Un any més, als voltants de Sant Jordi, em permeto recomanar alguns dels llibres que he llegit l’any 2013. Com sempre, repeteixo que no hi són tots, i que són els que més m’han agradat. L’ordre no implica cap preferència.
Interessant per molts conceptes, el llibre escrit pel castelloní Salvador Famoso i Arnau amb el títol de El carrer de Sant Francesc de Castelló d’Empúries i el seu entorn. Dividit en dues parts, en la primera ens explica el desenvolupament de les primeres edificacions d’un indret de la vila i en la segona part els esdeveniments ocorreguts en el mateix lloc durant els segles XVIII i XIX. Un gran treball, molt ben documentat, per conèixer més a fons la història d’un dels municipis importants de la nostra comarca.
Un gran llibre és La Memòria persistent, història de la pintura a Figueres 1892-1960, escrit per Mariona Seguranyes dintre de la col•lecció Juncària, editat per l’Ajuntament de Figueres. Un repàs exhaustiu a les obres dels nostres artistes, amb una contraportada que reprodueix unes paraules que va escriure l’insigne Josep Puig Pujades a La Veu de l’Empordà amb motiu d’una exposició provincial de Belles Arts l’any 1928 : ”Figueres mostrà un planter esponerós d’artistes, prometedor d’un demà gloriós”.
Precisament parlant de Puig Pujades, la doctora en Comunicació Social, Anna Teixidor Colomer ens presenta el llibre Josep Puig Pujades, líder del republicanisme empordanès, una biografia del que fou el seu principal renovador i que va saber entroncar la vella tradició federal amb el catalanisme d’esquerres del primer terç del segle XX. Com ja ens té acostumats l’autora, és un documentat estudi de la figura d’un dels homes de més prestigi en el seu temps, per cert, també convuls i decisiu com l’actual. Editat per la Fundació Josep Irla.
Àfrica al cor és la biografia del capellà missioner fill de Navata Joaquim Vallmajó i Sala, escrit per Josep Valls, en què ens narra la vida exemplar del mossèn empordanès a la terra on va voler anar per ajudar els més desvalguts. Vallmajó va desaparèixer a Ruanda, a finals d’abril de 1994 i ningú no el va veure més ni s’ha trobat el seu cos. Si exposen nombroses opinions de periodistes, amics, familiars, companys missioners i personalitats internacionals.
També em va agradar Els fantasmes de Dalí; una novel•la escrita per Xavier Gual, un llibre misteriós i psicològic que desvela les pors, les angoixes i els desvaris de l’insigne pintor figuerenc. Ambientat en una trama que enganxa veritats i mentides, somnis i realitat, amor i odi, tot barrejat va creant un ambient que fa que el llegeixis ràpidament. Un més dels innumerables llibres sobre la nostra figura universal.
Un centre emblemàtic de la ciutat ja té la seva història. Set-cents anys de l’hospital de Figueres ens detalla la trajectòria del principal centre de salut de la ciutat, que va ser fundat el juliol de 1313, en uns terrenys del carrer de La Jonquera donats pel matrimoni Bernat Jaume i Garsenda, que més que hospital servia d’aixopluc de les persones pobres. Posteriorment, tres segles més tard, va passar al carrer Nou, i, quqn va ser destruït per les bombes de la Guerra Civil va anar al carrer Monturiol, fins que l’any 1956 varen començar les obres de l’emplaçament nou, que és l’actual. La Fundació Salut Empordà va donar el nom de Bernat Jaume al centre sociosanitari annex a l'hospital.
Per acabar, i encara que l’autor no sigui figuerenc i el llibre no parli de Figueres, aquest any faré una excepció amb la novel•la Memòria d’uns ulls pintats, escrita per Lluís Llach, ja que l’autor, en l’època que cantava, va ser una icona per a les generacions d’aquells temps. I també perquè va rebre el X Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, atorgat per l’Institut Ramon Muntaner de la nostra ciutat.
El llibre explica la història de dos nois i dues noies nascuts a Barcelona l’any 1920. Els nois, l’any 1938 han d’anar a fer la guerra, encara que un d’ells se’n salva per problemes de visió en un ull. Malgrat això, no s’escapa, una vegada acabada la confrontació bèl•lica, d’haver de fer el servei militar amb les tropes vencedores, i es veu obligat a formar part de l’escamot d’afusellament de persones que tenen la seva mateixa ideologia. La narració de la preparació d’aquest ritual d’una d’aquestes persones, estimada per ell, li provocà un daltabaix mental que l’acompanyà la resta de la seva vida. Una novel•la extraordinària d’un gran cantant que ara descobrim com un magnífic escriptor.
Martí Carreras i Ginjaume
President de l’Associació Cultural de la Gent Gran de l’Alt Empordà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada