AVIS I NÉTS
En un article de La
Vanguardia de finals de març, titulat “Superavis, un mite?”, la periodista
Cristina Sen es feia ressò d’un estudi publicat a la revista Panorama Social, editat per Funcas
(Fundació de les Caixes d’Estalvis) en què es venia a dir que s’exagerava
l’ajuda que els avis ofereixen a les famílies i la seva rellevància com a
suport davant la vulnerabilitat de les famílies joves. Matisava que no era una
crítica, sinó que volia subratllar que
la capacitat dels avis per respondre a les necessitats en un context de crisi és limitada i
discontinua, cosa que ocasiona llacunes de desprotecció, que s’han de pal·liar
amb polítiques públiques.
Potser té raó, però en llegir que havia estat publicat
a la revista que hem citat em va venir a la memòria que l’any 2012, quan
formava part del Consell Territorial de la Gent Gran de la demarcació de
Girona, en representació de l’Alt Empordà, havíem hagut de sortir al pas per
rebutjar el contingut d’un altre estudi en què es deia “que els jubilats amb prou feines han patit la crisi i que amb la
pensió cobreixen les necessitats i ajuden la família , que els grans estan sent
prioritzats pels estats del benestar i que el suport que es dóna als grans no
ha anat aparellat d’un suport prou intens a la generació dels més joves” .
La nostra contesta va ser que no era la primera vegada
que persones o entitats amb repercussió mediàtica feien aquesta mena de
declaracions i recordàvem que l’any 2011 un alt càrrec del Banc d’Espanya havia
dit “que ja seria hora que s’adoptessin
mesures d’ajut als joves encara que fos en detriment de les persones grans”.
Dèiem que estàvem d’acord amb la primera part de les manifestacions, però no,
de cap manera, que siguin en detriment dels grans. Només faltaria!.
Quan a l’estudi, que deia que els jubilats en prou
feines havien patir la crisi, ho negàvem rotundament, i citàvem els augments
dels preus dels productes alimentaris i dels subministres bàsics com el gas o
l’electricitat que feia que molta gent gran no poguessin encendre la calefacció
i, fins i tot, alguns havien de sopar amb espelmes.
En el citat estudi de l’any 2012 també es deia que amb
la pensió “cobreixen les seves
necessitats i ajuden les famílies” Doncs, és clar que sí. Els avis i àvies
estem per això. Per ajudar en la mesura de les nostres possibilitats,
econòmicament i també moralment. O potser el Govern no s’ha adonat que si no
fos per les ajudes de les persones grans a les seves famílies, el malestar general
seria molt més gran, a causa de la gran
taxa d’atur juvenil? I que probablement episodis com els vistos a Andalusia i
Extremadura sovintejarien més. (Ens referíem, l’any 2012, als assalts a supermercats
en busca d’aliments per als seus fills i néts).
Finalment, dèiem: no ho acabem de trencar tot! Sempre
hem dit que la gent gran està disposada a ajudar, però d’això a abusar de la
seva debilitat hi va un bon tros. I, a més, reblàvem que també calia afegir que si les persones
grans veuen que poden ajudar la família,
augmenta la seva autoestima amb repercussions favorables per a la salut que
repercuteixen en el menor consum de medicaments i, per tant, a minorar la
factura farmacèutica. Tot això farem malbé rebaixant encara més l’estat del
benestar de les persones grans? Que s’ho pensin bé!
Han passat gairebé quatre anys i les persones grans,
els avis i àvies, han de continuar ajudant els fills i néts. Les pensions estan
gairebé congelades des de l’any 2013, ja que en els darrers tres anys han
augmentat un 0,75% (0,25+0,25+0,25), totalment insuficient per cobrir els
augments dels productes alimentaris bàsics i dels subministraments
imprescindibles. Encara que ens vulguin fer creure que l’IPC (Índex del Preus
al Consum) és negatiu , la majoria de productes
de la cistella amb què es fa el càlcul no són de consum de
les persones grans. A més, les persones grans que amb el seu esforç i sacrifici
de molts anys de treball havien aconseguit algun estalvi, veuen com els petits
interessos que les ajudaven a completar la minvada jubilació han pràcticament
desaparegut.
Malgrat el panorama descrit, els avis i àvies, que
tampoc cal que se’ls qualifiqui com a “súpers”, continuaran ajudant en la
mesura de les seves possibilitats. Perquè és el que sempre han fet.
Martí Carreras
i Ginjaume
Articulista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada