VIDA I MORT Setmana 17
El dimarts havia llegit a L’Empordà que el Divendres Sant, a dos quarts de deu, es faria una visita guiada al cementiri de Figueres, explicada pel doctor forense Narcís Bardalet, la historiadora d’art Mariona Seguranyes i l’empordanòleg Josep M Dacosta. Com que cada dia vaig a caminar uns setanta minuts i passo per davant del cementiri, vaig pensar: " mira que bé, sortiré de casa a tres quarts de nou i arribaré al cementiri quaranta minuts més tard" Sí, sí, la nit del dimecres sobre les tres de la matinada em vaig despertar amb una taquicàrdia fenomenal:el cor m’anava a 170 pulsacions, quan normalment no passo de cinquanta.
Passada una mitja hora, i mentre el doctor Josep Cucurull, veí d’escala, ens acompanyava a la meva dona i a mi a urgències de l’hospital, una mica mort de por, vaig pensar en la visita que havia programat per el divendres al matí al i vaig dir-me: ” A veure si aniràs al cementiri sense adonar-te'n”.
Afortunadament, els serveis mèdics funcionen amb eficàcia i eficiència, i passades cinc hores, a les vuit del matí del dijous vaig tornar a casa amb la recomanació que durant uns dies no em cansés massa i que, per tant, moderés el caminar. Així que el divendres, a un quart de deu, vaig agafar el cotxe i cap al cementiri, a escoltar les explicacions dels tres comunicadors. Érem una trentena de persones, que vam sortir totalment contentes desprès de més de tres hores que ens varen dedicar els ponents.
Si he dir la veritat, i imitant El matí de Catalunya Ràdio en què cada dia fan “el tall de la tertúlia”, és a dir el que ha sobresortit més, em quedo amb la frase del doctor Bardalet, que va dir: “La millor manera de morir és a casa, sense dolor i acompanyat”. Gràcies, Narcís Bardalet, Mariona Seguranyes i Josep M Dacosta, ens vàreu fer passar un matí ben didàctic i profitós. Per molts anys i... salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada