AIXÍ HO PENSO, AIXÍ HO DIC!
El tema dels deu
vots per les vicepresidències del Congrés de Diputats ha aixecat molta
polseguera. Sembla que queda clar que cinc provenien del PNB; i els altres... doncs alguns, segurament de
CDC, ara PDC. Política és política. Mai més, vol dir fins demà, que ja veurem
d’on bufa el vent.
No ens ha d’estranyar aquesta manera d’actuar, que sembla
s’ha fet per assegurar-se la composició de grup parlamentari, amb el que
representa de visibilitat i repercussió econòmica. És el vell i tantes vegades
injuriat, però productiu, “peix al cove”. El que no és admissible és fer passar
bou per bèstia grossa. Escoltant les paraules del portaveu del partit, m’ha
semblat que ens tractava a tots com analfabets. O tal com va dir l’alcalde d’Igualada
“no es pot tractar la gent d’idiota”. Altres
veus dintre del mateix partit també han criticat la manca de transparència i, tot s’ha
de dir, la veu d’algun conseller dient que ja li semblava bé l’actuació del
portaveu. Per cert, aquest conseller ha perdut en la cursa per la presidència
del Consell Nacional del nou partit, ja que la candidatura més votada ha estat
la de la alcaldessa de Sant Cugat del Vallés, de tendències, sembla, menys
corporativistes. Ha perdut, malgrat els esforços de la direcció del partit a la
capital empordanesa, que va treballar de valent perquè els figuerencs i figuerenques s’associessin
al PDC i votessin el conseller. Vull remarcar el gest del perdedor que ha
renunciat a unes noves eleccions, que hi tenia dret en no haver arribat la
guanyadora al 50% dels vots, i ha admès la derrota; un gest que l’honora. Al meu entendre el nou
partit haurà de “llaurar” molt per treure’s de sobre el llast del passat. Sembla
que els nous coordinadors, una dona i un home, ho volen intentar, encara que
dubto que el “duet” presidencial els deixi estirar massa la corda. Malgrat tot,
faltaria més, els hem de donar els cent dies de gràcia per veure quines són les
primeres actuacions. No em puc estar de dir que les primeres manifestacions després
de ser elegida, de la nova coordinadora general, han estat per treure ferro al
tema i contemporitzar. Igual que les declaracions a una emissora de ràdio de la
vicepresidenta del nou partit que m’ha semblat que ens volia fer combregar amb
rodes de molí. Nova manera de fer
política? Ai, ai, em sembla que massa diferent no serà.
En aquesta hora
d’incerteses a tots nivells, penso que parlar clar, i, en aquest cas català, és
fonamental. No valen mitges tintes i els administrats demanen als dirigents que
actuïn amb total transparència. Ja sé
que la política es maquiavèl·lica i que no es pot anar amb el lliri a la mà, però penso
que en ple segle XXI, en què les fonts informatives són tantes i tant
diverses, no es por amagar l’ou contínuament, ni anar amb mitges veritats. Així
ho penso i així ho dic.
Salut!
Martí Carreras i
Ginjaume.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada