant la dilatada etapa laboral i en la criança dels fills i alguns, sobretot dones, ajudant a tenir cura de néts i nétes, perquè els pares pugin anar pagant les hipoteques de les vivendes.
En època de vaques magres, com és l’actual, les persones grans hem de saber comportar-nos com a llums que ajudin a veure el camí correcte. Tenim experiència i podem fer-ho. Segurament és per això que la Generalitat ens ha regalat una llanterna a tots els components del Consell de la Gent Gran de Catalunya, que funciona amb una dinamo, sense piles i sense que s’hagi d’endollar a la corrent elèctrica. I no és broma!
Aprofitem el bon temps, que pot venir núvol i començar a ploure quan menys ens ho esperem!
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
Hi m’atrevia a dir que amb aquestes activitats les entitats estalviaven un munt de diners a les arques públiques ja que allargaven l’etapa activa de les persones grans i en conseqüència retardaven l’etapa de persones grans passives o dependents, etapa molt més onerosa per a tothom.
Totes aquestes divagacions meves em varen quedar confirmades quan pocs dies després vaig visitar, primer l’hospital i després la residència Els Arcs, llocs, el primer, en que els metges i altre personal sanitari intenten que ens recuperem de les nostres dolences i en el segon ens atenen suficientment be quan no podem valdre’ns per nosaltres mateixos.
La tarda d’aquell mateix dia vaig assistir a una sessió de ball en un dels centres esmentats al començament d’aquest escrit i en un moment determinat va passar pel meu cap la pel·lícula de tot el que havia vist el matí i mentalment vaig comparar els ambients i vaig veure els rostres de persones que no feia gaire temps havia vist divertir-se i que ara no podien fer-ho. I vaig pensar que quines són les estranyes i rares subtileses de la vida que fan que gent de la mateixa edat, fins i tot més grans, continuïn ballant i passant-ho bé i d’altres estan ja postergats i en actitud passiva.
Les conseqüències de tot aquest estat de coses és que el període de la vida de les persones quan s’acaba l’etapa laboral, que sol ser en línies generals a partir dels 65 anys més o menys, hem de procurar que sigui al més activa possible i que duri com més millor. Ja vindran temps pitjors quan les forces minven, els reflexos i els músculs no responen ràpidament a l’ordre del cervell, la vista flaqueja i s’escurça, la memòria falla més del compte i per tant a poc a poc, o a vegades molt veloçment passem de ser actius a ser passius o dependents.
Però mentre això no arribi hem de procurar viure intensament els anys de bonança, aprofitar al màxim el temps per ser millors persones, per aprendre i fer coses noves, ajudar els altres en la mesura de les nostres possibilitats en qualsevol mena de voluntariat, portar un vida moderada, amb una alimentació adequada a les nostres dolences o malalties, no fumar, no abusar de l’alcohol i sobretot estar ocupat en les múltiples activitats, tant físiques com intel·lectuals que els centres públics o privats ens ofereixen.
Tenim la sort de viure en un país, que malgrat les mancances que tots sabem, és dels més avançats en lleis socials. Les recents, i no sempre ben explicades Llei de serveis socials de Catalunya i la d’autonomia personal i ajuda a les persones en situació de dependència a nivell estatal, ens han d’assegurar que quan arribin les dificultats les persones grans serem ateses de la forma que ens mereixem pel nostre esforç durant la dilatada etapa laboral i en la criança dels fills i alguns, sobretot dones, ajudant a tenir cura de néts i nétes, perquè els pares pugin anar pagant les hipoteques de les vivendes.
En època de vaques magres, com és l’actual, les persones grans hem de saber comportar-nos com a llums que ajudin a veure el camí correcte. Tenim experiència i podem fer-ho. Segurament és per això que la Generalitat ens ha regalat una llanterna a tots els components del Consell de la Gent Gran de Catalunya, que funciona amb una dinamo, sense piles i sense que s’hagi d’endollar a la corrent elèctrica. I no és broma!
Aprofitem el bon temps, que pot venir núvol i començar a ploure quan menys ens ho esperem!
Martí Carreras i Ginjaume
Consell de la Gent Gran de Catalunya
marticarrerasginjaume@gmail.com
marticarreras.blogspot.com
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
